Carta oberta als dirigents del nostre país
Visc de lloguer, no soc propietària i depenc únicament dels meus ingressos
El meu nom és Cristina Ten, amb passaport 0008045, nascuda el 18 de maig de 1965 a Andorra la Vella.
Escric aquesta carta amb el màxim respecte, però també amb una preocupació profunda, no tan sols pel meu futur, sinó pel futur de tots els ciutadans del nostre país.
Visc de lloguer, no soc propietària, i depenc únicament dels meus ingressos com a empresària i agent immobiliària. Tot i la meva experiència professional de més de 30 anys, visc al dia, no per mala gestió, sinó perquè tinc la responsabilitat de cuidar la meva filla discapacitada, que mantinc econòmicament. Estic sola, sense parella i sense familiars directes que em puguin ajudar, i la meva realitat és la mateixa que la de molts ciutadans que també enfronten desafiaments diaris.
Al llarg dels anys, he estat testimoni del creixement i la transformació del nostre país, i avui, per primera vegada al llarg de tots aquests anys, em veig en la necessitat d’expressar la meva gran inquietud per la direcció en què s’estan prenent certes decisions que afecten tant la nostra economia com el nostre benestar.
Durant anys, Andorra ha estat considerat un paradís de seguretat jurídica, un país on les lleis i els drets eren respectats, on hem aconseguit mantenir la nostra identitat intacta. I això ha estat sempre un dels nostres més grans valors.
No podem permetre que Andorra es converteixi en un lloc on es prenen decisions improvisades, basades només en pressions de certs sectors de la població, oblidant l’interès general de tot el país.
Les darreres lleis aprovades tan ràpidament per aquest govern, i que a més, com deia el Diari, el Sr. Espot manifesta que “no hi ha marxa enrere”, afecten directament l’estabilitat de la nostra economia, i sembla estan sent aprovades sense un estudi profund del seu impacte a llarg termini. Aquestes normatives, que incideixen especialment en sectors claus com la inversió estrangera, semblen haver estat creades sense la deguda reflexió ni consideració de les conseqüències que provocaran en el nostre futur.
Acabo de llegir amb gran consternació, al Diari del 20 de setembre, les declaracions del Sr. Xavier Espot en resposta al Comunicat sobre la Llei Òmnibus, que varen presentar 9 associacions del País, representants de diversos sectors del nostre teixit empresarial.
La meva preocupació ha passat a ser un enorme temor, ja que no només queda ben clar que no hi ha cap interès per part d’aquest govern d’escoltar-los, sinó que, a més, el Sr. Xavier fa certes afirmacions que suggereixen una desconnexió total amb la realitat que viu el país. Les paraules com “falta de lleialtat” o insinuacions com que “alguns sectors ja han guanyat prou” no són només desafortunades, sinó extremadament perilloses. No només generen divisió, sinó que a més posen en risc la cohesió social i la confiança que els empresaris i els ciutadans tenim en aquest govern. Entenc que vostè, Sr. Espot, ha de vetllar pel bé comú i no pot obviar que l’economia d’Andorra depèn sobre manera d’aquests sectors que vostè sembla estar menyspreant, són sectors productius que generen llocs de treball, inversió, creixement, i seguretat econòmica pel nostre país. No són el problema, sinó part de la solució del nostre futur.
Si segueix per aquest camí, amb declaracions no només depreciatives sinó divisòries, amb polítiques poc clares, Andorra corre el risc de perdre la seva essència, la seva estabilitat, i el que és més important, la confiança de tots i totes els que hem fet que Andorra sigui el que és (o ho era fa ben poc).
Vostès són els nostres representants elegits per protegir i garantir el benestar de tots nosaltres, els ciutadans. No són figures de poder intocables, ni estan per sobre dels qui els van triar. Són allà per representar els nostres interessos, i és precisament per això que em veig en l’obligació d’exigir i que donin resposta no només al comunicat que els van presentar en contra de la Llei Òmnibus, també crec necessari que presentin el Pla Estratègic acompanyat dels estudis necessaris que ens asseguri a tots els ciutadans que les decisions que estan prenent garanteixen el nostre futur.