Les Màximes i el Consell Superior de la Justícia (CSJ)

El 1748, l’eminent jurista andorrà Antoni Fiter i Rossell va publicar el Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preheminencias y Prerrogativas. Aquest document, sovint anomenat la “Bíblia d’Andorra”, inclou a la part final 55 màximes comentades per l’autor. Algunes fan referència a la justícia, i una d’aquestes, a les relacions d’Andorra amb Espanya i França.

Les màximes diuen així:

- Màxima 14

A la justícia se deu tenir sempre gran amor, y veneració; procurar que esta gloriosament regni en las valls, pues sempre és lo fonament de sa seva conservació.

- Màxima 15

Donar la mà, y auxiliar a la justícia ab força, y diners quant sia menester; pues tot redunda en benefici de la terra.

- Màxima 36

Portar-se las valls amb igualtat, tant respecte a França com a Espanya, palar bé, y asistir a una, y altra corona.

Des de 1993, el Consell Superior de la Justícia (CSJ), per mandat de la Constitució, “com a òrgan de representació, govern i administració de l’organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la Justícia” (article 89 CPA). Aquesta missió es reprèn al recent Codi ètic de conducta judicial (article 7.1), el reglament del qual ha estat aprovat per un Acord de data 22 de maig del 2024.

El Ministeri de Justícia és, en certa manera, el Ministeri de la Llei, i el CSJ, el lloc web del qual s’anomena justicia.ad, representa la Justícia a Andorra. Però, malauradament, ens veiem forçats a constatar que el CSJ sembla ignorar, en diverses ocasions, els principis enunciats a les màximes dalt esmentades.

El Codi ètic, que desenvolupa en certa manera la Màxima 15, disposa, a l’article 8.6-e, que “els membres del Consell Superior de la Justícia han de treballar tenint en compte l’interès superior dels batlles, magistrats i fiscals, del poder judicial i de la societat. Així, estan obligats a cooperar en interès de les parts interessades i no en el seu propi”.

La Recomanació CM/Rec(2010)12 sobre els Jutges: independència, eficàcia i responsabilitats; del Comitè de Ministres als estats membres del Consell d’Europa, del qual forma part Andorra des del 1994, preveu, al capítol IV, en relació amb els Consells de la Justícia:

“26. Els consells de la justícia són instàncies independents, establertes per la llei o la Constitució, que tenen per missió garantir la independència de la justícia i de cada jutge, promovent així el funcionament eficaç del sistema judicial.

27. Almenys la meitat dels membres d’aquests consells haurien de ser jutges triats d’entre els seus pars, provinent de tots els nivells del poder judicial i dins el ple respecte al pluralisme en el si del sistema judicial”.

Així, hem de constatar que el CSJ, en la seva composició actual, integra quatre advocats dels cinc membres que el componen, i cap jutge. És cert que els jutges elegeixen un membre.

Malgrat l’esmentat, el seu estatut actual no els permet exercir aquesta funció a temps parcial, compaginant-la amb la judicatura, i cap d’ells pot plantejar-se esdevenir membre del CSJ. Una de les raons principals que explica aquesta reticència és la consegüent diferència de salari entre els batlles i magistrats i els membres del CSJ.

Per aquest motiu, si es plantegés un procediment disciplinari davant el CSJ, la defensa del jutge afectat no deixaria d’invocar una manca d’imparcialitat objectiva de l’òrgan, tal com va reconèixer el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el gener del 2013, en l’afer Oleksandr Volkov c. Ucraïna.

Pel que fa als procediments disciplinaris contra jutges, la Carta europea sobre l’estatut dels jutges, de 1998, redactada a iniciativa del Consell d’Europa, reconeix la necessitat d’una participació activa dels magistrats dins l’òrgan competent per exercir la potestat disciplinària. En nombroses decisions, el TEDH afirma igualment la importància que la justícia no sigui administrada amb retards que puguin comprometre la seva eficàcia i credibilitat. El TEDH recorda que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa, en la seva resolució DH (97) 336 de l’11 de juliol del 1997, va considerar que la lentitud excessiva de la justícia representa un perill important per l’Estat de Dret. I les dilacions indegudes són el principal mal de la justícia andorrana.

La consulta de la base de jurisprudència del Tribunal Constitucional permet identificar un nombre important de decisions sobre el dret a un procés en un termini raonable, decisions que donen lloc a demandes d’indemnització davant el Ple del Tribunal Superior de Justícia. La consulta de la jurisprudència, al lloc web del CSJ, permet constatar les condemnes periòdiques de l’Estat al pagament de danys i perjudicis causat pels retards. Les darreres de dates 20 de novembre de 2023 i 3 d’abril de 2024 són set, i comporten un total d’indemnitzacions per l’import de 28.500 euros per DI).

No obstant, la sanció del mancament al compliment dels terminis raonables no figura entre les prioritats del CSJ. Ans al contrari. Durant la presentació a la premsa del balanç del primer any d’exercici (Altaveu del 16 de juliol del 2021), el president del CSJ va anunciar que l’obertura de procediments disciplinaris en cas de constatació de condemnes per dilacions indegudes no era, a priori, una possibilitat que es plantegés el CSJ. Aquest anunci resulta com a mínim sorprenent, i no només desacredita la institució que presideix, sinó que també desacredita el servei d’inspecció, que té com a funció principal, justament, la identificació d’eventuals mancaments a la diligència deguda, un dels deures dels jutges.

Entre les causes de retards injustificats, una part és imputable a l’execució de pericials, sota el control dels jutges. Entre els estats membres del Consell d’Europa, hi ha dos sistemes en vigor. Els perits que poden ser nomenats pels jutges són triats pels mateixos òrgans judicials, o bé els col·legis professionals adrecen als Consells de la Justícia la llista dels professionals que poden actuar com a perits. L’explicació de la tria entre un sistema o un altre depèn principalment del pes polític dels advocats. El sistema andorrà, que és un retallar-enganxar del sistema espanyol, opta pel segon sistema. El CSJ es limita, sense cap control per part seva, a comunicar els noms als jutges, com va fer per Acord de 17 d’abril del 2024.

Un estudi comparatiu sobre els terminis d’execució dels peritatges judicials i el seu cost entre Andorra, Espanya i França donaria al CSJ els elements objectius per mantenir o proposar la modificació en la tria dels perits. Pel que fa al cost de les pericials d’instrucció, n’hi hauria prou que el CSJ demanés als batlles sobre els imports dels pressupostos presentats per part de tècnics espanyols i francesos per valorar l’interès d’un estudi, si la diferència dels honoraris sol·licitats varia del simple al doble, o fins i tot el triple.

L’article 35 quatre de la Llei qualificada de la justícia permet al CSJ “encarregar l’elaboració d’estudis, informes i documentació sobre matèries d’interès per a l’Administració de justícia”. L’elaboració d’aquests estudis permetria al CSJ respectar la màxima 36, que és regularment mal seguida.

En efecte, el Codi de procediment civil és un calc del Codi espanyol. El mateix passa, en gran part, amb el recent Codi ètic. El maig del 2024, el CSJ i el director del centre de documentació judicial espanyol es van reunir per crear un centre de documentació judicial a Andorra. Un mes més tard, els membres del CSJ es van traslladar a Madrid per renovar l’acord administratiu internacional amb el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), signat el 2006.

Per què no es va consultar directament França perquè el CSJ pogués jutjar amb coneixement de causa els avantatges de cada sistema i triar per a Andorra aquell que els semblés més pertinent? O fins i tot combinar punts de l’un i de l’altre, si això convenia millor a la singularitat andorrana?

En aquest context, cal recordar que va ser necessària la intervenció eficaç de l’ambaixada de França per arribar, l’octubre del 2023, a la signatura d’un conveni entre la ministra de Justícia, l’anterior president del CSJ i el president de la companyia d’experts del tribunal d’apel·lacions de Tolosa. Això, malgrat que el maig del 2022 ja s’havia signat un conveni entre el Ministeri de Justícia de l’època, l’actual president del CSJ i el seu predecessor, amb una associació catalana de perits judicials, sense que s’hagués dut a terme cap pas, de manera espontània, per la signatura d’una convenció amb una associació francesa.

En matèria de formació dels jutges, la tria dels formadors per part del CSJ torna a posar en relleu un desequilibri en favor d’Espanya, especialment de Catalunya. L’argument de la llengua no és acceptable, atès que els participants són sovint trilingües, i sobretot, perquè l’únic element a tenir en compte hauria de ser la competència reconeguda en relació amb la matèria a tractar.

Ara que Andorra està a punt de signar un acord d’associació amb la Unió Europea, resultarà interessant saber quins seran els experts triats per l’ensenyament del dret comunitari.

Finalment, el recent Codi ètic preveu la creació d’una comissió, composta d’un màxim de tres membres. Aquest òrgan consultiu i d’assessorament té per funció emetre opinions fonamentades sobre casos i problemes concrets d’ètica o altres qüestions ètiques que resultin d’interès general, així com exercir qualsevol altra funció que una norma li encomani. A la vista del que ha passat fins ara, és legítim demanar-se qui en formarà part: un jutge andorrà, espanyol o francès? Un advocat andorrà, català o francès? Un universitari andorrà, català o francès?

Esperem que Antoni Fiter i Rossell no tingui raons de més o nous motius de remoure’s a la seva tomba.

* Gilbert Cousteaux és president emèrit de secció del tribunal d’apel·lacions de Tolosa, inspector dels òrgans judicials andorrans de l’any 2016 al 2021.