Sobre la qualitat i la fiabilitat del sistema elèctric

El 22 de setembre passat es va registrar un incident a la línia elèctrica d’alta tensió que subministra Andorra des d’Espanya, provocant un tall de subministrament global al país d’una durada d’uns 20 minuts.

Una apagada general d’aquesta durada és, afortunadament, tan poc habitual a Andorra que ha generat molts comentaris recollits en diversos mitjans de comunicació. El contingut d’alguns d’aquests comentaris i el fet d’haver format part de l’equip de FEDA durant molts anys, m’han induït a la redacció d’aquesta nota amb l’única pretensió d’aportar dades que puguin ser útils per entendre millor la situació en què es troba actualment el sector elèctric a Andorra i la seva evolució en els últims 36 anys, després de la creació de l’empresa pública FEDA l’any 1988.

M’agradaria començar aportant dades objectives sobre la qualitat del servei elèctric que tenim a Andorra. Aquesta qualitat s’acostuma a mesurar mitjançant un indicador anomenat TIEPI (temps d’interrupció equivalent de la potència instal·lada). Aquest indicador fou l’any 2023 de 6,8 minuts, que correspondria al temps de tall mitjà acumulat durant l’any. Durant els últims 10 anys aquest temps s’ha mogut prop dels 15 minuts.

Recordo que el març del 1988, quan es va iniciar l’activitat de FEDA, no es disposava de dades relatives a cap temps mitjà d’interrupció, però crec recordar que devíem estar per damunt de les quatre o cinc hores d’interrupció mitjana l’any.

És evident l’enorme grau de millora aconseguit en aquests anys, que ens situa en valors molt millors que els que es puguin registrar en qualsevol zona pirinenca de muntanya del nostre entorn, i fins i tot comparable al de moltes zones urbanes importants.

Aquest canvi no ha estat casual, és conseqüència de la planificació i execució de moltes inversions per part de FEDA durant aquest període de temps, de l’esforç del seu personal i també, i molt important, del suport que FEDA sempre ha rebut per part dels seus consells d’administració, amb independència del seu color polític. Qüestió de vital importància per a la bona marxa d’una empresa pública que ha de gestionar i garantir un servei de primera necessitat en un país com Andorra.

Aquest bon nivell de qualitat ve acompanyat també d’uns preus de l’energia molt competitius respecte al nostre entorn, tot i tenir en compte els últims increments a conseqüència del conflicte a Ucraïna i les seves derivades en matèria energètica.

Malgrat tot això, cal no oblidar quines són les característiques del sector a Andorra i les seves limitacions.

–La producció d’electricitat interna del país és molt baixa comparada amb la potència que es demana i, per tant, de cap manera, tant per potència com per capacitat i garantia de reserves, es pot pensar en un funcionament autònom sense tensió per part d’un dels dos països veïns.

–Aquesta impossibilitat de funcionament autònom no és una situació recent, sinó que fa moltes dècades que existeix, fins i tot abans de la creació de FEDA.

–FEDA i també les altres empreses distribuïdores més petites han anat incrementant progressivament la producció interna. FEDA, per la seva part, té alguns projectes importants que permetran a mitjà termini increments considerables de producció, però en qualsevol cas seguirem estant obligats a interconnexions amb Espanya i França.

–Així que ens seguirem veient obligats a una connexió permanent a una de les dues línies d’alta tensió existents, tenint en compte, a més, que no és possible una interconnexió simultània amb les dues, tret que des de cadascuna s’alimentin sectors separats d’Andorra.

–Les dues línies aèries d’alta tensió transporten energia generada en punts allunyats i travessen zones de muntanya, estant inevitablement exposades a incidents que poden ser de molt diversa naturalesa. Per tant, la vigilància i el manteniment de les línies són aspectes de vital importància per minimitzar (que no eliminar al 100%) possibles problemes.

–Quan es produeix la desconnexió d’una de les línies, en qüestió de pocs segons es connecta l’altra automàticament. Però, com s’ha dit abans, els necessaris treballs de manteniment, programats en períodes relativament curts, requereixen la desconnexió de la línia en qüestió. En el cas que ens ocupa, l’incident a la línia d’Espanya es va produir mentre la línia de França estava desconnectada per manteniment. Aquesta situació, d’incident durant la indisponibilitat d’una línia, és molt difícil que es doni i de fet probablement és el segon cop que es dona en els últims 20 anys.

Per tant, considerant els nivells de qualitat als quals s’ha fet referència anteriorment, assolits en les condicions de dependència i risc actuals, penso que no hi ha motius d’alarma, però sí per mantenir els nivells d’inversió, manteniment i bona gestió que s’han dut a terme fins ara.

Per últim, també s’ha fet referència en algun article de premsa a la possibilitat de demanar responsabilitats a l’operador de la xarxa d’alta tensió que ha tingut la incidència.

En primer lloc, no s’ha detectat exactament quin ha estat el problema, ja que sens dubte s’ha tractat d’un fenomen passatger que no permet conèixer si s’ha produït en el tram de línia dins o fora d’Andorra. En qualsevol cas, cal tenir en compte que Andorra ha de mantenir les millors relacions amb els operadors dels països veïns que destinen part dels seus recursos a suplir les nostres necessitats.