Aprendre per viure

Sovint sentim a dir que l’experiència, o l’edat, és un grau. I potser sí que ho és, perquè les vivències ens ensenyen el que ens funciona i el que no, i de tant en tant també ens ajuden a evitar més d’un maldecap. És allò de “sap més el dimoni per vell que per dimoni” que tant ens agrada creure als qui ja tenim un cert rodatge. En un entorn tan canviant com el d’avui faríem bé, però, de no refiar-nos gaire d’allò que ens ha funcionat fins ara i de posar en quarantena algunes certeses i conviccions que ens acompanyen en el nostre dia a dia, perquè la veritat és que les noves tecnologies ens porten una autèntica revolució del coneixement. S’ha creat un repositori gairebé infinit d’informació i recursos en línia, que semblaria que fan menys necessària que abans la transferència de coneixement de tota la vida, aquella que feien els grans als menuts, i que posen en qüestió la tradicional funció dels primers com a garants de la transmissió d’idees i de cultura. Fa no pas gaire era impensable aprendre un ofici sense començar des de baix (precisament com a aprenent) i sota la tutela d’un mestre-tutor, normalment una persona experta i d’edat. Avui en dia aquest paper de mentor queda desdibuixat degut a les tecnologies, que evolucionen a una velocitat de vertigen, amb el risc de deixar enrere la capacitat d’adaptar-nos. Això ens ha d’empènyer a estar sempre al dia, informats i alhora formats.

Per aquestes dues raons, l’ampla disponibilitat d’informació i la ràpida evolució tecnològica, no ens podem permetre el luxe de deixar d’aprendre mai. Baixar del tren del coneixement comporta limitacions immediates a la nostra capacitat d’entendre i d’interactuar amb el món que ens envolta. A més, les últimes investigacions en neurologia ens diuen que, per mantenir les nostres capacitats cognitives en forma, cal exercitar les neurones. Gràcies a la neuroplasticitat, la millor gimnàstica cerebral és aprendre coses noves i, si és possible, en camps completament diferents d’aquells a què estem avesats: si ets advocat, prova amb la jardineria; si domines el francès, intenta la geometria; si t’agraden els números, llegeix Dostoievski. La idea de fons és que com més reptes intel·lectuals ens posem, com més coses noves i variades aprenem, més es reforcen les connexions entre les neurones i més de noves se’n creen, cosa que ens ajuda a mantenir el cervell actiu i funcional. Encara millor si, a més d’estudiar, escoltar o llegir, mirem d’aplicar allò que aprenem per absorbir-ho de debò. Cal viure-ho per aprendre i, a la vegada, cal aprendre per viure.

Aquesta necessitat vital de seguir aprenent quan ens fem grans l’han entès molt bé a Creand Fundació. Fa dos anys, en col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya, van engegar un programa de formació per a alumnes de més de cinquanta anys. Vaig tenir la sort de participar en aquell primer curs del Campus de l’Experiència amb altres quaranta-dues companyes i companys. El programa formatiu universitari respon als dos reptes esmentats abans: se’ns instrueix en matèries variades dels àmbits de les llengües, la història, les matemàtiques, l’art, la ciència, la tecnologia, la música, la geopolítica o la filosofia, entre d’altres, hàbilment conduïdes per professors de primera línia i amb classes proactives i participatives, que fan l’aprenentatge amè i efectiu. Prou sabeu que si ens deixem dur per la rutina, som propensos a aprofundir només aquells temes que ens apassionen; doncs bé, el programa ens motiva a interessar-nos en un ampli ventall de disciplines i obrir així nous horitzons de coneixement, alhora que promou la participació activa dels alumnes.

El 2 d’octubre vam engegar el tercer any del Campus de l’Experiència, i ho férem amb un alumnat creixent: de la quarantena d’alumnes que vam començar fa dos anys, hem passat a uns seixanta aquest curs. Això és una bona prova de l’èxit del programa i de la qualitat dels seus continguts. I, a més d’una excel·lent oportunitat per aprendre, el Campus ens proporciona un àmbit únic per compartir experiències i crear una comunitat d’estudiants ja granadets, però amb un interès comú pel creixement personal i la formació contínua. Perquè, com hem dit, avui l’aprenentatge no té ni pot tenir edat, i la curiositat és el motor que ens manté joves de cap i de cor.

* Jaume Ruiz de Haro, Alumne del Campus de l’Experiència de Creand Fundació