Santa Creu

Exaltació de la Santa Creu: 14 de setembre.

Situada al peu de Canillo, al camí de mossèn Ramon, a l’entrada de la carretera de Prats, i enfront del confluent del riu de Montaup amb la Valira. Aquest estiu, el comú ha condicionat una petita platja que s’anomenarà toll de Santa Creu. També, darrere hi ha el càmping Santa Creu.

Tant Santt Miquel de Prats, com Sant Joan de Caselles, també estan situades al camí ral que anava a França, i al davant hi ha un petit cobert que servia d’aixopluc als passatgers (el de Prats el van treure fa uns anys).

El ministeri de Cultura va fer-hi fa un temps unes obres per treure la humitat de les parets, ja que estan mig soterrades. També va construir-hi una petita placeta amb una font que mai ha rajat.

Santa Creu és advocada contra els llamps i les tempestes amb Sant Marc i Santa Bàrbara. Durant molt temps aquestes esglesioles dels veïnats estaven tot l’any tancades i durant el consolat de la senyora Bibiana Rossa es van obrir el dia del sant. Se celebra una missa amb la presència de les autoritats i gent del poble. Després de la missa, el comú ofereix un refrigeri. També la banda de Canillo, Band Tocant, anima la celebració amb la seva música.

Creu és un nom poc conegut, a Espanya hi ha alguna Cruz o Mari Cruz.

Abans als bords que no coneixien els pares els posaven Santa Creu de cognom. Explicaré dues petites anècdotes relacionades amb Santa Creu. Les noies que venien a peu de Meritxell, Prats i el Forn, quan anaven a ballar o a una festa a Canillo, deixaven el calçat que portaven, amagat a les finestres de l’església, i es posaven les sabates de mudar i al retorn, es tornaven a canviar. Algun cop jo també ho havia fet.

Una altra vegada, un home de cal Bartreta del Forn volia sembrar el blat, però la terra era massa seca. Va decidir marxar uns dies per anar a fer la verema a França. Baixant a Santa Creu es va parar i va resar un Parenostre. Mentrestant el cel es va cobrir i tot seguit es va posar a ploure. Aquell home se’n va tornar cap a casa. M’ho havia explicat la meva mare, que DEP, que també era del Forn.

Val la pena de visitar aquesta església amb el seu bonic altar.