‘Howards End’
E. M. Forster: “És la meva millor novel·la, i la que més s’acosta a una bona novel·la”
“És la meva millor novel·la, i la que més s’acosta a una bona novel·la”, així s’expressava E.M. Forster respecte a Howards End, escrita el 1910. Forster (Londres,1879 - Coventry, 1970), format entre les elits d’Oxford i Cambridge, va ser membre del prestigiós grup literari de Bloomsbury.
L’originalitat de l’obra és que Howards End és una casa convertida per l’autor en la principal protagonista i al voltant de la qual es mouen les germanes Helen i Margaret Schlegel i la família Wilcox.
L’escriptor dibuixa en la trama amb sensibilitat i ofici aspectes clau de la complexa societat britànica de les primeries del segle XX: la tensió entre les classes socials, l’inici de la decadència de l’imperi i la perpètua confrontació entre les visions idealista i pragmàtica de la vida.
Així mateix, deixa albirar que entre Anglaterra i Alemanya encara no s’havia solidificat la profunda animadversió que amb l’esclat de les dues Guerres Mundials marcaria el destí d’Europa i del món.
Una habitació amb vistes (1908) i Passatge a l’Índia (1924) són les seves obres més conegudes. Alguns flaixos de Howards End:
-“Les afeccions són més reservades que les passions i es manifesten més subtilment.”
-“Tot destí era titànic; tota conquesta desitjable; els àngels de les estrelles més llunyanes aplaudien igualment els conqueridors i els conquerits.”
-“Mentre lliscava per sobre les llacunes (venecianes) inundades de rumors, se li acudí que l’estultícia no podria fer minvar el poder de la natura, ni la seva bellesa es veuria enfosquida per la misèria dels individus com Leonard.”
-“La natura, tot i la seva crueltat, és més propera a nosaltres que aquestes munions de gent.”
-“Mentre els déus són poderosos sabem ben poques coses d’ells. És només en els dies de llur decadència que una llum potent irromp dins el cel.”
-“Per a Helen, en canvi, la paradoxa esdevenia cada cop més clara. La mort destrueix l’home; la idea de la mort el redimeix.”
-“Bé és estrany que les nostres ments siguin un planter i que nosaltres no puguem triar-ne la llavor.”
-“L’odi és un hàbil compositor.” (…) “No és difícil estar per damunt dels convencionalismes quan no tenim ostatges entre ells.”
-“De tots els mitjans de regeneració, el remordiment és segurament el més costós. Extirpa els teixits sans junt amb els malalts. És un ganivet que penetra més profundament que el mal.”
-“Aquesta follia per tot allò que comporta tràfec només s’ha donat en el transcurs dels darrers cent anys. Potser la seguirà una civilització que no es basarà en el moviment, sinó que descansarà sobre la terra.”
Dissortadament, la follia s’ha aguditzat en el segle XXI…