El rol de la UE en un espai globalitzat: quin encaix per als petits Estats?
Un acord d’associació és un instrument que ens fa més o menys vulnerables?
En el món actual, la globalització és un fenomen determinant que afecta tots els aspectes de la vida, des de l’economia fins a la cultura, la política i les relacions socials. Davant d’aquesta realitat, quin és el rol de la Unió Europea i com ha transitat aquest organisme cap al món globalitzat? Si bé les institucions europees neixen després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu d’aportar pau i estabilitat a la regió, també és cert que el procés d’integració Europea s’inscriu absolutament en una lògica de món global. La creació del mercat comú i la política comercial comuna busquen unir les economies nacionals i facilitar els moviments comercials i de capitals, però també de persones, d’idees, d’informació i de tecnologies, per enfortir-les davant d’altres polítiques globals, en particular l’americana o l’asiàtica. La Unió monetària o el Pacte verd també s’han desenvolupat per protegir la sobirania dels països europeus i generar unes xarxes pròpies. S’hi afegeixen les polítiques d’enfortiment de les pimes o els programes europeus, que són indispensables per promoure la cultura, l’educació, la innovació, permetent millorar la qualitat de vida dels ciutadans i reduir les desigualtats.
En definitiva, les polítiques de la UE, busquen maximitzar els beneficis de la globalització mentre es minimitzen els seus riscos, especialment la pèrdua de poder i identitat en un món cada vegada més polaritzat. I voldria referir-me, en aquest sentit a la intervenció que l’exprimer ministre italià i actual president de l’institut Delors, Enrico Letta, va pronunciar a la Trobada Empresarial del Pirineu del juny i on subratllava que els Estats membres de la UE són més competitius, més resilients i més singulars formant part d’un projecte comú que navegant en solitari.
I en aquest context, cal fer-nos la pregunta si un Acord d’associació amb la UE és un instrument que ens fa més o menys vulnerables a aquesta globalització que ja ens afecta? Ens protegeix dels seus efectes negatius o ens hi exposa?
Pel que fa a la dimensió econòmica, un Acord d’associació ens connecta clarament a un mercat més ampli i ho fa amb les mateixes regles del joc. Facilita la diversificació de l’economia, si l’acompanyem de les polítiques adequades en sectors que ens resultin estratègics. Obre portes a una major recuperació de talent nacional i a desenvolupar projectes emprenedors que ara no són possibles.
L’alternativa és seguir disposant d’una legislació pròpia que no evita els efectes nocius de la globalització, però n’allunya les oportunitats.
Quant a la dimensió social, a priori no sembla que suposi un canvi major. Els andorrans ens hem desplaçat per tot arreu i tenim empresaris operant arreu del món. Però és innegable que accedir a la lliure circulació de persones ho facilita. I ho fa des d’una solució asimètrica, on Andorra no té limitacions cap enfora però es mantenen filtres per establir-se a Andorra.
Des de la perspectiva política, l’Acord d’associació enforteix Andorra, la connecta a una nova xarxa que, alhora, obre la porta a moltes altres. I és que per a un estat de petita dimensió, la connexió amb l’entorn, crear i enfortir lligams és l’única alternativa a la supervivència.
Finalment, si analitzem l’encaix en un entorn europeu des del vessant cultural i identitari ens adonem que és la globalització, i no la UE, que erosiona les cultures i identitats, i n’observem les afectacions des de fa més de 50 anys, aquí i arreu. Manllevant de nou les paraules del senyor Enrico Letta, “l’Acord d’associació de la Unió Europea amb Noruega i Islàndia no ha estat una pèrdua d’identitat i qui visiti aquells països se n’adonarà”.
En conclusió, la Unió Europea pot actuar com un catalitzador per ajudar un petit estat com el nostre a aprofitar les oportunitats que ofereix la globalització, proporcionant accés a un mercat interior ampli i integrat, que facilita el comerç, la mobilitat laboral i la transferència de tecnologia i per tant ajudant a diversificar les fonts d’ingressos i augmentant la resiliència davant de les fluctuacions del mercat global. Simultàniament, la UE i en particular l’Associació que hem negociat amb especificitats importants i úniques, pot ajudar a mitigar els efectes negatius de la globalització. En primer lloc, perquè no en serem un Estat membre sinó un Estat associat que ha pogut adaptar molt dels acords a la seva realitat. I en segon lloc, perquè la regulació europea en àmbits com la protecció de dades, la competència i els drets laborals proporciona un marc segur que protegeix els petits estats dels efectes adversos de la competència deslleial i de la pressió externa.
Una alternativa a aquest acord deixaria Andorra més vulnerable davant dels efectes de la globalització, ja presents des de fa decennis en el nostre dia a dia. Perquè en un món cada cop més tecnològic i global aquest fenomen no farà més que accentuar-se.