De llibres i lectors

L’acabada de celebrar Fira del Llibre del Pirineu a Organyà ens ha deixat sobre la taula uns quants llibres més. Comprats o regalats per qui et vol fer un present, els anirem llegint quan sigui, sense acuitar-nos ni el temps ni l’obligació de fer-ho. Aquest és un dels dons de la lectura, el de la llibertat personal de fer-ho quan ens plagui, quan millor ens convingui, sigui per una estona o dedicant-hi hores. I el gust per llegir també és un preuat valor personal, lligat a l’interès, a voler aprendre, a descobrir, a satisfer la curiositat. Això ens ho permeten els llibres, és clar, sempre que el seu contingut aporti novetats i sigui ben amanit en imatges, en figures. Perquè no hi ha res més avorrit que un llibre que parli d’un tema en concret i no porti, complementant el text, imatges relacionades amb allò que tracta el llibre. Una tirada llarga de pàgines només de lletra i lletra, segons la temàtica, pot comportar una lectura avorrida, o més que avorrida, pesada. En canvi, si pel mig hi veus saltironar imatges, dibuixos, fotografies, la lectura es fa més amable, més comprensiva. Parlo de llibres relacionats amb tants camps del coneixement, des de la ciència fins a l’art, des de l’arqueologia i la història fins a l’etnologia i el paisatge. Deixo expressament de banda les novel·les a l’ús, literatura creada lletra a lletra i llegida lletra a lletra per qui en tingui ganes. Perquè donem per suposat que les novel·les són llegides arreu i per tothom, quan hi ha molta gent que no en fa gaire cabal i prefereix llibres que parlin de realitats físiques i humanes. I com que això va al gust de cadascú, que cadascú compri i llegeixi els llibres que li plaguin.

A la Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà, tot fent tertúlia a peu dret, va sorgir una observació per part d’una lectora de les bones, allò que se’n diu una lectora empedreïda, endurida per anys de lectura a doll. I va ser mentre miràvem com una autoritat present a l’acte era requerida per un editor per tal de demanar-li de fer-se una fotografia davant la seva parada. No dic el nom ni de l’autoritat ni de l’editor, perquè d’autoritats i d’editors n’hi havia molts més i si tots s’haguessin de fotografiar amb les autoritats la fira semblaria la Fira dels Editors i és la Fira del Llibre. Doncs per aquí va anar l’observació de la lectora fidel a la lectura i, per tant, als llibres. Amb aquell aplom com de martinet de farga quan pica certer, ens va dir: “No trobeu que comença a ser hora de reivindicar el paper dels lectors, perquè aquí només es dona veu als llibres i als editors, quan sense lectors ni uns ni altres no serien res.” La resta ens vam quedar un moment en silenci i de seguit vam dir-li a l’uníson: “Doncs tens raó, sense qui llegeix, no hi hauria ni llibres ni negoci per a les editorials.” Sempre donant per descomptat que qui compra un llibre més d’hora o més tard el llegirà, en part o tot, però no es quedarà sense encetar.

L’observació de la lectora fidel als llibres ens fa rumiar si realment la figura del lector és prou tinguda en compte pels actors que fan possible que un llibre es publiqui: qui l’escriu i qui l’edita. Aquests, llibres i editors, reben lloances, merescudes o immerescudes, justes o exagerades, mentre qui comprarà el llibre i el llegirà passarà com l’últim de la fila i si la lectura li ha estat profitosa o no, si el llibre li ha fet el pes o no, quedarà en terreny privat, perquè no tindrà ocasió de dir-hi la seva en les fires de llibres i d’editors. Arribats aquí, potser fora bo que en el marc de la dinàmica i vívida Fira del Llibre del Pirineu, la més propera celebrada a Andorra, s’hi encabís, hi fos possible una mena d’espai dedicat als lectors, com a reconeixement al seu crucial paper, sense el qual el món editorial aniria coix i ho tindria magre. Potser unes entrevistes a l’atzar, de la Noemí Rodríguez, entre la gent del públic, donant veu a qui llegeix els llibres, farien més completa la fira llibrera.