Venècia i el referèndum
És la seu de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret
Venècia, antiga “Repubblica Serenissima”, és coneguda arreu del món per la seva bellesa, pels canals i pels turistes.
En el món del cine, pel festival del mateix nom; en el món de l’art en general, per la seva Biennal; i, en el món jurídic, per ser la seu de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret, per això coneguda com a Comissió de Venècia.
Amb un prestigi i reconeixement globals, aquesta comissió ha emès opinions sobre l’amnistia a Espanya, sobre reformes constitucionals en diversos països, sobre el bicameralisme, sobre el respecte per la democràcia, els drets humans i l’estat de dret durant els estats d’emergència, i en allò que ens ocupa, unes “Directives revisades sobre la celebració de referèndums”, que són una evolució del “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” basat en les contribucions de tres juristes: un neerlandès, un suís i el recordat François Luchaire per Andorra.
En aquest darrer text, l’apartat “2. Sufragi igual, 2.2 Igualtat d’oportunitats” diu:
“a. Cal garantir la igualtat d’oportunitats per als partidaris i els oponents de la proposta que serà votada. Això implica una actitud neutral per part de les autoritats administratives, en particular sobre:
I. La campanya del referèndum;
II. La cobertura dels mitjans de comunicació, en particular dels mitjans de propietat pública;
III. El finançament públic de la campanya i els seus actors;
IV. Publicitat i anuncis;
V. El dret a manifestar-se a la via pública.
Seguidament, hom precisa l’aplicació de cadascun d’aquests enunciats, que s’acaba en:
“i. Cal imposar sancions en cas d’incompliment del deure de neutralitat expressat en els paràgrafs anteriors.”
L’Apartat “3. Sufragi lliure, 3.1 Llibertat dels votants a formar-se una opinió” reincideix en el fet que:
“a. Les autoritats administratives han d’observar (...) el seu deure de neutralitat (vegeu 2.2.a.), que és un dels mitjans per garantir que els votants puguin formar-se lliurement una opinió.
b. Cal prohibir la utilització de recursos públics per part de les autoritats amb fins de campanya. (...) Es podran aplicar deures especials d’abstenció en les persones que pertanyen als organismes públics responsables de l’organització o supervisió del referèndum.
(...)
e. Un organisme imparcial ha de proporcionar informació equilibrada. Això implica que el text sotmès a referèndum i un informe explicatiu o material equilibrat de campanya per part dels partidaris i detractors de la proposta ha de posar-se a disposició dels electors amb suficient antelació, com s’indica a continuació:
i. ham de ser enviats directament als ciutadans i rebuts amb suficient antelació a la votació;
ii. el text sotmès a referèndum i la data ha de ser publicat al butlletí oficial amb suficient antelació a la votació;
iii. l’informe explicatiu ha de presentar de manera equilibrada no només el punt de vista de les autoritats de l’executiu i del legislatiu o de les persones que comparteixen el seu punt de vista, sinó també el de l’oposició.
(...)
g. Ha de garantir-se la transparència, en particular quant al finançament de la campanya. Els votants també han de poder identificar l’origen dels missatges de la campanya. (...)
h. Cal sancionar l’incompliment del deure de neutralitat i de la llibertat dels votants per formar-se una opinió, incloses les infraccions de les normes relatives al finançament de la campanya (...).”
El “Memoràndum explicatiu” que acompanya el Codi inicial precisa quant a la neutralitat i objectivitat del poder públic:
“És legítim per als diferents òrgans de govern de transmetre el seu punt de vista (...), a favor o en contra (...). Tanmateix, no han d’abusar de la seva posició. En qualsevol cas, cal prohibir l’ús de fons públics per a propòsits de campanya, a fi de garantir la igualtat d’oportunitats i la llibertat dels electors a formar-se una opinió. A més, les autoritats públiques de qualsevol nivell (...) no han d’involucrar-se excessivament a fer campanya a favor d’una part, sinó que han de mostrar objectivitat (...) amb el propòsit de possibilitar els electors de formar-se una opinió ben fonamentada”.
Aquestes directrius abasten, òbviament, tots els aspectes dels referèndums (la seva organització per un òrgan imparcial, observadors, impugnació, text de la pregunta, percentatge de participació o quòrum, efectes...), inquietuds que tot just ara comencen a sorgir entre nosaltres i que, en qualsevol cas, hauran de ser objecte de posteriors comunicacions.