Entre el ‘tax free’ i l’hospital en espera

Per dimarts vinent hi ha anunciada l’obertura del primer centre comercial, dels dos previstos, emplaçats a la sortida de la Seu d’Urgell marxant cap a Cerdanya. I segurament que el segon no trigarà gaire també a obrir les portes.  La construcció dels dos supermercats ha estat enllestida en pocs mesos, senyal de l’eficiència de les empreses promotores: dues cadenes de supermercats, una de matriu alemanya –la que obrirà dimarts– i l’altra de matriu catalana –la que també obrirà aviat. Amb això es completarà la part comercial del projecte d’urbanització que també preveu la construcció, a la banda de sota la carretera, a tocar del parc de Bombers, del nou i esperat Hospital de la Seu d’Urgell, que hauria de ser Hospital Comarcal de l’Alt Urgell, però de moment les previsions anunciades per la Generalitat ens porten cinc anys encara més d’espera, fins a l’any 2029. Podem dir, però, que cinc anys més no són res tenint en compte que des de 1992, és a dir, des de fa 32 anys, la Seu d’Urgell, i de retruc l’Alt Urgell, espera un hospital com cal i ha de resignar-se amb un hospital que ha quedat petit en espai, deficitari en serveis i poc o gens operatiu en mobilitat i accés d’usuaris, sense aparcament i pitjor encara, sense superfície on aterrar els helicòpters medicalitzats. Si s’hagués construït el nou l’any 1991, com volia la Generalitat i la resta d’ajuntaments de la comarca de l’Alt Urgell, tret del de la Seu, perquè es veu que els tres dies d’olimpíada requerien un “hospital olímpic”, ja faria anys que estaria fet i seria un hospital adequat i digne tant per als treballadors com per als usuaris. Si en aquell moment s’hagués fet el nou, que tenia un pressupost de 960 milions de pessetes (remodelar el vell va costar 1.200 milions), a data d’avui, en veure com els nous grans supermercats de la Seu ja obren portes i l’hospital encara haurà d’esperar, no ens agafaria una barreja de vergonya aliena, indignació continguda i resignació. I ja no parlem del que va suposar no construir l’any 1991 l’hospital nou, amb tot l’afer Gallinaire, els terrenys on havia d’anar l’hospital i que la família expropiada va reclamar ser indemnitzada per via judicial, amb una despesa de molts diners (3,6 milions d’euros) sobrevinguda als consistoris urgellencs posteriors, que es van trobar amb la patata calenta i van haver d’indemnitzar la propietat per sentència ferma.

L’espera del nou hospital de la Seu encara es fa més trista si mirem el ric panorama d’hospitals nous al Pirineu. Deixant Andorra al marge, però destacant expressament el gran servei que presta la sanitat andorrana –pública i privada– als urgellencs que hi són assistits, per ordre cronològic, al Pirineu català, trobem l’hospital de Berga, inaugurat el 1981. El 1993 Tremp estrenava l’Hospital Comarcal del Pallars, que dona servei a les dues comarques pallareses pròpiament dites Pallars Jussà i Pallars Sobirà. L’any 1995 Vielha estrenava l’Espitau Val d’Aran, amb atenció estesa a l’Alta Ribagorça. Més cap aquí, el 2008, era inaugurada la remodelació i ampliació de l’Hospital Comarcal de Campdevànol, que dona servei al Ripollès. El 2014 Puigcerdà estrenava l’Hospital de Cerdanya, una iniciativa transfronterera entre França i Espanya, impulsada per Catalunya, amb competències autonòmiques de sanitat, possibilitada per la figura jurídica pública de la Unió Europea anomenada Agrupació Europea de Cooperació Territorial. De fet, el nom oficial de l’Hospital de Cerdanya és AECT-Hospital de Cerdanya, i dona servei a la Cerdanya més al Capcir. Amb la seva construcció, els cerdans catalans tenen hospital nou i els cerdans administrativament francesos i els capciresos ja no han de desplaçar-se a Perpinyà. Recordareu que l’hospital vell de Puigcerdà quedava dins de la vila, com hi queda l’Hospital de la Seu encara avui en dia.  A més, en contrast amb els vells, els nous, Tremp, Puigcerdà, disposen d’heliport in situ, i Vielha, Berga i Campdevànol el tenen a dos minuts en ambulància.

Entre el tax free dels nous grans supermercats i el nou hospital de la Seu en espera, seria bo fer un recull històric dels hospitals del Pirineu, perquè ens pot semblar que són institucions de fa cent anys, quan en tenen molts més. I amb una participació dels estaments eclesiàstics decisiva a l’hora de posar els terrenys i fundar l’assistència hospitalària, com el cas de Tremp (1521), amb el canonge Jaume Fiella i posteriorment, el 1912, amb les monges Missioneres Filles del Cor de Maria de l’Hospital de Cervera. A la Seu d’Urgell, el 1857, el bisbe d’Urgell, Josep Caixal, encomanava a la Mare Anna Maria Janer, que fundaria la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, fer-se càrrec de l’Hospital de la Seu, a instal·lar en l’antic convent dels agustins, lloc on encara és fins que el nou sigui realitat. A Puigcerdà, l’any 1887, el bisbe d’Urgell, Salvador Casañas, instituïa la congregació de les Germanes de la Caritat del Sant Àngel Custodi, que es faria càrrec de l’hospital. Ara que la Fundació Sant Hospital, constituïda de fet pel Bisbat d’Urgell i l’ajuntament de la Seu d’Urgell el segle XVI, obrirà una nova etapa com a hospital gestionat per la Generalitat, és bo recordar la iniciativa, la contribució i la col·laboració del bisbat d’Urgell en l’assistència hospitalària i la que fan i és previst que facin, com el Centre Assistencial de Salut Mental del Pirineu, en col·laboració amb el Govern d’Andorra, que es farà al Seminari de la Seu, amb gestió de grup Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental Germanes Hospitalàries, el director del qual, Joan Orrit, presentava aquest dijous a l’església del Fener d’Andorra la Vella, el llibre Fer front a les addiccions, que recull les ponències de la Càtedra de Pensament Cristià de l’any 2023.