RIP als bons hàbits aconseguits
És hora de fer una crida al diàleg i la reflexió perquè la capital continuï sent un espai amable
En el mandat passat, des de la majoria, propiciàrem una política centrada en el benestar del ciutadà, amb el lema “una parròquia per a les persones”. Els canvis que vam promoure van aportar múltiples beneficis per a la societat: vam millorar la qualitat de vida dels veïns, facilitant la mobilitat i l’accés a serveis per a tots, i vam fomentar una major interacció social en espais públics. La creació de noves voravies, zones per a vianants i àrees verdes no només va embellir la ciutat, sinó que també va contribuir a la millora del benestar físic i mental de la població, ajudant així a crear comunitats més cohesives i actives.
Gràcies a aquestes polítiques, vàrem aconseguir recuperar la vitalitat de barris com Prada Ramon, en particular el carrer Callaueta, que ara és un espai reservat exclusivament per a vianants. Aquest canvi ha propiciat la creació d’un ambient pacificat, ple d’oci i restauració. Els comerciants de la zona i la ciutadania en general han expressat el seu agraïment per la transformació viscuda.
Des dels anys 60 fins als 2000, la centralitat del cotxe en el desenvolupament urbanístic va ser una constant. Tanmateix, els models actuals demostren la necessitat de reconsiderar aquesta dinàmica, si el que volem és pacificar els nuclis urbans, fomentar hàbits saludables, millorar la qualitat de l’aire que respirem i connectar les nostres comunitats.
Ciutats com Copenhaguen, per exemple, han estat pioneres a fomentar la mobilitat a peu i en bicicleta. Amb una xarxa extensa de rutes ciclistes i carrers dissenyats per ser accessibles, Copenhaguen s’ha convertit en un model mundial per a la mobilitat sostenible. La ciutat no només ha apostat per la bicicleta, sinó que també ha creat espais públics amables per als vianants, com és el cas dels nou plans d’urbanisme per transformar àrees funcionals en zones de lleure i convivència.
A Madrid, el sistema de Madrid Central ha suprimit l’accés de vehicles privats a diverses parts de la ciutat, amb l’objectiu de millorar l’aire i fomentar la mobilitat sostenible. Això ha generat espais més nets i segurs per a vianants.
De manera similar, Melbourne ha apostat per la creació de zones per a vianants al seu centre urbà. La ciutat ha revisat les seves estratègies de mobilitat per promoure un entorn més amigable per als vianants, integrant espais verds i àrees de recreació.
Lamentablement, l’actual majoria comunal sembla estar desmantellant progressivament part de la feina realitzada a l’anterior mandat. Hem observat l’aparició de noves zones d’estacionament en lloc d’expandir voravies, com és el cas del carrer Sant Esteve i del carrer de l’Aigüeta, així com l’eliminació de ralentidors que havien estat instaurats per controlar la velocitat dels vehicles en entorns urbans, com s’està fent a Santa Coloma. Aquesta setmana l’Automòbil Club d’Andorra posava sobre la taula que la “pacificació del trànsit és clau en vies urbanes”. El seu director assenyalava també que “la xarxa viària del país és bàsicament urbana i, per tant, la concentració d’accidents per quilòmetres és molt elevada, perquè és com si parléssim d’una ciutat densa”.
Les dinàmiques que vam implementar inicialment començaven a generar un canvi en els hàbits de la població: caminar més sovint, dependre menys del vehicle, i gaudir de passejades tranquil·les i segures. Aquests eren hàbits que fomentaven un estil de vida més saludable. En canvi, les actuacions de la majoria d’Enclar trenquen aquestes dinàmiques, caminant en direcció contrària a l’amabilitat, la pacificació i la sostenibilitat social que qualsevol ciutat del món desitja.
En un moment en què a totes les ciutats es treballa per millorar la qualitat de vida, és essencial que reconsiderem les decisions i ens comprometem a preservar el llegat de benestar que vàrem construir. És hora de fer una crida al diàleg i la reflexió per garantir que Andorra la Vella continuï sent un espai amable i accessible per a totes les persones.