El signe ecològic dels temps

Facin un recorregut per les principals empreses del món, qualsevol que sigui el sector consultat, industrial, químic, farmacèutic o el que vulguin. Entrin a les seves pàgines web i veuran com totes i cadascuna d’elles es preocupen pel medi ambient, són conscients del canvi climàtic i fan un esforç titànic per adaptar-se als nous temps. És el que toca i una manera d’anunciar i promocionar la companyia que no falla.

Venem petroli? Sí, potser sí, però el nostre petroli, o qualsevol altre producte potencialment contaminant, està tractat amb total respecte pel medi ambient, de manera que quasi no contamina. Vaja!, el nostre petroli s’extreu netament del subsol, per mitjans molt avançats que no contaminen, i després es guarda en dipòsits estancs que no admeten cap fuita, fins que una altra companyia de transport, verda i ecològica, el porta a un altre lloc per fer-ne un tractament on es garanteix la neteja absoluta de les seves substàncies potencialment perilloses, sense deixar cap mena de deixalla contaminant.

Produïm un producte químic perillós per a la salut? No es preocupin; el producte està en fase de revisió, però les perspectives són molt bones i segur que els nostres especialistes solucionaran el problema ben aviat.

Tenim un laboratori, tipus Grifols? Les garanties de seguretat estan absolutament garantides. Què volen que passi? Tot està sota control i mai ha passat res, ni passarà.

Fins i tot les companyies aeroespacials i defensives (eufemisme per no parlar d’indústria de guerra) fabriquen avions i coets que semblen petards de sant Joan. Leonardo, Airbus, BAE Systems, Thyssen, Thales, Navantia, Saab, Kongsberg, per posar uns quants exemples europeus, parlen a les seves pàgines de responsabilitat, sobretot de sostenibilitat, sols faltaria!, advertint-nos que el canvi climàtic, sempre el canvi climàtic com a principi de la seva política, és una de les prioritats de les empreses de cara al futur.

De manera que costa trobar-ne una que no sigui verda i ecològica. Quasi tot porta aquest segell, i els ous amb els quals et fas la truita a la francesa són de gallines lliures i no empaitades, ni sotmeses. Els pollastres que mengem diumenge a l’hora de dinar passegen per camps de color verd i són molt feliços fins que els arriba l’hora d’anar a la taula.

Vivim en un món feliç, i quasi no ens n’adonem, no som conscients dels grans avantatges de la modernitat ecològica que tothom s’encarrega de recordar-nos.

I la vida segueix, òbviament, el seu ritme natural.