Cadena perpètua
El protagonista diu a una persona que el té custodiat una frase diferent, cabdal
Com la majoria de gent sap, Cadena perpètua, The Shawshank Redemption, en versió original, és una excel·lent pel·lícula de l’any 1994, dirigida per Frank Darabont, basada en una història de Stephen King que compta amb un repertori de primer nivell, amb Tim Robbins i Morgan Freeman, entre d’altres. També és una de les pel·lícules més ben valorades en qualsevol rànquing: a IMDb de 9,3 sobre 10. Va obtenir deu nominacions als Oscar, però curiosament no se’n va endur cap; sí un parell de Globus d’Or, pel guió i l’actuació de Morgan Freeman.
No faré malbé el film a les persones que encara no l’hagin vist perquè mereixen passar una bona estona, però sí que m’agradaria parlar d’una situació i d’una frase que li diu el protagonista a una persona que el té custodiat, empresonat o privat de llibertat. Una frase diferent, cabdal, que diu molt de les relacions humanes i de les relacions de poder.
I en parlar de relacions de poder m’estic referint de manera genèrica a la gent que té poder sobre els altres i que, de vegades, afortunadament no sempre, abusa d’aquest poder. Un abús de poder que els fa sentir i creure’s superiors quan en realitat són tan iguals com vostè o jo. Però ells tenen al seu abast una feina, un càrrec que els envalenteix i els fa sentir poderosos, malauradament més del que en realitat els pertoca. Perquè molt sovint van en contra de creences populars, del dret natural o del que sembla una evidència.
Quina és la frase en qüestió? “Vostè és un home obtús. Vostè té una ment obtusa.”
Què és una persona obtusa? La definició més ajustada és: una persona mancada d’agudesa intel·lectual o de sensibilitat.
I què passa a la pel·lícula? Doncs ja s’ho poden imaginar. Qui és una simple persona per qüestionar les decisions del director d’orquestra o de qualsevol altre estament, que no està, però ells creuen que sí, per sobre, del comú dels mortals?
De manera que a l’hora de la veritat sempre reben els mateixos. I no hi ha res a fer.
A partir d’aquí, apliquin l’esperit de la frase i de la pel·lícula i facin les conjectures suposicions o el que vulguin, i apliquin-la a la situació que creguin més convenient o més adient. La ment és lliure i vola també lliure.
Les grandalles floreixen a la primavera; és una evidència. I hi ha temes que són més clars que l’aigua que baixa de les muntanyes. No voler veure-les, obstinar-se en situacions absurdes, és tenir una ment obtusa. Però tampoc en facin gaire cas. Potser avui no tinc el millor dia per escriure. Si m’animo, d’ací a una estona, a la tarda, tornaré a veure aquesta pel·lícula de la qual guardo molt bon record.