El coworking a Andorra
El país compta amb una base legal clara per a les empreses
Fa pocs dies es publicava el Reglament dels espais compartits de treball o coworking, que desenvolupa la Llei de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació, en què, per primera vegada, es regulen a Andorra els espais de coworking, quina superfície mínima han de tenir, les característiques dels espais, el procediment d’autorització, el contingut de l’autorització i la regulació del Registre dels espais compartits de treball. En endavant, Andorra compta amb una base legal clara per a les empreses que duen a terme negocis de coworking, tant per a aquelles que ja ofereixen des de fa temps aquests serveis, com per totes les que vulguin desenvolupar-los en el futur.
L’ús d’espais de coworking és una tendència a l’alça, tant en l’àmbit nacional com internacional, i cada cop són més les empreses i professionals independents que en fan ús. Entre d’altres avantatges per als usuaris (coworkers), els coworking usualment tenen un cost més reduït que llogar una oficina sencera, ofereixen flexibilitat horària i d’espai, fomenten el networking i la col·laboració entre els coworkers, solen disposar d’equipaments, mobiliari, accés a internet, sales de reunions, impressores, zones de descans i d’altres infraestructures i serveis compartits d’ús obert, i acostumen a oferir serveis complementaris als professionals, tals com formació, accés a una base de dades d’assessors legals, financers i comptables, accés a nous clients i oportunitats comercials, entre d’altres.
La legislació vigent a Andorra entén per coworking l’arrendament d’espais professionals destinats a permetre a professionals de diferents sectors compartir un mateix espai de treball per desenvolupar les seves activitats i els seus projectes professionals de manera independent, alhora que fomenten col·laboracions i projectes conjunts.
Els coworking poden tenir fins a quatre tipus d’espais, que en endavant hauran de complir amb els requisits previstos pel Reglament. Aquests són:
1. Escriptori mòbil o hot desk: És l’espai que té per objectiu cobrir les necessitats d’un lloc de treball esporàdic per part de l’usuari, i que és compartit amb altres persones. Tot i ser un lloc obert, generalment una taula compartida amb altres professionals, ha de disposar d’un escriptori, cadira, llum, accés a internet, accés a espais comuns, serveis d’impressió, armaris, climatització, servei de neteja i manteniment, etcètera. Cal que tinguin una superfície mínima de 7 m² i no requereixen reserva prèvia per ser usats.
2. Escriptori fix o dedicated desk: És l’espai que permet cobrir les necessitats d’un lloc de treball permanent per part del coworker, el qual tindrà sempre disponible el mateix espai designat dins del coworking. El dedicated desk ha de tenir, almenys, els mateixos equipaments que el hot desk, i una superfície mínima de 7 m². Requereixen reserva prèvia per ser utilitzats pels usuaris.
3. Oficina oberta: És l’oficina incorporada dins del coworking que permet cobrir les necessitats d’equips de persones o empreses que disposen d’un ús exclusiu d’espais de treball reservats en el coworking, tot i que no tenen una delimitació física amb la resta d’oficines obertes, és a dir, no estan separades per parets o estructures similars, i han de complir amb la mateixa superfície mínima enunciada anteriorment.
4. Oficina privada: És l’espai dedicat a persones o empreses que volen disposar d’un espai d’ús exclusiu i privat de la resta d’espais que formen el coworking, com si fos una oficina dins d’una zona d’oficines. En aquest cas, a més dels equipaments anteriors, caldrà que tinguin un accés restringit mitjançant claus o sistemes d’identificació, i igualment tenir un mínim de 7 m² de superfície.
En endavant, totes aquelles empreses (o particulars) que vulguin dur a terme negocis de coworking hauran d’adequar els espais als requisits anteriors, obtenir l’autorització de comerç per cadascun dels centres que vulguin explotar i, a més, presentar una sol·licitud d’autorització administrativa al Ministeri de Presidència, d’Economia, Treball i Habitatge, en què s’adjuntarà, entre d’altres, (a) l’escriptura de propietat de l’edifici, (b) el contracte de gestió d’espais de treball compartit, (c) el plànol del coworking i dels diversos espais que inclou, i (d) una pòlissa de responsabilitat civil contractada amb una companyia d’assegurances per cobrir els danys que es puguin causar.
En el cas que la sol·licitud sigui estimada, el Ministeri atorgarà l’autorització administrativa d’explotació d’espais de coworking, que tindrà una vigència indefinida, excepte que sigui retirada en el futur per cas de suspensió de l’activitat empresarial o clausura de l’espai. Per als coworking que ja estiguin treballant abans de l’entrada en vigor del Reglament, hauran d’adequar els espais en el termini màxim de sis mesos i presentar la sol·licitud d’explotació.
Amb el desenvolupament del Reglament, es dota de seguretat jurídica els negocis de coworking al país, una tendència cada cop més usada per empreses i professionals, especialment els dedicats a sectors tecnològics i digitals.