Obres

Amb l’estiu avançat, les obres a les principals carreteres continuen inevitablement. Algunes, de llarga durada, van començar ja fa temps, D’altres, potser amb ràpida execució prevista, han aparegut fa unes setmanes o dies. N’hi ha algunes, però, que tallen parcialment o total el trànsit, cabdal per a la mobilitat més abundant, més imprescindible, privada i també pública.

Un tram de la General 2 té el ferm aixecat del tot, de banda a banda, i fa imprescindible el desviament alternatiu, a més d’impedir l’accés a llocs concrets. Un altre, a través d’Escaldes, comporta l’alternança de pas en una i altra direccions.

Cert és que els treballs de reparació es fan imprescindibles en un moment o altre. I que els treballs en els espais públics concorreguts, com les bicicletes, en el títol de l’obra, són per a l’estiu, quan la lògica indica que la meteorologia ha de ser més favorable.

Ai, las, però, no hi ha regla sense excepció i els mateixos especialistes són els primers a saber que la meteorologia no és una ciència exacta. Pregunteu, si no, als actors del sector turístic nacionals per les previsions de TV3 o de les diverses cadenes espanyoles, que són les més influents directament sobre turistes i excursionistes en temporada alta o dates de màxima afluència de turistes de neu o de comerç en les dates nadalenques que ja tenim a tocar.

El cas és que aquesta mena de feines s’han de fer tant sí com no, caigui qui caigui –o millor dit, resulti atrapat o desviat del seu trajecte– qui sigui. La geografia i orografia d’aquestes valls –que algú  va qualificar forassenyadament de “neutres”– són les que són, han estat i seran mentre una nova i extrema “revolució tecnològica” més pròpia de la ciència-ficció que de la realitat no s’imposi. I encara rai que el seny de les persones que manen arriba al mínim imprescindible d’aturar tals activitats i establir passeres provisionals en les dates més compromeses per al trànsit.

A diferència de les grans nevades, aquestes barreres artificials no hi ha màquines que les treguin i les deixen sobre les voravies, habilitant carreteres i passos imprescindibles perquè es puguin moure vehicles –amb equipaments– i persones –sense mobilitat reduïda–.

Un cop acabats els treballs, tothom oblidarà ràpidament els inconvenients i molèsties patits, amb la millora de la comoditat de moviments. Tothom? Sempre quedarà la minoria política en l’oposició per recordar que no s’han  complert els terminis previstos per a la finalització del projecte i el sobrecost sobre el pressupost inicial –amb l’excepció d’aquell malaguanyat cònsol major que acostumava a veure acabades les obres i a cost menor de l’anunciat, gairebé  sempre–.

Diuen els espanyols que no hi ha mal que duri cent anys. I tota obra acaba un dia, tard o d’hora. Fins i tot la Sagrada Família de Barcelona, paradigma modern de l’inacabable i a la qual ja han posat diverses dates –properes– de culminació.

I en tot cas, abans que hi pensem, ja estarem vivint la castanyada –molts voldríem no recordar la coincidència amb l’inevitable Halloween–, com tot seguit el Nadal, Cap d’Any i les cavalcades de Reis encara conservades aquí una mica contranatura. O no us ho sembla, radicals defensors de l’andorranitat contra tota ingerència –o fins i tot influència– catalana, que sovint sembleu ultravalencianistes? I mentre a tot arreu apareixen rètols, títols i referències en anglès. Que aquest “colonialisme” no sembla molestar, aixoplugat sota la capa del practicisme, l’aproximació al turisme, o la globalització.

Mentrestant, l’equilibri que reclamava Fiter i Rossell entre el sud i el nord, més que passar a la història, és matèria d’arqueologia.