Model de país

Fa anys que ens preocupa i busquem determinar quin ha de ser el model de país per al segle XXI, el més escaient per a la nova Andorra, sorgida després de 1993, en ple procés de globalització mundial i després de la transició de 1866 a 1993, que va deixar enrere la vella Andorra.

Però la realitat és decidida i s’imposa tal com ha de ser, si no hi fem res altrament, si no es té projecte.

L’statu quo de l’Andorra actual n’és una bona mostra. Per arribar-hi ha calgut l’aportació d’idees i voluntats individuals, col·lectives i institucionals al llarg de la història, que hi han contribuït significativament i han sabut trobar el seu òptim encaix geopolític, en territori pirinenc, amb continuades aliances amb l’exterior.

El nou model de país en la seva part política s’ha assolit amb força encert fins avui, si mirem els resultats obtinguts: reconeixement exterior com a 184è estat, retorn de la sobirania al Poble, separació de poders en un estat de dret, democràtic i social, i preservació i adaptació del Coprincipat.

El nou model de país en la seva part econòmica i social encara no s’ha determinat.

El futur acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea és l’ocasió històrica per assolir, en tant que país associat (mai integrat), el model adequat, adaptat a la nostra realitat, en les dimensions econòmica i social.

Amb qui altre que la UE, en l’àmbit mundial, podríem buscar un soci més convenient, si és el més avançat en relació amb l’estat del benestar i defensa de les llibertats, tant en l’àmbit econòmic com social?

Hem de ser conscients que únicament amb l’acord d’associació amb la UE podrem assolir el millor model de país en l’àmbit econòmic i social, possible, si participem col·lectivament a determinar-lo en el seu desenvolupament.

No hi ha altres models millors, ni alternatius.

No signar-lo o posposar la seva signatura suposaria deixar el país a la deriva, en mans de la realitat exclusivament i, per tant, del lliure mercat, amb l’obertura econòmica, i en situació de país tercer, la posició més desfavorable en les relacions amb els nostres veïns. I en l’evolució desmesurada del qual només els més forts podrien resistir i el país perdria amb la globalització, sense filtres ni matisos, la seva identitat i sentit.

Andorra, en si mateixa, no interessa gens a la UE, vista la petitesa, manca de recursos i posició no estratègica.

Però Andorra, en relació amb el seu entorn, sí que interessa a la UE.

Per què doncs a la UE li pot interessar, malgrat la petita magnitud, fer un acord favorable a Andorra? Què pot oferir Andorra?

Andorra és l’única possibilitat que té la UE avui per dinamitzar la part central del Pirineu i posar en el mapa en els pròxims 100 anys el Pirineu, a un nivell similar i proporcional al que ha passat als Alps.

I això també interessa a Andorra. Les especificitats del tabac, les telecomunicacions i l’energia, totes positives, tenen, però, data de possible caducitat i són revisables i sectorials.

No són ni de bon tros comparables amb l’especificitat global de la complementarietat territorial amb la qual històricament Andorra s’ha format i ha pogut justificar la seva existència.

I si fins avui aquesta ha estat la raó del miracle andorrà, avui estem en situació de fer possible el miracle pirinenc si sabem articular, i emmarcar jurídicament, la complementarietat històrica d’Andorra amb el seu entorn pirinenc, fent-la que pugui ser efectiva en els dos sentits.

Només aquest acord d’associació amb la UE obre les portes a fer, de la tradicional complementarietat territorial i transfronterera d’Andorra i el seu entorn, una realitat nova i amb potencial de futur.

Aquest és l’autèntic projecte de futur que pot aportar l’acord d’associació amb la UE, que beneficiarà directament tots els ciutadans implicats, i al qual estem tots els andorrans i pirinencs convidats a participar, en interès propi però sobretot de les generacions futures.

Les quatre llibertats que vol consagrar l’acord i que poden mirar-se des de l’àmbit només economicista són molt més si ens adonem de les perspectives i reptes que ens obre aquest projecte d’autèntica complementarietat territorial, inclusiva i no oposada.

L’Antoni Fiter i Rossell ho escrivia el 1748 referint-se als andorrans que, en tot eren catalans (avui hem de dir europeus) menys en el Govern, Civil, Criminal, Polític i Econòmic. Avui com llavors continua sent vàlid el mateix raonament per entendre la importància, llavors i ara, de la complementarietat.

Què ofereix, en definitiva, l’acord d’associació amb la UE als andorrans?

La resposta no és altra que el millor model de país, econòmic i social al qual podem accedir en el futur i que fa tants anys que anem buscant.

I què oferim els andorrans als europeus?

Dues coses, la corresponsabilitat com a microestat amb el desenvolupament sostenible del nostre entorn i sobretot la recuperació econòmica del Pirineu a partir del projecte de la complementarietat històrica d’Andorra amb els països veïns, renovada i feta bidireccional, per equiparar-nos plegats als Alps.

El millor de l’acord d’associació amb la UE, per tant, no es troba directament en el seu text, sinó en el que permet de crear i fer realitat i, per tant, no és valorable, pesable ni comparable amb res existent.

Són molts els països que han trucat i truquen a les portes de la UE per tenir acords d’associació i cadascun ha assolit, amb els seus tempos, els seus acords i desacords i hi està treballant. El nostre s’havia d’haver plantejat ja després de 1986, quan Espanya va entrar a la CCE o Mercat Comú, o com a màxim després del 1993. Ho hem fet el 2015.

Així anem amb retard, sobretot perquè aquest va íntimament lligat al model de país, que fa molts més anys que busquem, i avui n’hem de començar a ser conscients.

L’acord d’associació amb la Unió Europea és l’oportunitat històrica per a Andorra d’assolir el seu model de país finalment tan cercat.

Però, a més, és el projecte de futur, en l’àmbit econòmic i social, que ha de marcar el nord durant els pròxims cent anys a les futures generacions d’andorrans i cohesionar-los en les noves circumstàncies de la globalització imperants al món.

I la confirmació o prova que aquest és el bon camí la dona que el projecte de la Unió Europea és també un projecte de futur, el millor, per fer front i operar mínimament bé dins del món globalitzat. No es pot fer, doncs, millor associació de futur.

En una negociació mai s’aconsegueix tot el que es vol, però sí el que es pot i aquest ha estat el cas, com en les anteriors ocasions.

No obstant això, la bonança d’aquest acord només es podrà veure després d’uns anys de fer-ne un bon desenvolupament.

I si no és operatiu o no funciona en alguns apartats caldrà revisar-lo, o a la seva gestió.

La concreció per a Andorra d’un model de país que li garanteixi el desenvolupament dinàmic, però equilibrat i sostenible, reduint les desigualtats i respectant la natura, en complementarietat i solidàriament amb el seu entorn, tot preservant la seva sobirania i identitat nacional, és una oportunitat històrica que converteix l’acord d’associació amb la UE en el projecte econòmic i social capaç de fer-lo possible i de projectar a la societat andorrana unida cap al futur en harmonia i complicitat amb el Pirineu.