Barcelona

Més que el motiu sigui indesitjable, el retorn a la gran capital de Catalunya sempre és un gran esdeveniment per a qui escriu. A punt de baixar, llegia que els usuaris de les biblioteques catalanes no acostumen a prendre en préstec les novetats editorials, sinó edicions anteriors. De vegades, molt anteriors. Hom diria clàssics.

I llegir clàssic quan hom pensa en la “casa i casal”, inevitablement arriba l’associació amb Cervantes, la casa a ell atribuïda, primera de la banda dels parells al passeig de Colom, a tocar de l’escultura de l’Almirall.

El geni de l’edat d’or de la literatura no va escatimar elogis a la ciutat: “Flor de las ciudades más bellas del mundo”.

A la segona part d’El Quixot, capítols 61 al 65, s’estén en descripcions afavoridores. I en tot cas, podem llegir atribuïts al personatge de ficció, “alter ego” de l’autor, paràgrafs descriptius com aquests: “Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, solo por haberla visto”.

Els barcelonins i barcelonines d’avui difícilment compartiran aquestes sensancions. Especialment els de barri gòtic, les rambles i el conjunt urbà més antic, entre la invasió turística, brutícies, sorolls i tots els inconvenients que habitualment s’associen al turisme massiu de baix nivell. Quina diferència amb Andorra!

Amb el viatge a Barcelona, com a d’altres a llocs atractius, acostuma, indefectiblement, a passar el mateix: Quin gust d’arribar i gaudir-ne. Però quin gust encara més gran retornar al caliu de casa, per recuperar-se del cansament, encara que no hàgim tingut la dissort de cap episodi negatiu durant el desplaçament.

D’altra banda, a la capital catalana, com a l’espanyola els espanyols, més aviat i més sovint s’hi va per obligació. Per un tractament mèdic recomanat i privat, per un tràmit burocràtic sota lleis i a institucions alienes... en tot cas per res que sigui el que en diuen un plat de gust.

I tanmanteix, amb les facultats físiques i la facilitat de moviment conservats, en el temps que resta lliure, sigui menys d’una hora o més, gaudir d’alguns o molts –tots seria impossible– dels atractius de la “flor de les ciutats més belles” és possible i, encara més, inevitable.

Ja queden pocs dies i pocs tràmits per poder tornar a gaudir de la pau d’Encamp, a tocar i per sobre de la Valira i a la vista dels camps fins fa poc coberts de tabac, però que ja estarà segat i recollit. Potser hauran tornat les vaques que el ramader havia pujat a les pastures d’estiu.

I els que no faltaran seran els amics de casa, que a més són veïns propers.