Minories lingüístiques digitals
Cal una coordinació i una governança comuna en l’àmbit del català
El paradigma de les nostres interaccions socials ha canviat de forma majúscula en els darrers 40 anys. Les comunicacions han passat de la trobada presencial, la lletra impresa en paper o la trucada de telèfon, als intercanvis digitals immediats via internet, amb ordinadors o aplicacions al mòbil. Tot això té un lligam directe amb la llengua, el vehicle que emprem per a expressar conceptes, idees i emocions. A més a més, la vertiginosa evolució i adopció global de les tecnologies digitals ha generat unes dinàmiques específiques que val la pena d’estudiar, sobretot tenint en compte l’impacte que s’hi dona en les llengües minoritàries i minoritzades, aquelles que tenen un nombre reduït relatiu de parlants o amb usos limitats en l’àmbit social o legal, com és el cas del català; allò que aplicava al que associem com a món real, té un impacte diferent en el món digital i viceversa.
L’any 2012, un grup de treball de la Comissió Europea, l’European Language Equality, va fer un estudi comparatiu, sobre la presència en l’àmbit digital de les llengües principals als països de la UE (anglès, francès, castellà, alemany) versus les llengües amb menys implantació (hongarès, portuguès, holandès o català, entre altres). L’estudi analitzava diverses variables: nombre de programes i aplicacions disponibles en una llengua concreta i en diferents plataformes (per ordinador, per mòbil, per sistema operatiu), i els continguts digitals disponibles públicament en diferents àmbits (web, xarxes socials, multimèdia, videojocs). La posició de l’anglès era molt destacada, superant amb escreix les llengües que seguien a continuació, l’alemany i el castellà, i palesant que la presència de llengües minoritàries era ínfima en comparació. L’any 2022 es va tornar a fer un estudi similar, i es va constatar que l’anglès havia guanyat encara més distància respecte al següent grup de llengües més utilitzades, i que altres llengües considerades com a fortes, com el suec o el danès, havien retrocedit posicions.
Més enllà de reportar aquesta situació que afecta de forma directa la llengua del nostre país, quines conclusions en podem extreure? L’hegemonia, en el nostre àmbit geopolític, de l’anglès genera unes dinàmiques ben concretes: el risc evident d’extinció digital d’altres llengües amb menys presència, la uniformització lingüística, la discriminació cultural en favor de llengües amb més contingut, o la fractura digital i el risc d’exclusió social si no es parla una llengua hegemònica, entre d’altres. Tot plegat es veu amplificat perquè les estructures de poder i les dinàmiques dins del món digital no són les mateixes que les del context tradicional, i estan dominades per interessos de mercat d’empreses com Google, Amazon, Facebook (Meta), Apple o Microsoft.
Les iniciatives per promocionar i protegir les llengües minoritàries i minoritzades han de tenir en compte aquest paradigma i han de reformular-se d’acord amb això per part dels diferents actors i entitats que hi participen, fent èmfasi en la col·laboració com a aspecte principal. Com ho podem abordar tot plegat? Vistes les dinàmiques actuals dins del món digital, cal fer esforços per accionar el següent:
1. Parlem-nos. Cal una coordinació i una governança comuna en l’àmbit del català digital que sigui transversal als territoris de parla catalana i que tingui en compte possibilitats i realitats. Andorra té un rol important com a Estat amb presència en organismes multilaterals i amb relacions bilaterals i pot donar veu internacional a les especificitats de petites comunitats socials i culturals en l’àmbit digital, com ja ha anat fent a la Unesco o al Consell d’Europa; aquesta capacitat es pot complementar amb iniciatives que requereixin volum de parlants o de finançament i recursos més elevats en col·laboració amb els altres territoris amb qui compartim llengua.
2. Parlem-ne. Cal una coordinació amb altres societats i estats amb llengües en la mateixa situació que el català, com el maltès, el danès, el basc o l’eslovè, per tenir capacitat de negociació i d’influència. No té sentit que cada llengua faci campanya i mobilitzi recursos pel seu costat si podem teixir aliances i compartir capacitats.
3. Harmonitzar esforços. Els governs i administracions públiques, l’acadèmia, la societat civil i el sector privat, tenen rols complementaris en la promoció i defensa de la llengua. La regulació o el foment de compra pública a empreses que tinguin en compte la perspectiva de la llengua, la recerca en aspectes lingüístics del món digital o l’activisme social per una presència digital en la nostra llengua han de tenir un mínim de coordinació per amplificar-ne els resultats.
4. Definir un programa comú europeu per a les tecnologies del llenguatge en l’àmbit digital. Actualment, hi ha diversos projectes disgregats que valdria la pena de coordinar i d’unificar esforços. El nivell de finançament dels gegants tecnològics, sobretot en temes d’IA, ultrapassa amb escreix el de molts estats o entitats de recerca, i cal que iniciatives amb un interès social i cultural puguin tenir un avantatge competitiu a través de mancomunar esforços en aquest àmbit.
5. Establir models de dades obertes en llengües minoritàries com a bé comú. Amb l’adveniment de la IA generativa, cal que els sistemes informàtics puguin tenir un accés fàcil i definit a conjunts de dades de qualitat que permetin un model i entrenament que vagi més enllà d’una base anglosaxona amb dades no especialitzades.
Ludwig Wittgenstein, filòsof del llenguatge, deia que “els límits del meu llenguatge, defineixen els límits del meu món”. La llengua és part integrant de la nostra cultura, quelcom de preciós i valuós que cal protegir tenint en compte els diferents mitjans pels quals s’expressa i els seus contextos específics; ens hi va bona part del que ens defineix com a comunitat a nosaltres i a tantes altres minories socials i culturals d’arreu.