La flama

“Amb l’espurna de la història / avançant a pas valent / hem encès dins la memòria / la flama d’un sentiment”, canten els joves d’AINA. És la joventut que es deixa guiar per la flama.

La flama, bandera de la Unió Europea (UE). La unitat dins la diversitat il·lumina les taules rodones sobre l’associació d’Andorra amb la Unió Europea. El cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat Landry Riba, canillenc, han posat llum amb un diàleg obert a les foscors que tenien els ciutadans de cadascuna de les set parròquies de les tres valls. Hem estat un miler de veïns els que hi hem participat. Mentre el cap responia a la pregunta sobre el futur dels joves dins la UE, un servidor visionava la torxa dels savis ancians andorrans que ha passat de mà en mà al llarg i ample camí de la història d’Andorra: Virtus Unita Fortior. Les parròquies andorranes han heretat el valor de la flama que escalfa el cor de la Comunitat i és llum que s’encén amb la torxa del respecte. La diversitat generadora d’Unitat, de la unió que pregava Jesús: “Que siguin U com el Pare i Jo som U.”

Els joves d’AINA continuen cantant: “Viure sempre corrents, avançant amb la gent.” La Denisa Font ha compartit amb els companys del local social de la gent gran de Canillo la seva alegria de la flama dels Jocs Olímpics de París. Escriu al WhatsApp: “Soc a Cotlliure. M’emociona l’entusiasme que la flama dels Jocs Olímpics de París ha despertat en el poble. M’hi sumo.” La flama olímpica va néixer a Grècia fa més de dos mil anys per dur la Llum de la Pau a tots els pobles. La flama olímpica recorda la paraula de Jesús: “No som fills de les tenebres.” Ja n’hi ha prou de la violència de les bombes. La flama que resplendirà a la capital de la Llum durant els Jocs Olímpics ens interpel·la sobre les agressions de paraules que escoltem i llegim cada dia que maten més que les bales d’una guerra. Visquem la flama tot gaudint aquest estiu de l’art de l’elit dels esportistes del món d’avui.

Els ainistes canten al voltant del foc de camp: “Amb columnes de paraules, / travessant la llarga nit, / hem fet de cels, mars i muntanyes, / bells escenaris d’un nou crit.” Amb la melodia de la missatgera cançó, l’Albert, responsable del Punt Jove de Canillo, i el Jordi, cap dels monitors, i el Martí, cainista, fan la motxilla per anar a buscar la flama de Sant Joan al cim del Canigó. Enguany, Canillo és la parròquia hospitalària de la Flama del Canigó.

Els cònsols de Canillo, Jordi i Marc, la lliuraran, a les altres sis parròquies per encendre les fogueres de la nit més curta de l’any. La Flama del Canigó aviva la llum de mossèn Cinto Verdaguer: “Com àliga que a l’àliga acompanya, / davalla Tallaferro de Canigó un matí...” “I, sens trencar lo jove la cadena / que empresona el soldat lluny de sa pàtria, / com un ull virginal que s’esparpella, / en sa finestra d’or apunta l’alba, / sembrant, com jardinera de l’Altíssim, / per terra i cel les roses de sa falda.” Ens passem la Flama del Canigó tot dient-nos a cau d’orella del cor: “La felicitat existeix!” Els joves dels campaments agafats de les mans, els ulls brillants per la resplendor de les flames i les estrelles de públic, canten: “... rellevant contra el vent, transportant, sentiment, / viure i mantenim viva la flama a través dels temps, / la flama de tot un poble en moviment.”

Els nois i noies del taller de trobades d’adolescents rebran el sagrament de la confirmació de mans de l’arquebisbe, Joan-Enric Vives, el diumenge després de Meritxell. Han tancat el curs donant gràcies pels valors treballats amb l’ofrena d’una flama a qui és Llum Meritxel·liana. Isabel, la mare de Sant Joan, que “vingué a preparar els camins de Jesús salvador” –avui festegem el seu naixement– cantà a Maria: “Feliç tu que has cregut.” Els confirmants en dipositar la flama, també han cantat a Maria de Meritxell:

–Regalo la flama de la senzillesa, la mateixa que té la Verge de Meritxell, calçada amb esclops i així poder ajudar en el creixement personal dels confirmands (Mabel).

–Dono la flama de la música per compartir l’alegria del cor amb tothom (Aina).

–Ofreno la flama de la saviesa per assaborir i ser feliç amb tot el que Jesús em dona cada dia. I compartir-ho amb els amics confirmands amb somriures (Martina).

–Regalo la flama de la ciència perquè sé que la ignorància és la llavor de totes les misèries. No vull anar a dormir sense haver après alguna cosa nova com em diu l’àvia (Emma).

–Faig l’obsequi de la flama de l’esport per tenir un cos sa per a un esperit sa (Petko).

–Poso a les mans de la Mare de Déu de Meritxell la flama de la intel·ligència per aprendre d’Ella a parlar amb el meu interior “parler avec ton coeur”, que em diu la meva professora (Laia).

–Ofreno la flama del consell perquè quatre ulls hi veuen més que dos (Mateo).

–Dono la flama de la fortalesa per guanyar les olimpíades on m’invita l’Esperit (Noèlia).

–Diposito la flama de la pietat perquè amb la pregària de cada vespre recobri la pau (Naiara).

–Ofreno la flama de l’Amor per estimar com Jesús i la dolça Mare de tots m’estimen (mossèn).