Metarelat

Un dels exercicis dels estudiants de les diverses matèries de lletres era la recerca del metarelat, de la història que encabís un seguit d’històries que es puguin relacionar. Per a la celebració d’aquesta nit, posobra de Sant Joan, la gran història de les històries ben bé podria ser, a la vegada paradoxa, la supressió de la nit i de la seva foscor. Aquest és el sentit de les falles, fogueres i, en definitiva, els focs per il·luminar terres i vides.

Altres rerefons antropològics, a la vegada màgics o esotèrics, són tota una resta de rituals antics, conservats o no tant, per d’aquí a unes hores, fins que el sol torni a guaitar per sobre de cada carena sobre les valls.

Era i és nit de protegir camps, cases i persones contra esperits del mal, o directament malèfics –les bruixes o esperits de tota maldat–, de recollir herbes aromàtiques i sobretot remeieres, per elaborar els remeis de l’àvia per a la resta de l’any.

Però l’essència –el metarelat, si ho preferiu– és eliminar la nit, aconseguir un dia de vint-i-quatre hores i també treure’ls profit, amb la festa, o festes, per gaudir-ne i, més enllà, per a les persones més connectades amb la natura, empeltar-se amb ella, no tan sols amb la recollida i preparació de fórmules magistrals medicinals avant la lettre, aquelles que, quan no tenien efecte, van suposar judicis i condemnes a les dones més sàvies, per bruixes.

Per cert, ja que hi som, fa dies va arribar l’hora que el Consell General suprimeixi els processos per bruixeria de segles passats, com ja han fet els parlaments de Navarra i de Catalunya; més quan el va presidir una síndica general.

Tornem, però, a la festa d’avui. A la flama del Canigó compartida en falles per les parròquies cal afegir en aquest cas el programa organitzat pel comú d’Encamp, amb la inauguració –potser seria més exacte dir reinauguració– del parc de l’Ossa.

Més petit que l’antecessor parc de la Mola, però també més concentrat en serveis d’esbarjo i elements de jocs i esports, aquí ha quedat, almenys per a uns quants decennis, perquè ja se sap que les cessions temporals de terrenys privats per a usos públics tenen data de caducitat. I per molt que semblin d’inici gairebé sense límits, el temps és l’atleta més ràpid, passa volant i quan pocs se’n recorden resulten vençuts els terminis, de trenta, de cinquanta anys.

En el cas encampadà, i des de fa uns anys, Sant Joan ha esdevingut la data principal de l’ara anomenada Festa del Poble. Abans, no fa tant, la celebració era a l’agost, i la diada, la de la Mare de Déu. Però es va pensar que durant el mes de les vacances molts veïns marxaven a gaudir-les fora del terme parroquial, fins i tot més enllà de les fronteres, i per això es va avançar el programa.

Així, des de la tarda, començarà el seguit d’actes: primer els destinats als més petits i fins a la matinada, suposadament per als següents en edat, la joventut. Segurament sense el bany purificador del ritual antic, a fonts, rius o estanys a trenc d’alba. Potser amb els líquids acumulats a dintre, cal esperar que sense excés d’excés. I esperem que amb l’estrèpit de la música de discoteca, del DJ de torn, es tanqui en un recinte sense fuites de soroll, per permetre descansar tothom, especialment les persones grans o les delicades de salut, per a les quals el son és un bé preuat, si no escàs, i un dels remeis imprescindibles per mantenir la salut, fins i tot la mental, el que popularment es coneix com els nervis.