De Joan Oró a Carlos Briones

La Universitat d’Estiu i Tardor ens ha brindat notables conferenciants en la que ha estat la seva quarantena edició. Enguany s’ha centrat en el tema Humanitat i evolució de la vida, oferint una visió àmplia de les ciències que estudien la vida en tota la seva complexitat i l’espècie humana, la humanitat, com a part de la mateixa. Per apropar-nos als aspectes més rellevants en el camp de l’evolució de la vida i de la humanitat, han estat quatre els conferenciants, moderats pel paleoantropòleg José María Bermúdez de Castro, codirector de les excavacions dels jaciments de la serra d’Atapuerca (1991-2024), director del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (2004-2012), actualment membre ad honorem. Covicepresident de la Fundació Atapuerca i membre de la Reial Acadèmia Espanyola (butaca K). Ell mateix iniciava la primera de les quatre conferències, dilluns 16 de setembre, amb el títol Claus essencials de l’evolució humana, portant-nos set milions d’anys enrere, a l’Àfrica, i dir-nos que “des d’aleshores s’han produït canvis al genoma humà, els quals són responsables d’una sèrie d’adaptacions essencials: la postura dreta i la locomoció bípeda, els canvis als peus i les mans, l’increment de l’estatura i la mida del cervell, l’alentiment en la maduració cerebral o la complexitat del desenvolupament somàtic amb l’aparició de la infància i l’adolescència”. L’endemà, dimarts 17 de setembre, Frédérique Chlous, professora d’antropologia i directora general delegada de recerca, expertesa, valorització i ensenyament al Museu Nacional d’Història Natural de París i presidenta del Comitè Científic de l’Agència Francesa de la Biodiversitat (OFB), ens va fer notar la posició de La humanitat davant els límits del planeta, per copsar “la relació que establim amb la biosfera i així entendre les dinàmiques en curs i veure els límits existents que ens permet prendre consciència de la trajectòria de descens de biodiversitat actual i el perill que representa per a la nostra supervivència”.

La setmana següent, dilluns 23 de setembre, Salvador Macip, catedràtic de medicina molecular al departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya, ens va endinsar Els humans moderns, present i futur, per veure “els canvis que s’estan produint de manera accelerada en tots els àmbits de la recerca científica (genoma, tecnologia digital, etcètera) i veure’n les conseqüències en la definició de l’ésser humà tant en el moment present com en el futur”. La darrera conferència, dimarts 24 de setembre, Humanitat i univers: paràmetres per a la vida i l’exploració, ens va fer sortir cap a l’espai de la mà de Carlos Briones, bioquímic i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques al Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA) i divulgador científic. Parlant-nos d’astrobiologia, ens va il·lustrar amb “estudis de com va començar la vida al nostre planeta i si la transició entre la química i la biologia es va poder produir en altres entorns que considerem habitables perquè contenen tres paràmetres essencials: aigua, compostos orgànics i fonts d’energia”. Va ser, la conferència de Carlos Briones, un brillant colofó de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra, amb un format diria que despert i dinàmic, perquè les sessions de dilluns i dimarts, a començament de setmana, en certa manera posen en primer terme les classes o les lliçons acadèmiques i la distància de set dies ajudar a digerir i a reflexionar, a pensar, per escoltar les dues darreres encara amb l’espurna encesa de les dues primeres sessions.

La presència a Andorra de Carlos Briones, el principal divulgador de l’astrobiologia a Espanya, coincideix amb l’Any Joan Oró, de qui commemorem el centenari del seu naixement. El doctor Briones en va parlar, del bioquímic lleidatà, durant la seva conferència, com ho fa sempre en totes les seves ben il·lustrades i amenes intervencions en fòrums de divulgació científica. En recordar els pioners dels estudis sobre l’origen de la vida, i el doctor Oró és un dels principals, Carlos Briones honora la ciència, perquè ens la fa més humana, la lliga amb el pensament i els estudis dels seus precursors, valorant-ne la dedicació i l’esforç que comporta la investigació científica.

Mentre escoltava al Centre de Congressos d’Andorra la Vella la dicció pulcra, nítida i curulla de dades, d’imatges i clares observacions de Carlos Briones, pensava que Joan Oró estaria content si pogués escoltar-lo, en veure com els que avui en dia segueixen les seves traces en els estudis d’astrobiologia, tenen, en la divulgació, en el fet de transmetre coneixement, una cura especial, un desig de comunicar, com el que tan activament tenia Joan Oró. Perquè al capdavall, és un estímul i un dir als joves que comencen les seves carreres científiques que l’esforç i l’estudi, el conreu de l’intel·lecte, sempre donen bons resultats.

Joan Oró, recordem-ho, tal com en aquesta excel·lent edició de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra ens n’ha parlat Carlos Briones, va venir a Andorra en dues ocasions per parlar-nos de la vida a l’univers. La primera va ser l’any 1988, en el marc del 13è Congrés de metges i biòlegs en llengua catalana, amb la conferència que portava per títol Origen i evolució de la vida. La segona vegada, l’any 1995, convidat per la SAC, la indefallent Societat Andorrana de Ciències, amb la conferència Univers, vida i home.