A Andorra, desplaçar-se lluny, a prop, amunt o avall és gratuït

No vaig a treballar amb cap Lamborghini, ni cap Hummer, ni cap Tesla. Vaig amb un vehicle molt millor que aquests, un Iveco de color taronja, conduït per xofers professionals i amb molta paciència. Gràcies a ells, arribo cada dia puntual a la feina i on calgui.

Gaudeixo de trajectes tranquils, còmodes i on he conegut gent maca, com la Núria, l’Emma, la Sofia, el Jan, el Lluc, la Rosa... Durant el trajecte, puc escoltar música, tenir una conversa amable o senzillament mirar per la finestra, pensant en les meves coses.

A més a més de cuidar el medi ambient, m’estalvio diners, que l’hivern passat vaig invertir en unes vacances de tres dies a Barcelona amb la família (i on vam anar en transport públic, evidentment). Anar en autobús et permet no haver de donar mil voltes amb el cotxe buscant lloc per aparcar. Els busos et deixen on millor et convingui. Tan fàcil com que s’obrin les portes, baixar tres o dos graons i posar el peu al mig d’Andorra, davant de casa o al costat de la feina. On tu vulguis. I la mobilitat que tenen els adolescents i els nens i nenes del país? És un luxe amb un descompte del 100% i amb barra lliure (em refereixo al nombre de trajectes que poden fer, eh?).

També tenim el clípol parroquial, amb uns conductors als quals acabes agafant estima i tot, de veure’ls cada dia fent la seva feina amb la millor de les actituds.

Tenim molta sort, i cal ser agraïts, que ens beneficiem d’un servei excel·lent i gratuït, els 365 dies de l’any, de dia i de nit.

Sí, segur que algú em dirà que s’ha de millorar tal o tal altra cosa, però si veus el got mig ple, en aquest cas, cal vigilar que l’aigua no vessi, perquè són més les coses bones que no pas les que no.

Doncs res, llarga vida al transport públic i gratuït i 7 mil milions de gràcies a totes i tots els que ho fan possible. Gràcies!