Per què sou tan porucs?

L’escena de l’Evangeli d’aquest diumenge ens convida a arriscar, a sortir de la nostra zona de confort com diem avui, a anar més enllà de les situacions que ens proporcionen certa seguretat.

Jesús, després de predicar amb paràboles sobre el Regne de Déu, puja a la barca dels seus deixebles i els proposa d’anar a l’altre costat del llac de Genesaret, perquè Ell també vol predicar aquest Regne a la regió de la Decàpolis, un territori hostil, considerat pagà des de la perspectiva jueva. Jesús, que té aquest desig de portar la seva Paraula a tothom, diu als seus deixebles: “Passem a l’altra riba.” I ens hi convida a nosaltres, perquè l’“altra riba” és voler anar a portar l’Evangeli a aquelles persones que no han sentit parlar del Senyor o potser havent-lo conegut no ha estat significatiu per a la seva vida. Cal abandonar les pors i deixar-se endur per la confiança sobretot perquè sabem que el Senyor ha pujat a la nostra barca i Ell mateix ens ha empès a anar més enllà.

Però és enmig de la travessia quan els deixebles se senten envaïts per la por perquè un temporal sotragueja la seva barca. Les dificultats han començat molt abans del que s’esperaven, ni tan sols han arribat a la Decàpolis. Jesús roman a la barca, però està dormint. Els deixebles el desperten i li diuen: “No veieu que ens enfonsem?” Li retreuen que no actua, que no fa res enmig del perill que els amenaça. Serà després de calmar la tempesta que Jesús aleshores preguntarà als seus deixebles: “Per què sou tan porucs?” No els faltaven motius, estaven a punt d’enfonsar-se. I nosaltres tenim també tantes situacions que ens fan experimentar aquest sentiment de por! La por de no sortir-nos-en, la por d’equivocar-nos, la por de fallar, la por de ser rebutjats, de no ser acollits... Però encara és més incisiva la seva segona pregunta: “Encara no teniu fe?” La fe que es refereix sens dubte a Ell, la confiança en Ell, però també la confiança que han de tenir en ells mateixos. Jesús els mostra una confiança plena en ells perquè dorm mentre ells condueixen la barca, perquè confia en nosaltres, ens veu capaços de guiar i portar la nostra pròpia barca. No obstant això, ens sentim més segurs sabent que Ell és amb nosaltres, enmig de les tempestes que, de tant en tant, continuen sacsejant-nos tan personalment com social. Que la confiança no ens faci tenir por.