Serendipitat

A una llibreria de Barcelona, al comprar un parell de novel·les i anar a pagar a la caixa, em diuen que em toca un llibre de regal. El noi m’ho diu amb amabilitat, al mateix temps que em pregunta si vull una bossa. Un llibre de regal? Prejutjo i penso que probablement no el llegiré. M’agrada escollir el que vull, però no vull semblar antipàtic, li dic que d’acord, i espero que me l’entregui amb la meva compra.

El llibre porta per títol Buscadores de la suerte, està escrit per Núria Pérez, editat per Salamandra; a la contraportada queda molt clar que és una edició de regal, promocionada per la llibreria i que està prohibida la seva venta.

El poso a la bossa amb els altres llibres, pago i me’n vaig caminant cap a casa. A mig camí m’aturo a un parc; m’assec a un banc i el fullejo. El subtítol de la portada explica que el llibre és una expedició a l’univers de la serendipitat, o, cosa que és el mateix, el descobriment casual o imprevist que sorgeix quan es busca o investigava una altra cosa. El cas més comentat és el d’Alexander Fleming, que va descobrir la penicil·lina, els antibiòtics, l’any 1928, quan cercava uan altra cosa al laboratori.

Començo a llegir el llibre i m’atrapa. És un llibre amè, fàcil i entretingut; ideal per passar una estona mentre esperes entrar a la consulta del dentista, fas un trajecte en autobús o en avió i no vols complicar-te la vida.

Posa molts exemples de serendipitat, i el que més m’ha agradat: et dona ganes de fer coses, de moure’t. Et desperta, et sacseja i et fa sentir viu, que en la vida és el millor que et pot passar.

Per curiositat, abans d’escriure aquesta tribuna miro per si el llibre està a la venda, i de moment no apareix enlloc. Una llàstima! La llibreria en qüestió també es troba a Andorra; però ignoro si al país el regalen i en quines condicions.

Després veig que l’autora té un pòdcast anomenat Gabinete de curisosidades, que també és una oportunitat per conèixer l’obra de l’autora. També té publicada una novel·la, No tocaràs, i un parell de llibres, El monstruo del monóculo i Generación X, que recullen part del material dels pòdcast.

En qualsevol cas, com ella mateixa escriu en el llibre sobre la serendipitat, si camines i observes el que passa al teu entorn, et sents viu i et passen coses. Convé no oblidar-ho en aquests temps en els quals tothom va pendent del mòbil per poder arribar al bar de la cantonada.