Conflictes bèl·lics al Pirineu

Les guerres són i han estat desgraciadament una calamitat constant en la humanitat i apareixen quan aquesta desapareix o, més ben dit, mostra la seva altra cara, de les dues que té, i així es posa en relleu la incompetència, la ignorància, l’estupidesa, l’avarícia, l’odi, l’egoisme, la ignomínia, l’engany, l’afany de poder, l’enveja, la mesquinesa, interessos ocults, la maldat i totes les baixeses imaginables. Els qui les han sofert i sofreixen directament, avui majoritàriament la població civil i el territori que l’acull, però també indirectament els territoris veïns als quals es desplaça la població, saben la desgràcia que això representa i pot assegurar-se que, per als primers, suposa un desdibuixament o desconnexió total de la realitat fins llavors viscuda, així com un reinici i construcció d’una nova realitat, si en surten vius, a la fi. Els pirinencs, per la condició muntanyenca i fronterera, majoritàriament directa entre dos grans estats, han patit els efectes directes dels conflictes bèl·lics entre els dos grans estats, però també els indirectes quan algun dels dos grans estats ha estat en guerra i l’altre no. Andorra, entre França i Espanya, per la seva condició de microestat no ha participat de cap enfrontament directe però sí que ha sofert indirectament de tots els enfrontaments en què han participat els seus grans veïns, fet que ha comportat que visqués part de les calamitats d’aquells. L’obsolescència programada natural que regula tots els éssers vius fa que el record de les guerres pels que les han viscudes desaparegui a la tercera generació i així es poden regenerar les poblacions i els seus territoris. I, pel que fa a l’oblit per la societat, només la memòria històrica hi pot fer alguna cosa, quan existeix. Aquest proper dissabte dia 19 d’octubre, de les 9 del matí a les 7 del vespre, es realitzaran les 21 Trobades Culturals Pirinenques, concretament a l’Espai cràter d’Olot, a l’entorn del tema Conflictes bèl·lics al Pirineu. Coordinades per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i organitzades amb el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i comarca (PEHOC), compten amb la complicitat d’altres quinze centres d’estudis o associacions pirinenques, dinamitzadores culturals dels seus territoris.

Hi haurà les següents intervencions: Benvinguda per Josep Berga i Vayreda; Salutació per Xevi Collell i Colomer; Introducció per Narcís Figueras i Capdevila; Presentació Miquel Àngel Fumanal i Pagès; L’Alt Llobregat durant la Tercera Guerra Carlina per Rosa Serra i Rotés; Intents d’escapatòria de la lleva del biberó de l’exèrcit republicà en la Guerra Civil Espanyola: alguns exemples de Ribes de Freser dels anys 1938 i 1939 per Miquel Sitjar i Serra; La Guerra dels Segadors i Andorra: Pau Claris, canonge de la catedral de la Seu d’Urgell, i el Bisbe d’Urgell Pau Duran. Domènec Bascompte i Grau; Tombes dels Bisbes d’Urgell i Coprínceps d’Andorra del segle XVII a l’església de Sant Martí d’Areny de Noguera (Comtat de Ribagorça)  per Carles Barrull Perna; Creuar els Pirineus per acabar a Caldes: l’internament de fugitius de la Segona Guerra Mundial a Caldes de Malavella l’any 1943 per Marc Martínez i Comas; “Desde aquí la deserción tiene pena de la vida”: la frontera com a salvavides al Pirineu basc per Xabier Kerexeta Erro; Cavallers de Calonge i Sant Antoni contribuïren a la victòria naval de les illes Formigues per Joan Molla i Callís, Esther Loaisa i Dalmau; El noi de la xamba. Pere Dosta Fossas, un pilot republicà de Ribes de Freser per Axel Baiget i Morreres, Mar Pareja i Ruiz, Manel Giné i Mateu, Núria Ribas i Caballero; L’escenari de la batalla del Toix per Antoni Llagostera i Fernàndez; Els diaris personals com a font per a conèixer el modus vivendi dels soldats a les trinxeres per Oriol Riart i Arnalot; El combat de Vallcebollera, octubre de 1944 per Jean-Louis Blanchon; La cohabitació amb els francesos del notari de Llançà durant la Guerra Gran per David Moré i Aguirre; La Guerra Gran a la Vegueria de Besalú per Joan López Carrera; Els berguedans a l’exili 1936-1963. Supervivència, resistència i solidaritat per Hèctor Aranda i Jaraba; Andorrans, soldats i Andorra, camp base de tropes foranes. Segles XV a XVIII per Meritxell Mateu i Pi; El cònsol desconsolat: l’exèrcit borbònic francès i el segrest dels cònsols i canonges de la Seu d’Urgell l’any 1711 per Lluís Obiols i Perearnau; Murèth 1213 per Francesc Sangar; L’Andorra desconeguda dels anys 1940 per Claude Benet i Mas; Algunes notes de les Guerres a Berga i comarca al segle XIX per Ramon Felipó i Oriol; La partida de carlins de casa Rossell per David Mas i Canalís; Què és el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà a dia d’avui? per Marc Pont i Fitó; Un episodi inèdit de la Guerra dels Matiners a Olot: la crònica dels Bolós per Miquel Àngel Fumanal i Pagès; El camí dels Bons Homes: rememorant la fi del somni catalano-occità i la croada contra els càtars per Montse Subirana i Malaret; La sang del Pirineu a l’Àfrica: els urgellencs a la Guerra del Rif (1920 - 1926) per Daniel Fité i Erill; De Puigcerdà a Oceja (Cerdanya), els germans Maranges protagonistes de la Guerra Civil espanyola i de la Resistència a l’Estat francès per Andreu Balent; La Wehrmacht a Andorra: un apunt sobre un incident curiós perAlan Ward i Koeck; Conflictes bèl·lics, avui, als Pirineus Orientals per Miquel Arnaudies; Andorra i el pas de fugitius jueus durant la II Guerra Mundial (de la revista ‘Reporter’ a ‘La passadora’: mistificació, llegenda i realitat) per Andrés Luengo López; El pas d’Hanníbal per Cerdanya. Hipòtesis i evidències arqueològiques per Oriol Olesti i Vila, Jordi Pasques i Canut; L’operació Reconquista de España. L’intent d’ocupació guerrillera de la Vall d’Aran per Raül González i Devís. La presentació del llibre La protecció del territori pirinenc de les 20es Trobades Culturals Pirinenques, per Josep Santesmases i Ollé. I ponències no presencials: Les cançons carlines de Miquel Clarà i Cabruja. La batalla del Toix. Tura Clarà i Vallès; Cerneres 1944: l’última batalla de l’Alt Urgell per Carles Gascon i Chopo; Andorra i la I Guerra Mundial: refugi de desertors (i niu de contrabandistes) per Andrés Luengo López; La guerra de Successió a l’Alta Ribagorça: els episodis de 1711  per Ignasi López Trueba; Les restes del front del Pallars al Tossal de Sant Joan de Vilamur per Oriol Riart i Arnalot; Resistir a l’oblit: la fossa de l’Hostal d’Aidí. Cristina Simó i Espinosa, Verònica Rapalino i Notario.

La memòria històrica cal preservar-se per donar a les generacions futures el mirall per veure una part de la imatge de la cara oculta de la humanitat i que amb la seva visió no tinguin la necessitat de reviure-la o siguin conscients del que, si l’exposen, hi trobaran.