El mirador del país: globalització i dones

Parlant de globalització, els temes econòmics i financers arriben sobre la taula però no solament. La dimensió social i cultural planteja la situació en la qual es troba el país.

D’entrada és necessari centrar-nos en la globalització, que és un fenomen complex i multidimensional. Aquest fenomen és un procés històric fruit de la innovació humana i del progrés tècnic. Un procés que està transformant profundament les societats contemporànies, tot redefinint les dinàmiques econòmiques polítiques i culturals a escala global.

Lluny de ser un simple vector de progrés, la globalització comporta reptes i oportunitats concrets per a les dones. Un fet que influeix en els seus rols en la societat, en el seu accés al mercat laboral i en els seus drets fonamentals. Examinar l’impacte de la globalització en les dones ens ajuda a entendre com les transformacions globals poden agreujar o alleujar les desigualtats de gènere, alhora que obren noves perspectives per a l’empoderament femení.

En què i com la globalització tracta Andorra, petit país de 468 quilòmetres quadrats? És interessant capgirar el punt de vista. Com i en què Andorra tracta la globalització? I quines són les seves actuacions?

La diada andorrana d’enguany a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, va permetre posar llum a les principals estratègies del país de cara a la globalització.

Andorra ha adoptat diverses estratègies per afrontar els reptes i les oportunitats de la globalització.

Amb una economia oberta i integrada en el context europeu, el país ha fet passos importants per millorar la situació de les dones davant la globalització (educació/formació, emprenedoria femenina, representació política, suport a les famílies, lluita contra la violència de gènere i accés a l’atenció sanitària...).

Mentrestant és interessant focalitzar-nos en el món cultural. Alguns aspectes il·lustren com el món cultural i intel·lectual andorrà pot actuar com a palanca en aquest context. El fet següent és un bon exemple.

A final d’aquesta primavera es va anar posant en marxa un projecte artístic. Aquest projecte artístic gira entorn de l’esdeveniment que va canviar la història social i política d’Andorra, el 14 de desembre del 1971, aconseguint que les dones tinguessin els mateixos drets que els homes, exercint per primera vegada, el seu dret de vot a Andorra.

L’objectiu posa llum a la immensa tasca que van dur a terme les sufragistes andorranes, tenint en compte les peculiaritats del territori andorrà en aquelles èpoques, en què les peculiaritats i tradicions estaven força arrelades, van demostrar valentia, sensatesa i una gran força de voluntat.

Des d’aquest punt de partida històric, es va proposar a diverses artistes del país crear una obra tot fent el paral·lelisme amb les reunions de les sufragistes. Les artistes que hi participen són Montse Altimiras, Mònica Armengol, Joana Baygual, Mercè Ciaurriz, Naiara Escabias, Helena Guardia, Neus Mola, Núria Murcillo, Maite Luque Estales i Gemma Piera.

D’ençà de la primera reunió, totes les participants implicades en el projecte artístic van compartir un sentiment de reconeixement i admiració cap a aquestes dones pioneres, amb una clara convicció, que calia fer alguna acció conjunta per mostrar el seu reconeixement envers la immensa tasca d’aquestes pioneres.

A partir d’aquí, es va posar en marxa un pla de treball amb col·laboracions i participacions, de diferents sectors: Andorra Recerca i Innovació, Reig Fundació i l’Institut de les Dones.

Fet i fet, la preservació i promoció del patrimoni cultural (les tradicions, el patrimoni arquitectònic i el relat històric) són essencials per mantenir una identitat pròpia en un món globalitzat. La cultura serveix com a base per a una identitat nacional forta, que és clau per no perdre la singularitat davant les influències globals.

La clau és combinar tradició i innovació, local i global, per construir un futur sostenible i pròsper per al país.