El pròxim Copríncep episcopal

La diplomàcia vaticana no acostuma a fer sonar el corn abans d’hora. S’assegura així la discreció i reserva en el nomenament dels nous bisbes. I quan arriba l’hora d’anunciar-ne un, ho fa amb una pulcritud exemplar. És el cas del bisbe que serà successor del Copríncep Joan-Enric Vives i Sicília, qui, a dotze dies de complir els setanta-cinc anys (els farà el dia 24 de juliol), ja sap que el prevere Josep Lluís Serrano Pentinat serà bisbe coadjutor d’Urgell fins que el Papa accepti la renúncia que l’arquebisbe Vives haurà de presentar en complir els 75 anys. Ahir al migdia arribava la notícia des del Vaticà i s’aclarien les suposicions sobre qui seria el nou bisbe d’Urgell (i per tant Copríncep d’Andorra). Ara només caldrà estar pendent de quan es faci el relleu i mentrestant, la col·laboració entre els dos prelats servirà perquè l’arquebisbe Vives pugui passar el relleu al seu successor tot fent de bisbe els dos. Així, la successió resultarà més endreçada i pausada –i, per tant, eficaç–, més que si el canvi es fes d’un dia a l’altre. Quan Joan-Enric Vives va ser nomenat coadjutor del bisbe Joan Martí, el mes de maig de 2001, van ser dos anys, fins al juny de 2003, els que va durar la coadjutoria al bisbat d’Urgell. I si les coses han de seguir la mateixa línia, podem suposar que Josep Lluís Serrano, serà bisbe coadjutor per un període de temps semblant.

Per al Principat d’Andorra és important la figura del bisbe coadjutor, perquè el fet que el cap d’Estat sigui el bisbe d’Urgell, obliga el mateix bisbe i la seva cúria a una atenció i dedicació constant de la Mitra envers el Principat. I això ho sap perfectament el Vaticà i abans de fer un pas mira una hora lluny per si de cas i encara deixa fer, deixa passar el temps de forma natural, sense presses. És aleshores quan les suposicions, els rumors i les quinieles de noms, per algun temps presents en els mitjans de comunicació, s’assolen com el sucre dissolt en un got d’aigua i aquesta queda transparent. I tots els noms –en el cas del relleu del pròxim bisbe d’Urgell han estat uns quants i de ben propers els escoltats, tots aquells noms es fan fonedissos. I arriba el dia de l’anunci de la Santa Seu, com va passar ahir, i totes les previsions queden invalidades: serà aquest i només aquest.

Esperem que el pròxim Copríncep episcopal arribarà al Principat amb tots els coneixements sobre Andorra que el Copríncep Vives amb la seva experiència i el seu bagatge li ensenyarà mentre sigui Josep Lluís Serrano bisbe coadjutor d’Urgell. Una responsabilitat de tanta rellevància política i històrica com ser el bisbe d’Urgell cap d’Estat d’Andorra, de manera indivisa amb el president de la República Francesa, necessàriament obliga qui n’és a saber fins on pot arribar i a actuar com correspon, sabent que la Mitra ha d’anar per camins determinats, però alhora tenint molt clar que els condicionants històrics han de saber lligar amb els nous escenaris polítics i socials del Principat d’Andorra. Així ho fa el Copríncep Vives i així ho farà, ben segur, el pròxim Copríncep episcopal que arribi el moment de ser-ho. Per altra banda, el fet que mossèn Josep Lluís Serrano sigui fill de Tivissa, d’aquelles muntanyes escarpades i batudes pel sol, situades entre el camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre, ajudarà que les muntanyes andorranes, certament més altes i verdes que les del seu terral, no se li facin gaire costa amunt.