Que la salut mental sigui tabú és una bogeria

La prevenció i la promoció de la salut mental és una prioritat del Govern, com també ho és la lluita contra l’estigma en aquest àmbit. Per aquest motiu, enguany, des del ministeri de Salut, hem posat en marxa una campanya de sensibilització per trencar els estigmes a l’entorn d’aquesta realitat, sota el lema “Que la salut mental sigui tabú és una bogeria”.

Durant el mes d’octubre, tant a les marquesines publicitàries com als autobusos, als cinemes o en format digital, hem volgut interpel·lar la ciutadania per fomentar que puguem parlar sobre salut mental lliures de prejudicis.

Això és perquè sensibilitzar i generar consciència sobre la salut mental és essencial per combatre un estigma que encara pesa massa en la nostra societat. Cal entendre que tenir qualsevol problema de salut mental no ens fa més dèbils, ni incapaços, ni pitjors persones; simplement, ens fa humans. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà alguna condició de salut mental al llarg de la seva vida, i després de la pandèmia s’ha detectat un augment del 25% dels casos d’ansietat i depressió.

Per això, parlar de salut mental hauria de ser tan natural com parlar de qualsevol altre aspecte de la nostra salut. Només trencant tabús podrem evitar l’exclusió social i l’estigmatització de les persones que pateixen aquestes patologies.

A més, des de les institucions públiques tenim la responsabilitat de promoure que les persones que presenten malestar psicoemocional puguin trobar espais segurs i còmodes per parlar-ne. Per aquest motiu, fa un mes vam posar en marxa la línia d’atenció telefònica per a la prevenció de les conductes suïcides, amb la col·laboració d’Andorra Telecom i de la Fundació Ajuda i Esperança. D’aquesta manera, posem a l’abast de tothom el telèfon 177, en què qualsevol persona pot demanar ajuda quan més ho necessita, de forma gratuïta i confidencial. Fruit d’aquesta sinergia, aviat presentarem un xat perquè els més joves puguin adreçar-s’hi i explicar-hi els seus neguits.

Però, de la mateixa manera que hem de promoure la salut mental, des del Govern, també tenim la responsabilitat de garantir que la ciutadania pugui accedir als millors recursos assistencials. Per això, recentment, hem reforçat la presència de professionals de salut mental a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i hem inclòs la psicologia ambulatòria a la cartera de serveis de la CASS, per garantir així l’accés equitatiu als serveis de salut mental a tota la societat.

A més, estem treballant amb la millora de les infraestructures en l’àmbit de la salut mental, per donar una atenció més propera i comunitària. Així mateix, durant el 2025 entraran en funcionament les llars amb suport assistencial per a les persones que pateixen aquestes malalties, amb l’objectiu que puguin trobar un habitatge i millorar la seva autonomia personal i social. També treballem amb el Bisbat d’Urgell per crear un centre residencial de salut mental per a adolescents i adults, i durem a terme el projecte funcional per tal d’avaluar la creació d’un centre de llarga estada rehabilitadora en aquesta matèria al Principat. Perquè aquest canvi entorn de la salut mental sigui efectiu, no només calen polítiques públiques i els recursos i serveis adequats, que és el nostre compromís com a membres del Govern, sinó també oferir formació i capacitació a tots els agents implicats. Per això, hem promogut cursos formatius, de la mà de la Universitat d’Andorra, per als agents socials i comunitaris, així com dels cossos especials. També treballem amb tots els sistemes educatius del país amb accions de promoció, prevenció i detecció precoç als centres escolars.

Per acabar, vull aprofitar aquest espai per agrair a tots els professionals, a les institucions i entitats, i a totes les persones que, des de qualsevol àmbit o sector, treballen cada dia per la salut mental.

Tots junts, avancem per una societat més conscient de la importància de la salut mental, perquè “Que la salut mental sigui tabú és una bogeria”.