Farem junts el camí de cada dia

L’Església de les Valls cada any celebra amb goig la festa dels matrimonis que commemoren els vint-i-cinc i cinquanta anys de casats. És un motiu de festa  per a tota la família. Una festa a la qual volem donar el relleu que mereixen els anys compartits per la parella, amb els fills i la resta de família. Enguany ho farem avui, si Déu vol, a les cinc de la tarda, al santuari de Meritxell, als peus de la nostra Mare. A les seves mans, cadascú podrà posar en silenci la història viscuda i compartida. Es tracta d’una història que va començar ja fa uns anys. Una noia i un noi que, després de conèixer-se i tractar-se, senten que neix en ells primer una atracció de l’un per l’altre. Després, l’enamorament del qual sorgirà un amor sincer, generós... fins que un dia arriben a la decisió: FAREM JUNTS EL CAMÍ DE CADA DIA. En la conversa amb parelles que preparen el seu matrimoni sovint surten qüestions ben variades que voldria recordar en sis punts:

1. Cadascú és com és i tots som diferents. Per això és fonamental conèixer-se i acceptar-se mútuament, per un diàleg obert que sempre ha de ser present en la vida de la parella.

2. El primer enamorament ha de fer el pas decisiu a l’amor. L’amor de parella té unes característiques molt pròpies: la reciprocitat, la convivència i sexualitat, la dimensió social...

3. El sexe és una manifestació molt rica de l’amor. És el llenguatge de l’amor en la mesura que el contacte físic dels cossos expressa i alimenta l’amor interpersonal. Ni qualsevol contacte físic és apte per expressar un amor autèntic.

4. Els fills han de ser el fruit de l’amor dels pares. Sovint, avui, les parelles volen ajornar-los. En part, això respon a exigències de maduresa i de consolidació de la parella. I en part, a  criteris menys generosos. Preocupa que, en el fons, sigui una mostra del lloc secundari que es dona als fills.

5. Cal vetllar per la dimensió social de la parella. Avui, l’ambient social fa arribar moltes influències per tot arreu, ens sentim mig perduts en un ambient massificat, despersonalitzador. La parella no hauria de caure en la temptació de tancar-se, com actitud de defensa.

6. No vull acabar sense una referència a la fe. Tenim una mentalitat racional i pràctica, ens interessen les coses que veiem i no sabem què pensar de les invisibles, valorem la persona humana i la seva llibertat i desconfiem dels principis religiosos i morals que, sense haver-ho reflexionat, pensem que volen retallar-la. Per què no provem de deixar ingènues prevencions passades i ens acostem a una fe personal i madura?

Moltes felicitats a totes i a tots els qui celebreu el vostre aniversari de bodes.