El llibre màgic del Jordi Casamajor

El Pierre Campmajó li va dedicar una de les roques amb gravats rupestres de les que el Jordi Casamajor ha trobat a Cerdanya. El més gran entès en gravats a les pedres feia així honor a un dels seus més aplicats continuadors. El mestre agraïa al deixeble la gran feinada que fa el Jordi Casamajor. Així doncs, la Roca Casamajor ja forma part del corpus de gravats fets a les roques de Cerdanya des dels temps més remots i, per joia visual i sensorial, en aquest temps de pluja adquireixen, la roca i els gravats, un aspecte net i sòlid i com els bolets quan els trobes serenys i molls de pluja, ens produeixen un repunt anímic, una sensació de lligam, de comunió amb l’indret. Si mai us hi trobeu davant, d’una d’aquestes roques amb gravats, ho podreu sentir en pròpia pell. I tot apropant-vos a la roca per veure bé les ratlles, les línies o aquella forma antropomorfa, és a dir, volent representar una figura humana, per un moment us semblarà tenir els peus estacats a terra i la ment reculada a temps llunyans. Els vostres ulls miraran el gravat, petit, de pocs centímetres, o les ratlles més fondes i llargues dels anomenats naviformes, perquè recorden la quilla, el nervi bastidor d’una nau marina, però el vostre pensament experimentarà un vol màgic puntual que us farà copsar l’indret i el cel que li fa de sostre amb una il·lusió viva i sentida.

De moments com el descrit, el Jordi Casamajor n’ha viscut molts els darrers anys. Va començar fent excursions per veure dòlmens i menhirs, pedres dretes i creus fetes a les roques, les típiques creus que marquen, fent línia, els contorns d’un terme d’un poble quan es troba amb el d’un altre. I ara que parlem de creus, no podem deixar de parlar de l’enyorat llibre, i dic enyorat perquè hi ha llibres que s’enyoren quan comencen a ser vells, publicat l’any 1983 per l’Albert Bastardes, titulat Les Creus al vent, una joia de llibre que, com us deia, es fa estimar i enyorar. Ja el seu germà Rafael, el 1978, publicava Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya i el 1980 Els davallaments romànics a Catalunya.

Tornant al Jordi Casamajor, acaba de presentar a la Fira del llibre d’Organyà el que ha titulat Simbologia i pensament màgic al Pirineu. Andorra, Alt Urgell i Cerdanya, editat per Anem Editors. És una exposició d’elements reals, és a dir, que tenen forma i mides, tant siguin naturals com fets per la mà humana, i considerats símbols relacionats amb creences antigues, pervingudes algunes des de l’antigor prehistòrica i necessàriament adoptades algunes pel cristianisme, amb adaptacions concretes, els símbols de les quals es troben arreu on la vida i, per tant, la mort fa segles que passen. El Casamajor, captivat per saber copsar el pensament que la gent d’èpoques passades ha donat a les manifestacions culturals impregnades d’un sentir màgic, que és aquell que no té una raó concreta per definir creences ancestrals, però ben reals, ens porta en forma de fotografia i amb les corresponents explicacions, l’herència pervinguda de segles escampada per roques i penyals, per bordes, cortals i cases, i en les seves portes, finestres, balcons i cobertes. També en esglésies, sigui a dins o a fora, apropant-nos el llenguatge visual, interpretant i obrint via perquè el puguem entendre amb una mirada cap al passat lligada a la natura, al sol, a les aigües, al vent. Us agradarà trobar-hi l’escampall d’objectes lligats a creences i que a ell li fan goig i ha aplegat bonament i amb traça. Ben segur que en properes edicions, encara ens hi mostrarà més elements que per espai, en aquesta primera entrega, ara no hi ha pogut posar. Per molts anys!