El concepte de ser home

Comença setembre i alguns ens afanyem a perfilar nous propòsits i reptes. Però, d’entre aquests... com ho tenim això de fer-nos més homes? Tenim clar quin és el concepte de ser home?

Fa uns dies, a un poble de la costa catalana i en una innocent festa d’estiu de barri, un home d’uns cinquanta anys, homosexual confés, va rebre un cop de puny que el va deixar rajant sang pel nas.

L’agredit ens va explicar que, tot i conviure amb el seu marit, de tant en tant conviden un tercer home per fer malifetes tots plegats, i un d’aquests companys de llençols va ser, setmanes abans, l’agressor del cop de puny al mig del ball. Fins aquí tot relativament normal.

Mentre un servidor i una amiga intentàvem aturar l’hemorràgia, ens va explicar que aquest tercer home en realitat té nòvia, però que li oculta les seves peripècies ocasionals, tot i que ella ja fa temps que sospita que hi ha gat amagat.

El pardalet, amb fatxada de mil homes, era a la festa amb la seva nòvia quan el nostre pacient improvisat posterior se li va acostar tan sols a saludar, motiu suficient, en un intent de continuar enganyant la seva nòvia i no ser descobert ni posada en dubte la seva malentesa talla com a home, per propinar un cop de puny per tallar de soca-rel qualsevol especulació que el delatés.

Pel que es desprèn, el concepte d’home d’aquest mascle és el de portar una doble vida d’engany, i a l’hora fer gala de la seva masculinitat repartint cops de punys quan es veu acorralat. És això ser un home? Qui dels dos és més home?

La veritable talla com a homes, la talla com a persones, la donem en els moments complexos, difícils, davant dels problemes, en aquells moments és quan veiem els grans homes i per contra, també és quan veiem humans tan sols vestits d’un gènere que no actuen com a homes, sense valors, sense principis, tan sols carregats d’escuts i murs per tal de sobreviure, i capaços sense miraments d’abandonar qualsevol rastre d’integritat per tal d’aparentar i vendre a la parròquia i a ells mateixos, que son tot uns homes.

Tinc un amic que quan em visita a casa sempre fa el mateix: entra, veu un pis net, endreçat i perfumat, amb música de fons, sovint òpera, amb una llarga filera de llibres, i mentre avança pel pis, sempre deixa caure la mateixa sentència: “Oriol, ets gai i encara no ho saps!” Quin concepte tenim els homes de ser home?

Potser la concepció de què és un home es comença a forjar de ben petits, i bàsicament amb l’exemple. Recordo quan a dos vailets, els fills d’uns amics amb els quals solia coincidir força temps, els vaig proposar emportar-me’ls a fer un esmorzar d’homes. Engrescats i contents van exclamar: “Donarem puntades de peu a les papereres? I ens colarem al cine?” Curiós concepte tenien del que és un esmorzar d’homes!

Desconec en quina classe d’homenets s’estan convertint, però m’agradaria que recordessin aquell dia, quan després d’esmorzar uns batuts i uns croissants, sense poder evitar que acabessin tacats de xocolata, vam anar a una floristeria per comprar roses per a les dones de la casa, al mateix temps que vam escriure una nota agraint-los tot l’esforç i sacrifici que elles feien per pujar-los endavant cada dia. L’antropologia explica com milers d’anys enrere l’home estava especialitzat a proporcionar menjar i seguretat, la força física era un element cabdal per tal de perpetuar l’espècie. Però som al segle vint-i-un, i els reptes ara són uns altres, avui els homes no surten a caçar mamuts, es necessita un altre tipus d’homes, que sàpiguen cultivar la sensibilitat, que ofereixen més escalf i no tanta força, i que sàpiguen bregar amb la complexitat emocional dels reptes que ens planteja la societat actual.

Els comportaments alfa no tenen cabuda en l’home dels nostres temps. Veig massa mascles, i molt pocs homes al voltant.