Endavant els Jocs

D’aquí a 7 dies s’inicien els Jocs Olímpics de París 2024, la celebració esportiva multidisciplinària més important del calendari internacional en què participen atletes de tots els països del món.

L’esdeveniment, inspirat en les competicions que tenien lloc a la ciutat d’Olímpia de la Grècia antiga entre els anys 776 i 393 aC, varen ser rehabilitats en la nostra era moderna pel Baró Pierre de Coubertin, promotor dels Jocs de 1896 celebrats a Atenes i posteriorment pel Comitè Olímpic Internacional cada 4 anys.

El període quadriennal que separa la celebració de dues edicions s’anomena Olimpíada, i va ser utilitzat antigament com a unitat de mesura del temps. Des de Chamonix (1924) també se celebren els Jocs Olímpics d’hivern, i des de Seül (1988) els Jocs Paralímpics.

El lema olímpic ve presidit per la trilogia “Citius, altius, furtius” (més ràpid, més alt, més fort), al qual Coubertin va afegir tres pilars que remeten als valors de l’amateurisme, el joc net i la pau, perquè cal saber que el primer objectiu dels jocs antics era la pau entre els pobles, que durant la celebració de les proves s’abstenien de qualsevol acte bel·ligerant. El temps s’ha encarregat de deteriorar aquestes tres darreres virtuts citades.

Antany el guanyador d’una prova olímpica era únicament recompensat amb una corona de fulles salvatges d’olivera, però aquest signe d’amateurisme pur s’ha anat erosionant amb el temps acordant successivament medalles d’or i premis en metàl·lic i donant pas a esportistes professionals a partir dels anys 70 amb el consegüent deteriorament dels valors purs de l’esport.

Avui el CIO gratifica els medallistes d’or amb la quantitat de 50.000 euros, els de plata amb 29.000 i els de bronze amb 18.000, quantitats finalment simbòliques si es té en compte les retribucions addicionals dels Comitès nacionals (a Espanya 95.000 euros per un or, i a França 80.000) i les faraòniques quantitats que reben els esportistes pels espònsors o clubs que els tenen contractats. Avui es permet la participació de professionals com el futbolista francès Mbappé, que guanya 50 milions d’euros anuals, quantitat que un treballador comú amb un salari de 3.500 euros mensuals tardaria més de 1.200 anys a obtenir!

La prohibició de l’ús de substàncies estupefaents amb la intenció d’obtenir un millor resultat també ha estat raó de lluita secular entre els organitzadors i els atletes corruptes, alguns casos havent provocat gran escàndol internacional com la desqualificació del canadenc Ben Johnson, que va donar positiu per dòping a Seül 1988 i es va veure desposseït de la medalla d’or dels 100 metres.

L’escàndol de l’ús de drogues va arribar al més alt nivell al descobrir-se l’existència d’una institució estatal per part de Rússia, consistent en un organisme oficial que manipulava els resultats canviant les mostres de sang dels esportistes per tal d’evitar la detecció de l’ús fraudulent de substàncies prohibides. Aquest mecanisme va ser denominat frau d’estat.

Va ser el mateix director del Laboratori Antidopatge de Moscou, Grigory Rodchenkov, que, espantat per les misterioses defuncions dels seus predecessors Kamaev i Viasinev, va escapar de Rússia i denunciar els fets. Degut als resultats de la investigació portada a terme per l’Informe Mc Laren, es varen retirar 43 medalles als “esportistes” russos, i la seva Federació va ser exclosa de qualsevol competició internacional durant 4 anys a partir dels Jocs de Tòquio 2020.

Investigacions posteriors assenyalen que aquesta macabra trama també va funcionar exitosament als Jocs d’Hivern de Sotxi i que fins i tot podria haver començat als Jocs de Moscou de 1980!

Vergonyós. Un frau promogut per un Estat. Com pot un país caure tan baix i ridiculitzar-se d’aquesta manera davant la comunitat internacional?

Finalment cal també parlar de la “treva olímpica” per la qual durant la celebració d’uns Jocs es convida a l’aturada dels conflictes mundials.

Aquesta treva anomenada “Ekecheiria” existeix des del segle IX aC, quan Licuri i Cleostenes, reis d’Esparta i Pisa respectivament, la varen firmar amb la intenció d’alleugerir els múltiples i permanents conflictes que ja persistien al món.

En realitat cal admetre que la treva olímpica és una utopia i que malgrat la seva bona intenció, nombroses causes bèl·liques s’han mantingut durant la celebració de tots els Jocs que s’han celebrat fins avui, encara que degut a la 1a i 2a guerres mundials els Jocs Olímpics no es varen celebrar els anys 1916, 1940 i 1944.

Enguany, les principals potències, inclosa la República Xina, estaven d’acord per respectar la treva, però el pervers Putin s’hi ha negat, de manera que el seu país s’ha vist una vegada més exclòs de participar i convidat a veure-ho per la tele. Benvinguts Jocs Olímpics, i si em permeteu una recomanació, aprofiteu l’oportunitat per gaudir redescobrint disciplines de gran bellesa i atractiu que no estan gaire presents assíduament en els mitjans de comunicació.