Justícia, igualtat i equitat

Parlant amb famílies empresàries moltes vegades sorgeix el tema de la justícia la igualtat i l’equitat. Els termes estan interrelacionats; sovint són intercanviables i se solen utilitzar amb confusió i segons el punt de vista. Entendre les seves diferències pot ser important; però tractar de posar negre sobre blanc en aquesta qüestió pot ser com parlar del sexe dels àngels, i inclús pot aixecar polseguera.

Segons la RAE, la justícia és el principi moral que porta a determinar que tots han de viure honestament; el dret, raó, equitat. Com a sinònims indica: rectitud, imparcialitat, equitat, neutralitat... Diu que igualtat és conformitat d’una cosa amb una altra en naturalesa, forma, qualitat o quantitat; correspondència i proporció que resulta de moltes parts que uniformement componen un tot; equivalència en dues quantitats o expressions. Com a sinònims indica: conformitat, paritat, identitat, coincidència... Respecte a l’equitat, comença dient que és igualtat d’ànim; justícia natural, per oposició a la lletra de la llei positiva; disposició d’ànim que mou a donar a cada un el que es mereix. Sinònim d’equanimitat, igualtat, rectitud... Veiem, per tant, que ja d’entrada els termes arriben a ser sinònims, i per això la seva diferenciació pot ser semblant a una discussió bizantina.

Deia Plutarc que la justícia pot existir sense equitat, però l’equitat no pot existir sense justícia; i totes dues són necessàries per assolir la veritable igualtat. Abans, Aristòtil havia dit que la justícia no consisteix a donar a tots per igual, sinó a donar a cada un el que es mereix; que l’equitat és l’ús de la justícia a cada cas particular; i que quan es tracta d’iguals, el bo i just és que tinguin parts iguals i semblants.

Des del meu punt de vista, sotmès a millor criteri, justícia es refereix a l’aplicament de la llei; equitat a tenir en compte les circumstàncies personals; i igualtat a la identitat i uniformitat. A tota família empresària abans o després es produeix el repartiment de béns entre els descendents. Deixant a banda que família és el que queda després d’una herència, fem el repartiment de forma justa, equitativa o igualitària?

Justament, per llei, ningú té dret a més de la legítima. Fins no fa tants anys la resta de l’herència anava al primogènit. Ara la tendència és al repartiment igualitari. Vol dir això que el millor és tots socis en tot en la mateixa proporció? Posem un cas extrem: un descendent emprenedor d’èxit i un altre tetraplègic: deixem a tots dos igualitàriament? I si un té addiccions importants? On comencen i acaben les igualtats i circumstàncies personals a tenir en compte?

No cal arribar al repartiment mortis-causa del béns perquè es plantegi la qüestió de la justícia, equitat i igualtat a la família empresària. Pensem per exemple en el suport a l’emprenedoria; en la formació; o en el treball a l’empresa. Encara és freqüent trobar retribucions igualitàries. La qüestió també és important en el tracte familiar; començant per la infantesa i adolescència, ja que pot tenir un gran impacte en el desenvolupament i benestar emocional. Evitar els favoritismes, mantenir un comportament consistent i tenir en compte la unicitat, pot ser més fàcil de dir que de fer.

Trobar un balanç adequat entre justícia, igualtat i equitat en la presa de decisions de la família empresària requereix un coneixement profund de les circumstàncies concretes de cada cas, i recordar que “per a gustos colors”. A més a més, les decisions poden ser interpretades de forma diferent segons el receptor.