Estimar la llengua, fer-la útil

El Principat d’Andorra és l’únic Estat on el català té rang d’oficialitat: la Constitució andorrana proclama, en l’article 2, que la seva llengua oficial és el català; l’article 3 de l’Acord de Cooperació entre la Comunitat Europea i el Principat d’Andorra, de l’any 2005, reconeix la llengua catalana i preveu la seva protecció, valoració i difusió; la Llei 6/2024, de la llengua, vigent des d’aquest any 2024, atorga al català rang de llengua pròpia i oficial, i determina que la llengua catalana és un element fonamental de la identitat, de la personalitat i del patrimoni cultural d’Andorra. Tot i aquesta situació favorable, el Principat d’Andorra es troba immers en una situació de multilingüisme, on conflueixen amb el català, el castellà, el francès i el portuguès.

Segons l’Informe La immigració a Andorra 2023, elaborat pel Grup de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació, la població originària de l’Estat espanyol a Andorra va suposar, l’any 2022, més del 20% del total de la població, mentre que el 38,8% el formaven ciutadans originaris andorrans. Pel que fa a la població assalariada, els treballadors provinents de l’Estat espanyol van ser el grup més nombrós l’any 2022; també aquest any es va registrar un augment de treballadors de països americans de parla castellana. Els principals sectors econòmics implicats per aquesta situació van ser el comerç, l’hoteleria, els serveis empresarials i el sector de serveis personals i activitats socials. En aquest sentit, l’informe Estudi sobre coneixement i usos lingüístics de la població andorrana de l’any 2022, conclou que es detecta “una forta presència tant del català com del castellà en la societat andorrana”, usat de forma indistinta o exclusiva, sent l’atenció al públic el sector on l’ús del castellà es troba més present.

Per proximitat geogràfica, per presència demogràfica i per solidesa lingüística, el castellà és una llengua forta a Andorra, tot i la diversitat de llengües presents en el territori. Com mostren els estudis, es poden produir desigualtats en l’ús de les diferents llengües quan els ciutadans opten per utilitzar una llengua o l’altra per ser l’opció més còmoda (usar la llengua materna si l’interlocutor ens entén) o per agilitzar la comunicació (si l’interlocutor té una altra llengua que coneixem); en aquests casos, una llengua serà útil si la puc fer servir sense cap problema en la majoria de les circumstàncies i contextos. D’altra banda, la decisió d’usar una llengua o altra també pot ser causada per factors com la lleialtat lingüística, la voluntat d’integració en la comunitat o per requisits o imperatius legals. Els parlants mantindran l’ús de la seva llengua materna o faran l’esforç d’utilitzar una altra llengua, si creuen que una de les dues opcions els aporta prou beneficis en termes de comunicació, de reconeixement social o si existeix un compromís.

La Llei de la llengua pròpia i oficial entén la llengua en el marc dels drets lingüístics; recull els drets de les persones amb discapacitat auditiva i sordesa, inclou l’exigència legal d’un mínim coneixement de la llengua, l’ús obligatori de la llengua en les comunicacions amb el públic i l’ús del català per part de l’Administració pública, aquesta llei estructura la implicació de la societat civil mitjançant organismes com la Junta de Coordinació sobre Llengua i formació i el Consell Nacional per la llengua, i aplica un sistema de sancions amb relació a l’ús del català.

Per què crec que és tan important aquest plantejament? Bàsicament perquè un dels factors essencials que pot determinar la supervivència d’una llengua és la seva utilitat per als parlants. D’una banda, la llengua existeix plenament si s’utilitza en la comunicació; d’altra banda, la llengua és un organisme viu i en evolució perquè s’adapta als canvis de la societat i és sensible als equilibris i relacions entre llengües diferents, presents en el mateix context.

Per què el català és tan important per a la Universitat Europea d’Andorra? Per a la nostra institució la llengua té una significació individual i col·lectiva, és fruit de la nostra història, part de la memòria comuna i patrimoni cultural. En l’àmbit universitari la llengua és un vehicle de coneixement especialitzat i reverteix en la comprensió del món, en el progrés social, en la cohesió de la comunitat i conforma la nostra aportació a un món necessàriament divers, respectuós i solidari.