Per una Andorra que respiri: crida a signar el manifest
El país viu una etapa decisiva, un punt d’inflexió que marcarà el seu futur
Andorra viu una etapa decisiva, un punt d’inflexió que marcarà el futur del nostre país. Des d’una òptica ecologista i amb el compromís de millorar la qualitat de vida de les persones i preservar el nostre valuós entorn, m’adhereixo plenament al manifest Reorientar l’urbanisme per recuperar la qualitat de vida. És una crida a la responsabilitat i l’acció col·lectiva, que insto tothom a signar, perquè el moment d’actuar és ara i aquí: andorrasos.org
Com sabem, la crisi climàtica global no és una amenaça llunyana. Els seus efectes són reals, palpables, i ja afecten el nostre dia a dia. Però a aquest problema se suma una crisi interna que colpeja directament el cor del nostre país: la deriva urbanística i l’especulació immobiliària desmesurada estan posant en risc l’equilibri ambiental, social i econòmic que hauria de sustentar Andorra.
L’excés de construcció, deslligat de les necessitats reals de la població i guiat principalment per interessos especulatius, està destruint l’essència d’Andorra. Estem convertint el nostre territori en un producte més per a la mercantilització, sacrificant el nostre patrimoni natural, paisatgístic i cultural. És urgent que recuperem el control de l’urbanisme per assegurar un futur sostenible per a les generacions que vindran.
Un dels punts fonamentals del manifest és la necessitat de reformar la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) per garantir una visió coordinada entre les parròquies, amb la finalitat de preservar espais lliures d’edificació i mantenir un equilibri en la volumetria constructiva. Això és vital per evitar que Andorra esdevingui una simple extensió de ciment sense ànima, i per assegurar que cada nova construcció tingui un sentit i una funció clara, alineada amb l’interès general.
A més, cal reconduir el creixement demogràfic i urbanístic d’acord amb estudis rigorosos. No podem continuar construint sense una planificació clara ni una visió a llarg termini. És indispensable que cada projecte urbanístic estigui fonamentat en criteris que tinguin en compte la capacitat real del país, tant en termes mediambientals com socials. Aquests criteris ens han de guiar cap a un model de desenvolupament responsable, sostenible, equitatiu i just.
També hem de posar fre a l’entrada descontrolada d’inversió estrangera que contribueix a l’augment de preus de l’habitatge i expulsa la nostra gent del seu propi país. Les inversions han d’anar dirigides a sectors que realment aportin un benefici col·lectiu, no tan sols econòmic, sinó social i ambiental. Així mateix, és necessari que avancem cap a una fiscalitat que incentivi un urbanisme al servei del bé comú, i no dels interessos privats. L’habitatge social i de promoció oficial ha de ser una prioritat per garantir que tothom tingui accés a un lloc digne per viure, un dret que la nostra Constitució reconeix.
Per aquests motius, l’urbanisme no es pot entendre com una qüestió aïllada. És una peça fonamental que ha d’estar connectada amb altres polítiques públiques com la protecció del medi ambient, l’agricultura, la cultura i el turisme. La sostenibilitat ha de ser el fil conductor de totes les nostres decisions i Andorra, que s’ha compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, ha de ser exemplar en aquest sentit. No podem permetre que l’afany de lucre prevalgui sobre el dret de la ciutadania a gaudir d’un entorn saludable i una qualitat de vida digna.
També hem d’afavorir una col·laboració més estreta amb els nostres veïns pirinencs, per compartir experiències i establir una cooperació transfronterera que ens ajudi a gestionar millor els nostres recursos i serveis.
Per tot això, em sumo a la crida que fa aquest manifest: urgeix redefinir el model de país que volem. Un model que prioritzi el benestar de la seva gent i la protecció del seu patrimoni natural i cultural. I això només serà possible si hi ha un compromís ferm de tots els actors implicats: les institucions públiques, els agents econòmics, la societat civil i cadascun de nosaltres com a ciutadans responsables.
Signar aquest manifest és una manera d’expressar el nostre desacord amb el model urbanístic actual i d’exigir un canvi radical cap a una Andorra més justa, equilibrada i sostenible. És un acte de responsabilitat ciutadana, un gest en defensa del nostre futur.
Ara és el moment d’alçar la veu i reclamar el que és de sentit comú: una Andorra que respecti els seus recursos naturals, que garanteixi habitatge digne per a tothom i que preservi l’entorn per a les generacions futures. Per això us animo a signar aquest manifest i a implicar-vos en aquest canvi tan necessari. Junts podem reorientar l’urbanisme i recuperar la qualitat de vida que el nostre país es mereix.
Signa pel futur d’Andorra!