L’Andorra globalitzada vers el mercat europeu
Som conscients que formem part d’una realitat que no podem ignorar
Andorra és per a molts i moltes de nosaltres un petit oasi on les tradicions i l’arrelament a la història i territori són molt forts. Això no significa que visquem d’esquena al món. Som conscients que formem part, com tots els països desenvolupats, d’una realitat econòmica, social i política, que no podem ignorar.
Malgrat el nostre statu quo no podem fugir de la globalització tenint en compte tots els avenços que existeixen avui en dia, els quals provoquen que els països hagin de reduir gradualment les barreres comercials i s’obrin els comptes corrents i de capital.
Així doncs –i tot i que Andorra ja compta amb mecanismes per no quedar apartada de la realitat mundial (a gran escala) i europea (a més petita)–, molts pensem que la realitat de fa trenta-quatre anys, quan es va signar l’acord d’unió duanera, no és l’actual, i que la millor manera de no ser víctimes de la globalització i del seu frenètic ritme és amb un altre encaix amb Europa.
Per a Andorra, el moment del canvi va arribar amb la crisi de les subprimes (any 2008), la qual permet demostrar que és un país obert, tot i el tradicional proteccionisme. Una Andorra que veu com tots els seus sectors pateixen excepte un: el bancari, en un moment de superàvit constant. És una situació excepcional que mostra l’estratègia econòmica del Principat, però que posteriorment canvia i obliga la banca a globalitzar-se per diversos motius, però tots amb el mateix denominador comú: la guerra contra els paradisos fiscals, dels quals Andorra formava part. Una situació que canviarà després de l’any 2008 per escenaris com ara la guerra contra el terrorisme, les conseqüències de la crisi econòmica i la lluita de l’aleshores president de la República Francesa i Copríncep francès, Nicolas Sarkozy, envers els paradisos fiscals. Això obliga que l’any 2018 el nostre país s’alineï amb la normativa. Un pas més de la integració d’Andorra a l’economia mundial i, de retruc, a la globalització.
La globalització no entén ni de fronteres ni de països. A més de ser-ne conscients, si volem obrir-nos a la diversificació econòmica hem de tenir un marc regulador. Hem de poder jugar amb les mateixes regles, fet que ens permetrà ser més competitius i alhora estar més protegits. És aquí on entra el mercat únic europeu i l’acord d’associació.
L’aleshores ministre d’Afers Exteriors, Juli Minoves, deia a la presentació de la publicació Els acords polítics amb Europa 2001-2005: “El camí d’apropament d’Andorra envers la UE no s’atura amb aquests acords, o amb els acords econòmics que s’han conclòs o es negocien en paral·lel. En una UE cada cop més gran i, esperem, més unida, els petits estats, sobre la base de la declaració 11 d’origen andorrà, han de saber trobar el seu lloc mantenint llur identitat i prosperitat. Andorra està interessada particularment a obrir noves vies als seus ciutadans tant per treballar i viure a tots els estats de la UE, com per prestar serveis d’alt valor afegit amb més facilitats i sense recàrrecs onerosos.”
Els acords que ja tenim adoptats i dels quals ningú ens pot assegurar el seguiment en el temps són només eines per poder estar –més o menys– en condicions d’igualtat amb la Unió Europea. Un apropament amb un acord d’associació ens permetria més seguretat i estabilitat, així com un gran suport en cas de necessitat. Lluny d’allò que pensen alguns defensors del no a l’acord d’associació, això no significa que Andorra pateixi una pèrdua de sobirania, sinó que simplement és un refugi de protecció en aquest món globalitzat. La interdependència econòmica és el cor de la nostra economia.
La vinculació d’Andorra a Europa –amb l’aplicació de l’acord comercial amb la Comunitat Econòmica Europea– és un fet irreversible que comporta que, si no juguem en el mateix terreny, la nostra supervivència esdevingui perillosa. Competència respecte als drets de prioritat, llibertat d’empresa, recerca de beneficis, són algunes de normes que regulen el mercat únic europeu i que a Andorra ja són constitucionals. Amb la diferència que a Europa són equilibrades i compensades per d’altres que per als progressistes són essencials sobre el model de país que volem, com aquelles que fan referència a drets socials, negociació col·lectiva, igualtat en l’accés als serveis públics, solidaritat i cultura.
L’acord tindrà els seus aspectes negatius, és cert, però com els té la globalització actual i a la qual ens hem hagut d’adaptar i hem sobreviscut. Imagineu seguir de la mà d’un actor econòmic i social tan important com ho és la Unió Europea, i no com a adherits, sinó com a associats.
El Partit Socialdemòcrata, el qual actualment presideixo i represento, fa vint anys que en parla i el defensa. L’acord ha de ser el pal de paller del futur del nostre país. Ho dic com a ciutadà que ha mirat de trobar tota la informació, de llegir i d’escoltar aquells que són experts, que ens han precedit en el món social i polític i que gairebé tots conclouen que el futur d’Andorra ha de passar per aquest acord. Perquè que tots els caps de Govern, indiferentment del seu color polític o ideologia, manifestin que l’acord és i ha de ser el present i futur d’Andorra significa que és quelcom positiu per al nostre país.