Funambulista jove

“Andorra is a small country between France and Spain”. Aquesta frase de presentació del nostre país, que, ben segur, és la primera frase en anglès que hem après tots, és probablement la manera més evident que tenim de descriure Andorra quan som a l’estranger.

De la mateixa manera, sempre descrivim el Fòrum com “una entitat de dret públic, no partidista, que vetlla pels drets dels joves”. Però què vol dir això, realment? Com ho fem? Què fem? I per què ho fem?

Avui, Dia Internacional de la Joventut, dia en el qual tot el món declara les seves millors intencions per als joves, la generació del futur que en diuen, vull puntualitzar la tasca del Fòrum que encapçalo com a presidenta. El nostre objectiu principal sempre ha sigut donar veu a la joventut andorrana, escoltar les seves preocupacions i treballar activament per trobar solucions efectives i justes. Però un objectiu no té raó de ser si no està recolzat per un pla d’acció, una definició en el temps de com s’arribarà a aquest objectiu, i és precisament això que vull, vaja, que volem des del Fòrum, transmetre-us en aquest dia de celebració de la joventut.

A la 18a Assemblea del Fòrum, que tot just s’ha acabat, us hem presentat alguns dels projectes i de les accions que volem iniciar. No perquè siguin temàtiques que ens agradin més o menys a nosaltres, membres de la taula permanent, sinó perquè són inquietuds, dubtes, canvis que s’han detectat durant el projecte ACTIVA, un projecte que s’impulsa per definir el Pla Nacional de Joventut (que hauria de sortir ben aviat...) i que es mereixen ser tractats amb més profunditat, com és el cas de l’enquesta sobre els drets laborals dels joves o, fins i tot, l’impacte de l’acord d’associació amb la UE sobre la joventut.

La nostra societat, almenys aquella part paternalista i conservadora, desitja (i ho expressa de manera molt clara) una joventut implicada, treballadora, políticament i culturalment savvy, emprenedora, que tingui estudis universitaris, però també experiència internacional i, evidentment, que vulgui tornar a casa, sense importar les condicions econòmiques que els hi espera.

En definitiva, una joventut que participa en la vida econòmica, associativa i política del país, que reivindica els seus drets i no té por de ser disruptiva... però sense passar-se. Tot un exercici en contradiccions i un contorsionisme constant per conformar-se a les expectatives d’una generació, diguem-ho clarament, envellida.

I quin és el rol del Fòrum enmig de tot això? Quina és la seva posició? Quina banda ha d’escollir? Hauria d’escollir-ne una? No? Seríem llavors un funambulista que camina sobre una corda fluixa, tan bien que mal, entre les dues generacions? I per extensió, entre les institucions públiques i una joventut andorrana que no s’hi troba representada, sigui per una qüestió d’edat, d’ideologia o de prioritats?

Realment, la tasca del Fòrum no es limita a identificar problemes i proposar solucions; també treballem per conscienciar la societat sobre la importància d’invertir en la joventut. Les persones joves no són (no som!) només el futur, sinó també el present, i en la seva definició actual (persones de 15 a 35 anys) representem més d’un quart de la població andorrana (font: Departament d’Estadística de Govern)!

Per tant, sembla més que evident que les nostres necessitats i aspiracions han de ser tingudes en compte a l’hora de prendre decisions polítiques i econòmiques.

És per això que la raó de ser del Fòrum també resideix en la seva capacitat de crear espais de diàleg i intercanvi on el col·lectiu jove, en totes les seves franges d’edats, pugui expressar-se lliurement i contribuir a la construcció d’una societat més justa i equitativa, basada en un respecte mutu, i on no es menysprea la seva opinió únicament per l’edat que té.

En definitiva, per a mi, la feina del Fòrum és un esforç col·lectiu per assegurar que la joventut andorrana tingui les eines i les oportunitats necessàries per desenvolupar-se plenament i contribuir al progrés del nostre país.

Crec en una Andorra on la joventut tinguem veu i vot, on les nostres idees i iniciatives siguin valorades i on puguem créixer i prosperar en un entorn que ens respecti i ens doni suport.