Antoni Zorzano Riera

Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra

Negociar amb l’imperi de la mentida

Estic pres d’un rotund escepticisme que no deixa cabuda al succés d’una negociació

Creat:

Actualitzat:

El 15 i 16 de juny se celebra a la ciutat suïssa de Lucerna la Cimera mundial per la pau, a la qual han estat convidats 160 països amb la voluntat d’aportar una solució en el conflicte entre Rússia i Ucraïna que ja fa dos anys i mig que dura.

Fins fa poc jo creia en la possibilitat d’una negociació exitosa que desemboqués en una pau justa, però ara estic pres d’un rotund escepticisme que no deixa cabuda al succés d’una negociació. Negociar amb qui? I sobretot, negociar què?

Imaginem, que és molt suposar, que Ucraïna accepti signar una pau amb Rússia i que aquesta quedi satisfeta amb la cessió d’una part dels territoris ocupats. Per començar permeteu-me la pregunta, quins territoris? El Donbàs? Crimea?

Però crec prioritari que abans com ja he escrit en nombroses ocasions quedaria com a primera condició la qüestió del retorn dels nens robats, i resolta aquesta qüestió major, independentment dels acords als quals les parts arribessin caldria entrar a l’eriçat tema de la reconstrucció de les infraestructures civils destruïdes.

Estaria Rússia disposada a pagar els desperfectes causats? Perquè recordem que durant aquest llarg temps el cost dels equipaments malmesos es calcula a dia d’avui en un import superior als 600.000 milions d’euros, quantitat que per donar una idea representa dues vegades el pressupost anual d’un país industrialitzat com França, i que amb tota lògica ha de pagar qui l’hagi provocat. 

Perquè si el que es vol és obtenir una verdadera pau és necessària una verdadera justícia, o si preferiu que sense justícia no pot haver-hi pau.

Convindreu doncs que trobar una solució justa als problemes que acabo de plantejar representa poc menys que una gegantesca utopia.

I, suposant que malgrat tot l’anunciat s’hi arribés, qui pot garantir el compliment d’un acord firmat amb Rússia? Perquè cal saber que a dia d’avui Rússia ha incomplert més de 80 acords internacionals, violat 400 tractats i que amb la seva política de desinformació i enaltiment de la mentida ha confós les opinions mundials.

Deixeu-me adornar aquesta Tribuna amb una selecció de violacions i incompliments majors perpetrats per Rússia al llarg de la seva història recent:

–Negar el robatori de més de 30.000 nens ucraïnesos sostrets a les seves famílies i deportats a Rússia amb el fals relat de voler salvar-los dels horrors de la guerra.

–Incomplir els acords del Memoràndum de Budapest del 1994, on Ucraïna va consentir a desfer-se del seu armament nuclear (cal recordar que Ucraïna era la tercera potència nuclear mundial) contra la promesa de Rússia de no atacar-la mai i de defensar-la de qualsevol ingerència estrangera.

–Violació de la Carta de les Nacions Unides del 1945.

–Violació del Conveni de l’ONU per a la repressió del terrorisme del 1999.

–Violació de la Convenció de l’ONU sobre les sancions per delicte de genocidi del 1948.

–Violació de la Convenció internacional contra les deportacions del 2006.

–Violació de la Convenció per la protecció i respecte dels béns culturals en temps de guerra del 1954.

–Violació sobre la Convenció de l’ONU sobre la discriminació racial del 1965.

–Violació de la Convenció de l’ONU sobre els drets del mar del 1982.

–Violació del Conveni europeu sobre el respecte dels drets humans del 1950.

–Violació de la Carta del Consell d’Europa del 1949.

–Violació dels acords d’Hèlsinki del 1975.

–Incompliment de tractats bilaterals amb múltiples països.

–Incompliment del Tractat de Minsk del 2015 en no retirar-se del Donbàs.

–Incompliment de l’acta de la Constitució de Crimea del 1992.

De totes aquestes afirmacions que estan documentades i condemnades per la comunitat internacional en podeu comprovar fàcilment la veracitat amb una simple consulta per internet.

Em queda afegir, per acabar, que Rússia està investigada per haver comès 13.000 crims de guerra en escoles, hospitals, edificis civils, centres comercials i sales de maternitat, i que el seu president, Putin, està sota ordre d’arrest emesa pel Tribunal Penal Internacional.

Acabo amb algunes de les més grolleres mentides a bastament proliferades per Putin:

–No canviaré mai la Constitució.

–Tractarem sempre Ucraïna com a un Estat sobirà.

–No tenim cap pla d’annexió de Crimea.

–Cap soldat rus no ha trepitjat ni trepitjarà mai el Donbàs.

–No hi haurà cap guerra sota el meu mandat.

–Iniciem una operació especial perquè ens estan bombardejant.

–No es farà cap convocatòria de mobilització per a l’exèrcit rus.

–No som responsables de l’enverinament de Litvinenko, ni de Victor Yushenko, ni de Navalni.

–Pot la condició humana poder arribar a ser més menyspreada i maltractada?

tracking