L’acord d’associació UE-Andorra i la muntanya pirinenca

El Protocol Andorra, que forma part de l’acord d’associació entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra i San Marino (a partir d’ara, l’acord), pendent de ser referendat pel poble andorrà, fixa a l’article 2 la base jurídica que ha de permetre en un futur establir i intensificar una cooperació territorial transfronterera per desenvolupar les zones frontereres pirinenques situades al voltant del Principat d’Andorra.

Concretament, i segons l’esmentat article, la Unió Europea (UE) i el Principat d’Andorra convenen intensificar la cooperació regional inspirant-se en les polítiques de cooperació transfronterera, transnacional i interregional de la UE, i estudiar una acció coordinada per desenvolupar les zones frontereres situades al voltant del Principat d’Andorra, promovent una política d’espai europeu similar al de l’espai alpí, amb l’objectiu de desenvolupar una cooperació en l’àmbit de la política de les zones de muntanya que asseguri la continuïtat i la duració de les explotacions agrícoles, el desenvolupament econòmic i la conservació de l’espai natural.

Si bé la finalitat de l’acord en aquest àmbit té, en particular, com a objectius fonamentals el “desenvolupament econòmic i agrícola de les zones frontereres de muntanya situades al voltant d’Andorra” i la “promoció o adopció d’una política d’espai pirinenc anàleg o similar a la política de l’espai alpí”, també prioritza la cooperació en l’àmbit de la política de les zones de muntanya, inspirada en les polítiques de la UE en aquesta matèria, que “asseguri la continuïtat i la duració de les explotacions agrícoles, el desenvolupament econòmic i la conservació de l’espai natural”.

Particularment, en l’àmbit de les polítiques de les zones de muntanya de la UE com a font d’inspiració per portar a terme la cooperació què pretén l’acord, cal citar, en particular i entre altres, com a model de política de zones de muntanya el model Euromontana, que és la xarxa europea multiactors per fomentar el desenvolupament durable i la millora de la qualitat de vida a la muntanya.

Euromontana, amb la col·laboració de diverses organitzacions i institucions regionals i locals en l’àmbit europeu, que formen part d’Euromontana, organitza cada dos anys els congressos europeus de muntanya en diferents regions de la muntanya europea. Aquests congressos atrauen la participació de centenars d’experts i de parts interessades dels diferents sectors d’Europa, inclosos representants de la Comissió Europea, ministres nacionals, emprenedors locals, universitats i agències de desenvolupament.

Està previst que el XIII Congrés europeu de muntanya se celebri a Puigcerdà del 15 al 18 d’octubre del 2024, amb el títol Dissenyant el futur de les economies de muntanya. A part d’Euromontana, participen en l’organització d’aquest congrés la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i com a col·laboradors l’ajuntament de Puigcerdà, la Xarxa de Treball d’Investigació de la Muntanya Europea (NEOR) i la Plataforma pel Pacte Rural Comunitari (Rural Pact).

Aquesta tretzena edició del congrés té com a objectiu prioritari fer tot el necessari perquè les economies de muntanya siguin més sostenibles, resilients i pròsperes. A través de sessions plenàries, panells i tallers de treball, el congrés cerdà tractarà diferents temes i problemàtiques que presenten les zones de muntanya, entre els quals es poden destacar els referents a com han de ser les muntanyes del futur, com s’ha de donar més valor als productes agrícoles i recuperar el sector secundari a les zones de muntanya, com atraure i retenir treballadors a la muntanya o quins models econòmics cal potenciar en un context de transicions ambientals i climàtiques.

Aquesta edició del XIII Congrés europeu de muntanya que se celebrarà a Puigcerdà, a més de ser un fòrum de debat, hauria de ser també una font d’inspiració per començar a dissenyar les bases de les polítiques de muntanya que s’hauran d’aplicar dins de l’espai pirinenc de conformitat amb el mandat de l’acord.

Caldria, doncs, que les institucions locals, comarcals i altres parts interessades situades, en particular, en les zones frontereres amb el Principat d’Andorra, tant del costat espanyol com francès, com són les comarques catalanes del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, i els departaments francesos de l’Arieja i dels Pirineus Orientals, així com les autoritats i institucions del Principat d’Andorra expertes en la matèria, aprofitessin l’oportunitat que ens brinda la celebració d’aquest important esdeveniment dins del territori pirinenc i fronterer amb el Principat d’Andorra per mirar d’extreure les fonts d’inspiració que permetin afrontar un dels reptes que estableix l’acord, com és el desenvolupament econòmic, agrícola i rural de les zones de muntanya del Pirineu.