El pacte de socis a Andorra

En qualsevol empresa, especialment en aquelles formades per diferents socis o accionistes, les relacions entre ells poden ser tant una font d’oportunitats com de conflictes. El pacte de socis, també conegut com a pacte parasocial o acord de socis, és una eina clau per a gestionar les relacions entre els socis d’una empresa i les normes de funcionament d’aquesta, de forma que totes les parts sàpiguen, des del primer moment, quines són les regles del joc, és a dir, quins són els seus drets i obligacions dins de l’empresa.

Què és un pacte de socis?

És un acord privat que se signa entre alguns o tots els socis d’una societat amb la finalitat de completar, concretar o modificar, en les seves relacions internes, les regles previstes a la llei o als estatuts socials. A la pràctica, en un pacte de socis es regulen tots aquells aspectes que els socis consideren essencials per al bon funcionament d’aquesta, com ara la governança de l’empresa, la protecció dels inversors, la sortida dels accionistes o la forma de decisió dels aspectes claus de la societat (venda, fusió o escissió, ampliació de capital, etcètera). No hi ha una llista tancada de clàusules, i es prepara segons cada cas concret, ateses les necessitats, reptes i casuístiques dels socis i de la societat.

Aquest pacte pot ser especialment útil en empreses amb diversos socis o inversors, empreses familiars i aquelles en què poden donar-se fàcilment situacions de bloqueig (societats de dos accionistes al 50% o quatre al 25%, per exemple), ja que els permet evitar possibles conflictes o malentesos a llarg termini. A Andorra, cada cop hi ha més empreses que opten per acordar un pacte de socis, en què els socis plasmen tots aquells neguits, situacions i aspectes que, en estar regulats, eviten conflictes futurs (o en regulen les conseqüències en cas que succeeixin).

Quin és el contingut del pacte de socis?

Tot i que el contingut concret de cada pacte depèn de la naturalesa de l’empresa i dels seus socis, hi ha certes clàusules que solen estar presents en la majoria de pactes de socis. Entre d’altres, les que regulen el govern corporatiu i la presa de decisions (composició i funcionament de la junta general i òrgan d’administració), el règim de transmissió de les participacions socials, el dret de drag-along i tag-along, les clàusules de no competència i de confidencialitat, l’incompliment contractual o el dret d’informació dels socis.

1. Govern corporatiu. Aquesta clàusula regula quina és la composició de la junta general i l’òrgan d’administració (ja sigui un consell d’administració, administrador únic o diversos administradors solidaris o mancomunats) i com es prendran les decisions dins de la societat. Especialment, se sol regular que certes decisions claus de l’empresa (venda d’aquesta, trasllat del domicili social, modificació de l’objecte social, entrada de nous socis, entre d’altres) hagin de comptar amb el vot favorable d’un determinat nombre de socis o membres de l’òrgan d’administració, el que se solen anomenar matèries reservades . D’aquesta forma, els socis o consellers de l’empresa s’asseguren que participaran en les principals decisions de la companyia.

2. Règim de transmissió. S’acostuma a regular quin és el procediment a seguir en el cas que algun dels socis vulgui vendre les seves participacions, com opera el dret d’adquisició preferent, el règim de notificació, la forma de valoració i les limitacions a la venda (per exemple, quan són fetes a favor d’empreses competidores), entre d’altres. També que certes transmissions de participacions socials siguin lliures, com és el cas de les fetes entre societats del mateix grup empresarial o a favor de cònjuges o fills.

3. Dret de drag-along i tag-along. El dret de drag-along permet que si un soci majoritari decideix transmetre les seves participacions a un tercer (no soci de l’empresa), pugui forçar la resta de socis a vendre les seves participacions en les mateixes condicions. Així mateix, el dret de tag-along protegeix els socis minoritaris, ja que si un soci majoritari vol vendre les seves participacions, els minoritaris tenen dret a acompanyar-lo en la venda, en les mateixes condicions que ho fa aquest.

4. No competència. En aquesta clàusula, els socis preveuen que cap d’ells pugui treballar, participar accionarialment o fer negocis amb empreses que siguin considerades competidores.

5. Confidencialitat. Es regula que tota la documentació i informació aportada en el decurs de la relació entre els accionistes és confidencial, i per això cap d’ells ho podrà traslladar a tercers, o publicitar d’altra forma, sense l’acord de la resta de socis.

6. Dret d’informació. Especialment en el cas d’empreses que tenen diversos socis o inversors que no són gestors de la companyia, s’estableix l’obligació dels gestors d’informar de forma recurrent els accionistes de la situació de l’empresa, incloent-hi els litigis que hi pugui haver, la situació financera o el resum mensual o trimestral de l’activitat de negoci.

7. Incompliment contractual. S’acostuma a regular quines són les conseqüències de l’incompliment del pacte de socis, que pot suposar des de penalitzacions econòmiques fins a la pèrdua del dret de participar en el consell d’administració, la limitació del dret a vot o, fins i tot, haver de transmetre les participacions a la resta de socis, a un valor inferior al de mercat.

Com podem veure, el pacte de socis és una eina clau perquè qualsevol empresa pugui garantir una bona convivència entre els seus socis, ja que defineix clarament les regles de funcionament, evita conflictes futurs i protegeix els drets de tots els socis, especialment d’aquells la participació dels quals és minoritària. A Andorra, en un context de creixement econòmic i de globalització, aquests tipus de pactes esdevenen indispensables per minimitzar riscos futurs i promoure que les empreses tinguin èxit i estiguin protegides davant d’aquells possibles contratemps futurs.