‘Aigua, desafiaments i oportunitats’

Que l’aigua és font de vida és una evidència i així ho ha recollit la tradició oral i popular i ho ha confirmat la ciència.

Tots sabem que sense ella no és possible la vida, tal com la coneixem des de la Terra.

Els antics la van considerar un dels quatre elements, aigua, terra, aire i foc, o cinc amb l’èter, de què era compost l’univers físic, segons els filòsofs.

La química, posteriorment, va deixar clar que l’aigua és una substància que pot ser descomposta en altres de més senzilles, oxigen i hidrogen, i per tant no pot considerar-se un element.

Se la té fins i tot com la més important de totes les substàncies per ser present en tots els éssers vius.

És present en un 65% del pes del cos humà i oscil·la des del 22% a l’esquelet fins a un 85% al cervell, o el 97% en un embrió humà de tres dies.

Aquest líquid transparent, insípid i inodor, que es troba a la natura en els tres estats, gasifica als 100 graus i se solidifica per sota de zero, ens desafia quan la seva presència és escassa (sequeres) i també quan és excessiva (aiguats).

L’aigua constitueix les tres quartes parts en pes de l’escorça terrestre.

És bàsica, així, per a l’agricultura i la ramaderia, però també intervé en els processos industrials de les siderúrgiques, de les tèrmiques, petroquímiques, paper i altres de manera directa i com a matèria primera incorporada o com a auxiliar en la fabricació, refrigeració, transportant calor, com a font d’energia o com a via de comunicació per a moltes altres.

L’aigua dolça, però, suposa un 2% de tota l’aigua i no arriba a tothom en la quantitat i qualitat necessària.

És, per tant, un bé escàs del qual s’aprofita la població humana, la urbanització, la indústria, l’agricultura i moltes altres activitats que no paren d’incrementar el seu consum tot i fer-ho amb més eficiència, i la resta d’animals i plantes.

Sortosament, l’aigua segueix un cicle natural (evaporació, condensació, precipitació) que la regenera i la posa a la disposició de tots els éssers vius, situació que provoca que no es perdi, sinó que es transformi contínuament i es renovi.

Tot i la seva importància, no li dediquem, però, l’atenció, respecte i cura que es mereix.

I així ens continua desafiant en l’àmbit natural amb la seva imprevisibilitat; en l’àmbit urbanístic, fent-se respectar, i com a recurs bàsic per a la vida, seguint lliurement el seu cicle circular.

A aquests desafiaments majors cal afegir-hi els menors, com ara la privatització de l’aigua per grans empreses o fons d’inversió, la no consideració de l’accés a l’aigua com un dret universal, els increments del consum de l’aigua, la contaminació de pous, rius i oceans, el canvi climàtic i, per tant, desregulacions o canvis en el cicle natural de l’aigua, com ara sequeres i aiguats.

Les oportunitats evidentment es troben en el revers dels desafiaments, és a dir, a invertir en previsió, en l’ordenació urbanística integrada en la natura, en l’acompanyament a l’acompliment del cicle de l’aigua, en la consideració de l’aigua com a bé públic i accessible a tots els éssers vius, en la reducció dels consums de l’aigua a partir d’un ús sostenible, en la incorporació de la depuració i tractament de residus pel que fa a àrees funcionals, en l’assumpció dels processos de l’economia circular en totes les activitats, així com de sostenibilitat i de desenvolupament equilibrats i cíclics.

Per saber com es troben els estudis dels investigadors sobre el tema: Aigua, desafiaments i oportunitats, la Societat Andorrana de Ciències, el ministeri d’Educació del Govern d’Andorra i Andorra Recerca + Innovació ens conviden dilluns 11 i dimarts 12 de novembre, de les 18 a les 20 hores a la sala d’actes de MoraBanc, a l’avinguda Meritxell, 96, d’Andorra la Vella, als setzens Debats de Recerca amb les següents intervencions presencials seguides de debat.

Dilluns: Benvinguda, per Wiro Martín i Piquet; Presentació dels Debats, per Àngels Mach i Buch; Inauguració, per Ladislau Baró i Solà; Presentació i coordinació, per Marta Fonolleda i Riberaygua; Conferència plenària. Límits planetaris: l’aigua. Motor i essència de la vida, per Narcís Prat i Fornells; Reptes per protegir la biodiversitat d’aigua dolça a múltiples escales en un context de canvis globals accelerats, per Ivan Paz i Viñas, i El paper de la recerca marina en l’assessorament i la gestió de les pesqueries del Mediterrani, per Marc Farré i Foix.

Dimarts: La recerca sobre mamífers per a la seva conservació, per Andrea Antich i Gabriel; Anàlisi de les sèries hidromètriques andorranes, per Gerard Grande i Bartomeu; Projeccions de canvi climàtic a Andorra: anàlisi i càlcul d’indicadors climàtics, per Alexandre Quintana i Clarà; Escenaris de canvi climàtic sobre el riu Valira, per Marta Domènech i Ferrés; Noves metodologies andorranes, basades en la natura, per millorar la gestió tècnica del recurs hídric en condicions de canvi climàtic i creixement poblacional, per Jordi Déu i Pujal, i Trenta-dos mil anys de dinàmica climàtica a Andorra, per Valentí Turu i Michels.

A aquestes intervencions s’hi afegiran, per a la publicació del llibre, els treballs El paper de les glaceres i la neu en el cicle de l’aigua de les zones de muntanya, per Marc Pons i Pons; Característiques de la intensitat pluviomètrica al Pirineu andorrà durant les tempestes i els xàfecs estivals. Una comparació amb sectors d’una influència més marítima, per Joan Estrada i Mateu, i La sostenibilitat d’Andorra des d’una perspectiva metabòlica, per Juan Jesús Larrabeiti i Rodríguez.

La unió de totes les xarxes d’aigua potable del país, el seu obligat manteniment segons protocols compartits amb la incorporació estratègica de reserves escaients, així com la creació d’una agència nacional de l’aigua, podrien ser unes bones i primeres accions de futur i alhora mesures d’optimització de recursos i sostenibilitat, en sintonia i a  l’altura de l’esforç dels nostres investigadors per saber-ne més.