Què podem esperar de les baixades de tipus d’interès?
I quina implicació tindrà aquesta decisió?
Després de quatre anys de tipus d’interès a l’alça per combatre la inflació provocada per les polítiques monetàries laxes, sembla que el vent canvia de direcció. Fent una mica d’història, que sempre va bé per la curta memòria que caracteritza els humans, cal recordar que els darrers anys hem encadenat una sèrie de crisis (les més recordades i importants han estat la gran crisi financera del 2008 i la crisi de la covid del 2020, però n’hem patit alguna més pel camí). La solució adoptada per donar resposta a aquesta situació va passar per mantenir els tipus d’interès en mínims històrics (en molts casos, en negatiu) durant un període molt llarg de temps, i la conseqüència final per a l’economia, a banda d’evitar recessions doloroses, va ser generar pressions inflacionistes per l’excés de diners en circulació, que van esclatar el 2022 amb nivells d’inflació superiors al 10% en molts països desenvolupats.
La reacció dels bancs centrals no es va fer esperar i, de manera ràpida i agressiva, van començar a apujar els tipus oficials entre el 2022 i el 2023 per intentar rebaixar el nivell de preus. Després d’alguns dubtes inicials, sembla que el 2024 es comença a donar per guanyada la batalla i les autoritats monetàries han començat a modificar el seu discurs i les seves decisions.
Així aquest mes de setembre, després de mesos de cert dubte per no córrer massa en el canvi, amb la decisió de la Reserva Federal (Fed) els darrers dies de rebaixar en mig punt els tipus, sembla que definitivament es confirma el canvi d’orientació dels bancs centrals. Aquesta decisió, tot i que sorprenent, en part, per la quantia de la retallada, no era del tot inesperada, ja que altres bancs centrals ja havien iniciat les rebaixes. Sense anar més lluny, el BCE ha rebaixat la mateixa quantitat, però en dues reunions, la del juny i la del setembre.
Si donem credibilitat al president de la Fed, Jerome Powell, és només l’inici de la fase de reducció dels tipus interès. Segons les seves declaracions posteriors, si l’economia nord-americana es comporta com preveuen abans de final d’any, podem esperar una nova rebaixa de 50 punts bàsics i de l’1% per al 2025, i tots sabem que si ells segueixen aquesta estratègia, la resta de bancs tard o d’hora també pujaran al carro.
Quina implicació tindrà aquesta decisió? Doncs la més clara i notòria és la rebaixa del cost de les hipoteques (i altres formes de finançament). Pel que fa als mercats financers, la resposta no és tan clara, ja que serà important veure si les rebaixes es deuen més al control de la inflació com s’està venent ara o si, per contra, es deu més a la por d’una recessió econòmica.
Si ens abonem a la tesi actual de soft landing sense pressions inflacionistes, podem esperar una normalització de la corba dels tipus d’interès (és a dir, a major termini del deute, major rendiment) que beneficiarà els inversors que tenen a la cartera actius de renda fixa a llarg termini. Per la seva part, aquest escenari és el millor de tots per als mercats de renda variable, ja que garanteix cert poder de preu (creixement de preus) i una demanda sostinguda que implicarà beneficis empresarials positius i, per tant, la possibilitat de mantenir les pujades a les borses internacionals.
Per contra, si el que veiem els mesos vinents és que la inflació es resisteix a baixar a la zona de confort del 2% i que el creixement econòmic es modera més de l’esperat, la resposta dels mercats pot ser molt diferent. En aquest cas, estaríem parlant d’una situació d’estanflació i els bancs centrals es trobarien entre l’espasa i la paret. No podrien abaixar els tipus al ritme que voldrien per no incrementar les pressions inflacionistes ni apujar-los per no provocar més patiment a l’economia. Per tant, la reacció de les borses internacionals seria la de recollida de beneficis i correccions generalitzades, mentre que els actius de renda fixa podrien actuar com a refugi per als inversors.
En definitiva, donem la benvinguda a la baixada de tipus d’interès (almenys en l’àmbit personal, en ser un més dels hipotecats), però no ens confiem en el fet que aquesta decisió assegurarà la continuïtat de les pujades a les borses internacionals. Haurem de prestar atenció a les pròximes dades macroeconòmiques (PIB, inflació i mercat laboral, especialment) per mirar d’anticipar el comportament dels mercats financers. Mentrestant, prudència i diversificació seran les claus per no patir en excés i perdre hores de son.
*Ignacio Fonseca Chácharo, Director de gestió d’actius de Creand Crèdit Andorrà