Algoritmes

Aquest conjunt ordenat i finit d’operacions que permeten trobar la solució a diversos problemes, aplicades a la nostra vida diària, s’ha convertit en una eina poderosa, jo diria que quasi incontrolable i de conseqüències imprevisibles.

Potser em diran que exagero, que no n’hi ha per tant, però tinc la impressió que cada dia estem més vigilats.

El famós Big Brother que preveia George Orwell (“La llibertat és tenir el dret de dir-li a la gent el que no vol escoltar”, deia l’escriptor) ja fa temps que domina el nostre món, i el més curiós és que no sols es troba en mans d’estats poderosos i autoritaris, sinó que el manegen empreses que obtenen les nostres dades, ves a saber com.

Miro el meu Instagram, i tot i no ser un usuari habitual, quan el segueixo una estona, sols fan que arribar-me notícies, fotos i informacions sobre temes que m’agraden, siguin polítics, artístics, esportius o de l’assumpte que es vulgui. Que bé!, deuen pensar alguns. Doncs a mi em fa molta ràbia, perquè sembla que m’ho vulguin donar tot preparat perquè ho consumeixi, sense pensar massa, sense que pugui veure que hi ha versions i opinions diferents.

Premin la lupa, aquest símbol ja universal, d’Instagram o de qualsevol altra aplicació d’aquest tipus, i els sortiran uns quants suggeriments que s’atansen a la seva manera de pensar, a un pensament quasi únic.

Si creus en la vida més enllà de la mort, et farciran d’informació de l’altre món; si no hi creus, rebràs part de la teva medicina, contrastada per dades científiques i inalterables.

Passa amb qualsevol altre tema. La vacuna del covid, per exemple. Si penses que no t’has de vacunar i busques informació al respecte, l’algoritme que t’apliquen es decantarà cap allà on la teva curiositat t’ha fet passar el temps. Si estàs convençut de la prevenció i la vacuna, tampoc et plantejaran dubtes; científics d’arreu del món que confirmaran la teva opinió.

I ho repeteixo; sols són exemples. Apliquin el mateix si volen a la política, a les eleccions o a qualsevol altre tema. No hi ha varietat; ni dubtes, ni altres possibilitats. El que t’agrada i penses és el que et donen.

I no entro en el que és real, veritat i objectiu. No importa. A l’algoritme que segueix les teves preferències no li importa gens. El que importa és que et quedis, que no te’n vagis. Fes companyia al gran monstre de la xarxa que t’ho donarà tot mastegat i seràs feliç. Si a tot això li unim l’absoluta dependència que tenim del mòbil ens trobem amb la combinació perfecta.

Ja ho deia John Lennon: la vida és allò que ens passa mentre anem fent plans; avui potser hi afegiria: la vida és el que ens passa mentre anem mirant el mòbil, i les coses que passen a Instagram.