El Reglament del Consell General

L’article 54 de la Constitució garanteix l’autonomia parlamentària del Consell General, en establir la seva pròpia competència per aprovar i modificar el seu propi reglament, per tant, el Reglament del Consell General, en tenir el seu fonament en la Constitució, hi està sotmès i, per això, pot ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat i, a més, la Llei qualificada del Tribunal Constitucional l’inclou entre les normes susceptibles de declaració d’inconstitucionalitat.

El Reglament és un tipus de norma dins de l’ordenament jurídic andorrà i, per tant, una font de dret en sentit propi. Partint d’aquesta premissa, l’interrogant que es planteja és si la infracció del Reglament durant l’elaboració d’una llei és un vici que la invalida de iure i determina la seva inconstitucionalitat o, si per al contrari, tan sols és un element més a tenir en compte per al Tribunal Constitucional per determinar la seva inconstitucionalitat. Personalment, m’inclino, per interpretar que la llei serà inconstitucional si el vici de procediment legislatiu té per causa un tràmit que tingui reflex o transcendència en un precepte constitucional.

Les lleis qualificades es diferencien de les lleis ordinàries per la matèria que regulen que li atribueix expressament la mateixa Constitució i el quòrum reforçat necessari per a la seva aprovació, i dins del principi de jerarquia normativa, la llei orgànica no està per sobre de la llei ordinària, però allò que no pot fer la llei ordinària és envair l’òrbita de competència per raó de la matèria d’una llei orgànica.

La Constitució d’Andorra no defineix que una llei és qualificada, per un costat diu que tipus de drets fonamentals i llibertats públiques s’han de desenvolupar amb una llei qualificada (article 40 Constitució) i, per altra, les que preveu la mateixa Constitució (articles 7.1, 42.1, 51.4, etcètera).

L’article 112.2 del Reglament del Consell General contempla els projectes i proposicions de llei d’objecte o matèria mixta, és a dir, parcialment qualificades i parcialment ordinàries. Una altra cosa d’aquesta tècnica legislativa resideix a l’oportunitat de regular dues matèries substantives diferents en una mateixa llei, com pot ser la de règim electoral i la de referèndum que, encara que tinguin el vincle comú del vot ciutadà, regulen qüestions materials diferents i de menor càrrega ideològica la segona. Però, en tot cas, regular una llei qualificada i una ordinària en un mateix text legal no és aconsellable, per tècnica legislativa, la seva redacció i aprovació conjunta en una única llei.

Per altra part, l’article 60.2 de la Constitució estableix la prohibició que les lleis qualificades puguin ser objecte de delegació legislativa, perquè, prèviament, l’article 59, sí que permet i autoritza al Consell General delegar l’exercici de la funció legislativa al Govern de lleis, en termes generals, precisant que, la llei de delegació ha de determinar la matèria delegada, els principis i les directrius i el termini dins del qual haurà de ser exercitada la facultat legislativa delegada. Però, què cal entendre per legislació delegada, ja que la Constitució no ho diu. Per tant, em pregunto, pot delegar el Consell General al Govern la funció per elaborar textos refosos de lleis qualificades? La legislació delegada es pot dir que és el gènere i l’espècie les distintes classes de delegació: les lleis de bases, els decrets legislatius i els textos refosos. Pel que fa als dos tipus citats, en primer lloc, no veig cap inconvenient legal que ho impedeixi, però, qüestió diferent és respecte als textos refosos de lleis qualificades, encara que és una pràctica, ús i costum en l’ordenament jurídic andorrà la delegació per efectuar textos refosos d’aquest tipus de lleis.

El procediment de consolidació de legislació vigent està regulat a l’article 116 del Reglament del Consell General i té el seu fonament legal en l’article 59 de la Constitució per les lleis ordinàries, però, com ja he dit, expressament prohibit per les lleis qualificades per l’article 60. Per tant, entenc que els textos refosos de lleis qualificades vigents podrien arribar a tenir un defecte de nul·litat radical en el seu naixement i, en conseqüència, d’una dubtosa constitucionalitat a l’afectar els drets i llibertats públiques i els preceptes constitucionals que estableixen aquest tipus de llei per al seu desenvolupament, dit això, amb la reserva que no tinc coneixement de cap sentència de Tribunal Constitucional que hagi resolt aquesta qüestió.