Siguem clars
Són molts els que es qüestionen sobre què votar en el referèndum per la UE
L’encaix d’Andorra dins la Comunitat europea és el principal assumpte que actualment preocupa la nostra ciutadania i serà el tema prioritari a partir del setembre perquè són molts els que últimament es qüestionen sobre què votar en el referèndum sobre l’acord d’associació.
Contradient les reunions informatives portades a terme per l’executiu, un considerable sector de l’oposició persisteix a alertar sobre la pèrdua de la nostra sobirania en el sensible punt del control de fronteres.
Certament, en les reunions celebrades s’ha emfatitzat sobre els presumibles privilegis que ens aportarà la pertinença a Europa i els guanys que obtindrem en diversos aspectes com els econòmics, burocràtics o duaners, però també és cert que s’ha passat de puntetes sobre el tema fronterer, del qual no s’han clarificat aspectes de capital importància.
No existeix cap altre país al món que hagi quintuplicat la seva població en els darrers 50 anys (som 87.000 i l’any 1970 érem 19.000), fet que assenyala que el nostre equilibri demogràfic ultrapassa avui els límits raonables i necessita solució. Si els nostres comissionats no saben defensar aquest argument, que m’ho diguin i ja els l’aniré a explicar jo.
El sentiment general és que es prioritza l’aspecte econòmic, que esdevé assumpte preeminent.
Arribat aquí voldria remarcar que som molts els que considerem que els valors primordials i els principals atractius del nostre país són la pau i la seguretat.
Després vindria el clima, de difícil equiparació en qualsevol altre racó del món, i tota la resta passa al darrere, començant pel sanctus sanctorum de l’economia.
Tornant al tema del domini de fronteres, cal ser clars i se’ns ha de certificar rotundament que no hi haurà cap canvi ni concessió en la gestió de la immigració i que el seu control romandrà en la seva totalitat i permanentment sota el nostre comandament. No parcialment o per un període determinat, sinó amb la plena garantia que no es perdrà mai ni un detall en aquest fonamental element de la nostra idiosincràsia.
Hi ha coses que no tenen retop i seria deplorable que ens passi com amb l’entorn paisatgístic, que ja ens l’hem carregat per sempre aglomerant les nostres muntanyes de cases, xalets i ara de magnífiques torres.
Els que han vist l’Andorra de fa 70 anys i veuen la d’ara saben del que estic parlant.
La decisió final del meu vot dependrà del resultat de la negociació i de la garantia obtinguda sobre el domini total de la nostra sobirania. Total vol dir el 100%, no el 99%.
Si no és així, no em deixaré condicionar per altres hipotètics beneficis i votaré no.
Els que estem tan orgullosos de la nostra Constitució hauríem de sospesar que potser hi manca haver establert un senat compost de gent gran amb càrrecs sense remuneració que pogués opinar amb efectes vinculants sobre temes primordials com ara l’habitatge, la construcció, la demografia, la inseguretat, la desigualtat, l’atur, el control de l’aigua, etc. i que tingués força en temes tan transcendentals com aquest que analitzem avui.
Ah, per cert, seria bo quan negociem amb els intel·lectuals de la Comunitat europea suggerir-los que ens tornin els taps d’ampolla de tota la vida i que es confitin aquest grotesc artefacte que ens han imposat i que només serveix per fer caure aigua per terra quan pretenem beure’n un glop.
Ens prenen per ximples?