El planeta del simis
He pogut gaudir de la versió original d’una saga que ha travessat diverses dècades
L’altre dia buscava en una llibreria del centre de Barcelona alguna novel·la lleugera que em permetés alternar-la amb Tan poca vida, de Hanya Yanagihara. Un altre dia parlàrem d’aquest llibre, una obra certament excepcional que requereix pausa i temps per llegir-la.
Com dic, buscava una novel·la curta i entretinguda, i em vaig fixar en una edició de butxaca d’El planeta dels simis, de l’escriptor francès Pierre Boulle (1912-1994), que vaig comprar i endur-me a casa. No recordava haver-la llegit abans, així que finalment he pogut gaudir de la versió original d’una saga que ha travessat diverses dècades.
La meva generació ha viscut moltes pel·lícules, adaptacions de l’obra de Boulle; així com d’altres preqüeles, seqüeles i sèries de la mateixa que no tenen res a veure amb l’obra original.
Pierre Boulle, que també va escriure una altra novel·la, portada amb molt d’èxit al cine, El pont sobre el riu Kwai (1952), va publicar El planeta dels simis l’any 1963.
La primera adaptació cinematogràfica és de l’any 1968, va ser dirigida per Franklin J. Schaffner i compta amb l’actuació de Charlton Heston, Roddy McDowall, Linda Harrison i l’actriu Kim Hunter com l’entranyable simi Zira, un personatge difícil d’oblidar. La pel·lícula no segueix exactament el llibre de Boulle, sinó que és una readaptació ben aconseguida, però bastant allunyada de la història original.
La idea bàsica de l’obra de Boulle és molt senzilla. Els homes ens hem cregut sempre els més llestos del món i potser aquesta circumstància no hauria de ser sempre d’aquesta manera. Per si la volen llegir i passar una bona estona, no els revelaré el contingut.
Sols dir que els personatges principals són els mateixos, però la trama varia ostensiblement de la primera pel·lícula i de les diferents adaptacions; si bé és veritat que cadascuna de les noves versions aporta fragments de l’obra original.
El llibre va ser editat en català fa anys per La Magrana i ignoro si ara es pot trobar encara a les llibreries. Sí que és fàcil trobar-la en castellà, reeditada per Penguin Random el mes de setembre, i també en la versió original en francès.
A Pierre Boulle no se li va ocórrer explicar com continuava la història perquè en la seva única novel·la queda molt ben definit el final. Si en tenen l’ocasió, llegeixin-la. Passaran una bona estona, tot demanant-se si la idea de Boulle no és tan esbojarrada com podria semblar.