El suïcidi de les balenes
Amb Le Pen al poder, França ja no serà república
Ni les més grans eminències de la ciència mundial han pogut trobar una explicació raonada al fenomen del suïcidi de les balenes.
L’últim gran capítol d’aquesta raresa va tenir lloc l’any 2018, i l’explicació més admesa és que 150 balenes varen acabar varades en una platja australiana presumptament per haver seguit un exemplar que estava malalt.
De fet, el suïcidi animal és més freqüent del que solem creure, alguns fins i tot han tingut gran repercussió mediàtica com la inexplicable acció de 80 bous que es varen despenyar per un precipici l’any 2009 a Itàlia.
També mereix estudi el procés autodestructiu anomenat “autotisis” que afecta algun llinatge animal. Tot per misteriosos motius fins avui mai clarificats.
El que no sabíem és per quina raó la raça humana també té tendència a l’autoimmolació, com va succeir per exemple amb el Brexit del Regne Unit.
És també el que ara pot passar amb França, perquè fins i tot admetent la conveniència d’explorar un nou model de societat, sembla altament desassenyat donar el poder de la segona potència europea i la sèptima mundial a un mosso de 28 anys sense cap tipus d’experiència que mai no ha gestionat ni una botiga de vetes i fils en un barri del seu poble, fet que considero una imprudència com la que seria posar un Ferrari en mans del meu net de 7 anys.
El que genera més alarma és constatar que al seu darrere es troba el clan Le Pen, família de llops que està preparant conscienciosament el seu “hold up” des de fa 52 anys amb un ideograma repugnant que va des de negar l’existència de les cambres de gas hitlerianes fins a desitjar la desaparició dels immigrants, passant per apel·lar a l’eliminació de col·lectius vulnerables, singulars i minoritaris. El panorama es presenta poc engrescador.
Amb algunes promeses d’alt contingut xenòfob i racista, el seu programa està farcit d’incongruències, com prometre la jubilació als 60 anys, que representa un cost de cinquanta mil milions d’euros anyals i a més infringeix greument els acords firmats amb la Comunitat Europea, o acceptar vendre armes a Ucraïna però no a instruir la necessària formació dels seus soldats perquè aprenguin a utilitzar-les.
L’arribada dels extremistes de l’RN al poder del país veí suposarà la pèrdua dels valors republicans que han presidit els seus principis des de la Revolució de 1789, fa 235 anys.
Dels 3 pilars bàsics del seu ideari, almenys els de la igualtat i fraternitat quedaran tocats de mort. El primer amb la categorització dels ciutadans francesos en diverses jerarquies i amb l’aplicació d’unes lleis manifestament classistes el segon.
El país dels insuperables sabors gastronòmics i de les meravelloses fragàncies dels perfums originaris de la costa mediterrània a partir d’ara s’identificarà per una pestilent pudor de peus.
Per quin misteriós fenomen personatges d’un perfil repulsiu com Trump, Orban o ara Le Pen arriben a obtenir el consens majoritari dels seus compatriotes i assolir el poder? Aquesta és una incògnita que mereix urgent estudi.
El risc, ara real, de l’arribada al poder de l’extrema dreta a França i l’espectre de l’autocràcia han motivat el posicionament en contra de més de 500 personalitats intel·lectuals de primeríssim nivell procedents de totes les esferes socials, inclús polítiques, com la del canceller alemany Olaf Scholz.
A Andorra el vot de la colònia francesa de les recents eleccions europees presagia un resultat similar per a aquestes legislatives, un veredicte impúdic que personalment em dol profundament atesa la meva simpatia i vincle familiar amb el país veí.
No he fet mai política i em considero un romàntic del socialisme pur. Per això i per exercici de coherència considero que tots els residents francesos a Andorra que votin l’RN de Le Pen haurien de retornar immediatament a casa, perquè si donen suport a una política contrària a la immigració i a la convivència, haurien de complir donant exemple.