Il·lusió, passió i coratge

L’observació i l’experiència m’ha ensenyat que si hi ha una fórmula guanyadora en tot allò que emprenem a la vida, aquesta és la presència de la il·lusió la passió i el coratge.

Tant se val quin sigui el projecte que portem entre mans, ja sigui dintre de l’àmbit professional com en el personal o en el social, o millor encara si ho adoptem com a una filosofia de vida en tot allò en que participem, en tot cas, quan aconseguim treure de dintre il·lusió, passió i coratge, no només tenim gran part de l’èxit encaminat, sinó que al mateix temps aconseguirem una cosa no gens petita: gaudir-ne del procés tant o més que del resultat.

Aquests tres estats, comparteixen la característica que depenen de nosaltres mateixos, neixen de dintre nostre, per tant els podem controlar, sigui quin sigui l’entorn res ens els pot arravatar. D’acord, sorgiran situacions en que es posaran a prova, però en la mesura que els mantinguem intactes dintre nostre, sigui quin sigui l’ambient exterior, tindrem molt guanyat.

Res comença sense la il·lusió, és l’estat que inicia el moviment, el que ens empeny al canvi d’una situació a una altra. La il·lusió és la força cinètica que ens fa moure d’allà on som per visualitzar cap allà a on volem arribar. En allò de que tot camí comença amb un pas, la il·lusió és el que permet posar-nos a caminar.

Si mantenim la il·lusió continuarem avançant, independentment dels entrebancs que ens vagin sortint, que de segur en sortiran, i mantenir la il·lusió quan sorgeixin les dificultats depèn de nosaltres mateixos, és un estat mental, per tant no se’ns pot prendre des de l’exterior.

Si el moviment l’inicia la il·lusió, la passió és allò que ens l’accelera o amplifica, i de la mateixa manera també depèn de nosaltres en tant que és una emoció. Difícilment traurem la passió per alguna cosa que no ens faci il·lusió, però alhora quan la passió sorgeix, ens serveix de motor per no aturar-nos, per mantenir intacta la il·lusió. Com més passió aconseguim traslladar a allò que portem entre mans, més força tindrem per superar entrebancs.

Al mateix temps il·lusió i passió són dos estats que s’encomanen, són contagiosos i n’empenyen d’altres, ja sigui com a exemple a seguir, o bé com a participants necessaris en els nostres projectes. És per això que mostrar la il·lusió i la passió arrossegarà la gent per acompanyar-nos en el camí, tal com les forces de la gravetat empenyen els cossos.

Si bé amb el pas dels anys, els fracassos i les decepcions poden malmetre la nostra capacitat de treure de dins la il·lusió i la passió, en la mesura que aconseguim mantenir-la intacta, si més no, a refugi de l’entorn i de l’ambient, aconseguirem continuar avançant sense estancar-nos.

Finalment el coratge és el que ens permet superar les forces de fricció, que en les lleis de la física són aquelles que impedeixen la continuïtat del moviment. Tot moviment físic on es redueix el coeficient de fricció permet mantenir la velocitat a menys esforç, és a dir superar els entrebancs.

I el millor de tot és que també el coratge és un estat mental que també està sota el nostre control. Qui o què ens pot prendre una il·lusió, la nostra passió i el nostre coratge? Tan sols nosaltres mateixos, està dintre del nostre cercle de control i d’influència, per tant, si no ens autoenganyem no hi ha excusa possible.

Si aconseguim no focalitzar-nos tant en els resultats i, per contra, ho fem a mantenir il·lusió, passió i coratge intactes, els resultats passen a un segon terme, gaudirem del camí, i arribin o no els resultats, trobarem la satisfacció en el procés, en el camí, en el moviment. I no és això la felicitat? I no és això l’èxit? Ergo, felicitat i èxit depenen de nosaltres mateixos.