Pega i ferro tardorals

Madriu amunt hi ha solituds montanes. Madriu avall, la gent i les cases, el brogit i la vida moderna. Madriu amunt la farga excavada ens diu que el ferro va ser fa tres-cents anys puntal de l’economia andorrana. Ens en podrem fer cabal de la farga del Madriu l’any vinent, quan es preveu de poder-la fer visitable i explicar-la en tota la seva plenitud. Serà un complement a la farga Rossell, una bona iniciativa de restauració impulsada pel Pere Canturri i l’equip d’historiadors i arqueòlegs del Govern que des de l’any 2002 podem visitar a la sortida de la Massana anant cap a Ordino. La del Madriu, però, cent anys més vella, donarà fe de la manera d’obtenir el ferro amb una tecnologia diferent de la farga Rossell. Esperem amb candeletes les visites a la del Madriu i refem el goig de saber i de poder visitar la d’Ordino. Dic Ordino recordant les indicacions fetes al seu dia pel Simó Duró sobre l’indret on hi ha la farga Rossell, en terreny ordinenc, que generaren plet dialèctic tingut amb altres prohoms, aquests de la Massana, un, Antoni Garrallà, emplaçant la farga Rossell en terreny massanenc. Fora bo de tenir, algun dia, una sèrie de diàlegs públics, sempre que en tinguin ganes i disposició els oradors, sobre diferències tingudes en límits comunals, com ara l’indret de la farga Rossell o altres litigis com el terreny de Concòrdia, entre Canillo i Encamp. Aplecs de veu i de raonaments que donarien joc a la història d’aquest país en viu i en directe. Seria una bona manera d’atresorar coneixements dels qui els tenen i serviria per alegrar les vetllades tardorals o hivernenques talment com si escoltéssim històries a la vora del foc. Tan certeres, tan humanes, no les vulguem minorar, que gràcies a les contalles a la vora del foc les sapiències i els costums han perdurat i es mantenen.

Amb el ferro fet gràcies a carbonar els boscos del Madriu i a l’aigua abundosa, hi ha també una altra fàbrica ancestral relacionada amb els pins avui en dia també extingida i que tingué una importància econòmica durant segles, fins que el petroli i els seus derivats (llegiu plàstics i materials sintètics) van irrompre als mercats. Ens referim a la pega, al suc que rajava de la teia dels pins, de les soques dels pins que havien estat tallats i que, estellades, eren posades en forns per obtenir-ne pega. També Madriu amunt, en les solituds montanes del Madriu, i aquestes encara més silents i corprenedores perquè venen de més antic, de fa a la ratlla de dos mil anys, quan els romans donaren més metxa –mai millor dit– a tantes activitats mineres i forestals que ja tenien la metxa encesa i aprofitaven la fusta i els minerals per procurar-se reïna, pega, olis i fabricar eines per a treballar i obrar i bastir. Els andosins, en arribar els romans, van veure com la seva manera de fer, ja de per si sàvia i entesa, era esperonada per una gent que tenia en la fàbrica de les coses una vitalitat i cura extremes. Si els andosins en tenien prou i de sobres amb dues càrregues, els romans feien per doblar-ne la producció, fos ferro, fusta, pega, terrissa, pells, oli, vi o blat. Per això aquell forn de pega del riu dels Orris, Madriu amunt, d’època romana, va ser fet pels andosins d’aquella època, juntament amb els romans vinguts de la propera Cerdanya, aplicant-s’hi de valent.

Al col·loqui Arqueopyrene 3, celebrat dijous a la tarda i tot ahir divendres a Bolvir, i sota el lema genèric Continuïtats i canvis al Pirineu Oriental a l’Antiguitat Tardana: poblacions, territoris i recursos (s. III-VII d.C.), l’arqueòleg del Govern Abel Fortó explicà amb la seva comunicació: Transformacions socials i econòmiques durant l’antiguitat tardana a les Valls d’Andorra, les traces d’aquells temps reculats en el paisatge andorrà. Un paisatge pervingut de segles, modelat per la mà humana i que ha de merèixer tots els esforços i desvetllaments per tal de no fer-lo malbé, de masegar-lo a tort i a dret sense miraments.