Trobades culturals i ArqueoPyrenae

En el termini d’una setmana podrem aprendre més coses del Pirineu i de la seva història gràcies a dos esdeveniments concrets: les 21es Trobades Culturals Pirinenques i el Col·loqui ArqueoPyrenae 3, a celebrar les trobades a Olot i el col·loqui a Bolvir. Avui dissabte és el dia de les Trobades Culturals Pirinenques, organitzades per la SAC en col·laboració amb altres centres d’estudis de la serralada. El tema a tractar enguany és: Conflictes bèl·lics al Pirineu i entre les comunicacions, que ahir divendres detallava l’Antoni Pol en la Tribuna del Diari d’Andorra, n’hi ha de gent andorrana i d’altres indrets del Pirineu. Personalment, i juntament amb el doctor Oriol Olesti, hi aportarem alguns dels resultats dels estudis de camp sobre l’expedició del general cartaginès Hanníbal Barca, aquest estiu de l’any 218 aC, quan amb el seu exèrcit va enfilar el camí cap a Itàlia per tal de presentar batalla als romans, en el context de la Segona Guerra Púnica (-218/-201 a.C). La comunicació que presentem amb el doctor Olesti l’hem titulada El pas d’Hanníbal per Cerdanya. Hipòtesis i evidències arqueològiques, amb la qual exposarem les darreres evidències arqueològiques que testimonien la presència de les tropes púniques a Cerdanya. En paral·lel, explicarem el recorregut que al nostre parer hauria efectuat l’exèrcit d’Hanníbal, des de les planes d’Urgell fins a arribar a Cerdanya. L’itinerari que proposem, evita els estrets del Segre, i es planta a Cerdanya tot passant per indrets amb ciutats iberes i els corresponents pobles que ocupaven els seus àmbits territorials i que Hanníbal sotmet. Sotmet, se’n serveix, no aniquila, un detall a tenir en compte que corrobora la capacitat d’estratega d’Hanníbal Barca, que tenia aquell estiu vint-i-nou anys d’edat. També, a l’hora de decidir-nos per on “fer passar Hanníbal”, tenim en compte l’aliment de l’exèrcit, tant dels homes, com dels cavalls, de les mules i dels elefants. És a dir, blat i carn per als guerrers i farratge per als animals, més, és clar, aigua abundant en cada etapa. És un itinerari hipotètic, és clar, perquè els relats, les fonts clàssiques, com Polibi, donen una molt vaga informació de quan Hanníbal passa el Pirineu, però el considerem un itinerari en podríem dir òptim, que descarta els corredors naturals dels rius, ja que suposaven tant un impediment físic pels estrets que trobem entre Oliana i Cerdanya: Grau d’Oliana, la Garanta, els Esplovins, el Racó el Pal, Tresponts, els Pontarrons, les Cabanotes, el Pont de Bar i Mollet, més un perill afegit en esdevenir rateres encaixades entre les parets de roca i l’aigua de Segre, davant la possibilitat de ser atacats amb ensulsiades de roques i arbres des de dalt per la gent del país.

El segon esdeveniment, el Col·loqui ArqueoPyrenae 3, tindrà lloc dijous i divendres vinent a Bolvir. És organitzar per l’Ajuntament de Bolvir i el Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. El tema a tractar és Continuïtats i canvis al Pirineu Oriental a l’Antiguitat Tardana: poblacions, territoris i recursos (s. III-VII dC). Si es fa a Bolvir, és per tenir a tocar l’important jaciment Ceretano-romà del Castellot de Bolvir, amb l’Espai Ceretània expressament bastit per explicar-lo i mostrar les materials que des del 2006 descobreixen les campanyes estivals d’excavació, amb els doctors Oriol Olesti, Jordi Morera i Joan Oller al capdavant. El Castellot de Bolvir, representa un dels millors exponents de jaciment d’època ceretana i romana de Cerdanya. En el seu estudi i excavacions, va ser determinant la voluntat i professionalitat del recordat arqueòleg Oriol Mercadal, a qui recordem cada estiu i cada vegada que, ja sigui el Castellot de Bolvir, al Tossal de Baltarga, a Puig Castellar d’Urtx o en els altres jaciments que van sortint. Recordem l’Oriol i li agraïm la seva dedicació i empenta. També ho farem en el tercer Col·loqui ArqueoPyrene de la setmana entrant.